Estimat Joan Maria

“El fotran 25 anys a la trena”. “No el salven ni els d’Estrasburg”. Aquests i d’altres pensaments semblants vaig tenir ahir al matí mentre m’estava dret, al mig del carrer de la Diputació, davant de la seu nacional d’Òmnium Cultural, observant el desplegament brutal de discurs, eloqüència i dignitat del que feia gala Jordi Cuixart durant la seva declaració davant dels jutges del Tribunal Suprem espanyol.

Durant un curt moment de boja empatia em vaig posar a la pell d’un dels ocellots vestits de negre que s’asseuen en aquella estrada alçada damunt dels caps dels acusats i em vaig espantar. De debò. Vaig pensar com si fos un d’ells: “Aquest home, de tots els que han declarat fins ara, reuneix els requisits per erigir-se –si és que encara no ho és– en l’aglutinador de complicitats que cal per a desfer l’empat, per diluir rancúnies, per desfer aquelles mútues desconfiances que tenen els catalans tan arrelades i, a causa de les quals, avancen sovint en cercles.”

El carrer Diputació s’havia convertit en una platea, plena a vessar de gent que aplaudia, reia o feia visques a les paraules de Cuixart, com si fos una estrella del rock. I et dic que crec que ho és. En el millor sentit del concepte. El rock com el va descriure l’Springsteen en l’espectacle de Broadway que vam anar a veure plegats, recordes? Deia el Bruce, més o menys: “Crec que la gent va als concerts de rock a que els recordin qui són quan són feliços, qui són quan la vida els omple. Són un bon lloc per contactar amb el teu cor i el teu esperit i recordar qui som i qui podem ser col·lectivament, i la música fa aquestes coses força bé. Especialment en aquests dies que vivim, que algú ens recordi qui som i qui podem ser com a poble, no és una mala idea”.

Ahir al mig del carrer, escoltant la declaració de Cuixart, vaig sentir exactament això.

Perquè tu saps que una de les meves obsessions és El Discurs. Així, en majúscules. Saps, perquè n’hem parlat algunes vegades, que em posa malalt el poc valor que donem a Catalunya a la paraula expressada. Assistim a manifestacions, trobades, actes solemnes i presentacions de tota mena, on es fan discursos que sovint són lletanies inacabables, repetitives, mal travades, poc interessants i el que és pitjor: mal dites!

En canvi el Discurs de Cuixart és com una bona cançó. T’atrapa, et remou, t’aixeca l’ànim, et recorda qui som i qui podem ser. Et fa volar i a la fi penses: Jo vull ser del país que imagina aquest home.

Quan era petit, el meu pare posava sovint una cançó de Raimon que el cantautor va escriure en motiu d’un recital a la Universitat Complutense de Madrid en plena dictadura del General Franco. Hi ha un vers de la cançó que diu: “Per unes quantes hores ens vàrem sentir lliures i, qui ha sentit la llibertat, té més forces per viure”.

He recordat aquelles cartes que ens vam enviar fa cosa d’un any i mig, poc després del referèndum de l’1 d’octubre i les he rellegit (crec que m’ha sortit un somriure trist i tot!). De manera que després d’aquests dies de judici (sic) i, sobretot, arran de la declaració d’ahir d’en Cuixart, he decidit escriure’t altre cop per explicar-te aquests pensaments que em ronden.

Fa vora un any i mig que sabem que vivim en una democràcia de mentida, sabem que vivim en un règim que s’anomena democràcia però que no ho és del tot. És un sistema on tots els ciutadans són iguals davant la llei, però n’hi ha que són més iguals que els altres. És un sistema on es persegueixen idees i s’empresona gent que lluita pels drets fonamentals. Un règim que, amb cada declaració del rei, o dels líders dels partits polítics que li donen suport, fa més pudor de resclosit.

Però els que érem allà, al mig del carrer, celebrant el discurs valent, coratjós, rebel, ferm, però acollidor del president d’Òmnium, ens vam sentir lliures per unes quantes hores. Quina força ha de tenir aquest home perquè em faci sentir això mentre ell és a la presó i jo camino pels carrers de Barcelona, no trobes?. Sí, vaig patir per ell, però “qui ha sentit la llibertat, té més forces per viure” i jo en tinc més avui que ahir gràcies a Jordi Cuixart.

Volia compartir això amb tu. Potser em llegiràs al tren camí de Madrid, jo t’escoltaré aquest vespre, a veure si en cantes molts! Una abraçada, bonic.

Oriol.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.