Mai prou bona

L'acte oficial del dia Internacional de les Dones va ser força distès, tot i que l'organitzava una institució (l'Institut Català de les dones), es feia en un escenari solemne (el Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat) i hi assistien una dotzena de Consellers (el President havia anat a un partit de futbol). El protocol ho impregna tot, en un acte institucional: a quina hora arriben els convidats, on seuran les autoritats, en quin ordre entraran a la sala, com s'h de saludar els assistents, quins càrrecs cal nomenar, l'ordre dels torns de paraula i el to de les intervencions. En funció del tema, la causa o el personatge que sigui objecte de l'acte, la malla protocol·lària es relaxa o es tensa. En el cas del 8M, el protocol va ser gairebé imperceptible i això va fer lluir els convidats i el què hi van dir. En especial, el discurs de la Míriam Hatibi, que era la convidada especial de l'acte.

Un dia abans de l'acte a Palau, vaig coincidir amb la Míriam a TV3, al programa especial dedicat -també- a les dones. Em va confessar que estava nerviosa per l'endemà, que era el primer cop que li encarregaven una conferència i que volia fer-ho bé. Vaig tenir la sensació que aquell discurs era un repte per a ella i que s'hi abocaria. 24 hores més tard vaig comprovar que havia estat així: la Míriam va brodar la conferència. Va parlar amb honestedat i emoció, fent servir un to tranquil i contundent, amb reflexions sinceres i crítiques. El públic la va aplaudir una bona estona mentre ella tornava al seient que el protocol li havia assignat, amb la mirada baixa, emocionada i -segur- satisfeta. A cada frase, internament jo anava dient 'ben dit!', 'sí, senyora!', 'això és veritat!', 'que bona'. I ara, que he pogut rellegir de dalt a baix el text, he tingut la mateixa certesa: el discurs és clar i planer i potent. Carregat de veritats i de sentiments. M'hi sento reflectida i interpel·lada, a la vegada. Va ser un gran discurs, Míriam! Amb el permís de l'autora, aquí teniu aquesta conferència, que és una lliçó, perquè la gaudiu.

"Em demanen que parli del feminisme i penso que primer he d'entendre bé què és per a mi el feminisme. Penso en què m'agradaria explicar-vos i són moltes coses i alhora no és cap. [...] Llavors penso que no sóc prou bona. Que a mi això de parlar en públic em surt a les entrevistes però no quan em toca fer un monòleg. Que qualsevol altra persona ho faria molt millor. I penso en mil noms que hauríeu d'haver contactat abans de trucar-me a mi.

Automàticament em ve al cap la Jessica Bennett i el seu llibre sobre el Síndrome de l'impostor. Agafo el mòbil i els dic a les meves amigues, totes feministes i conscients de ser-ho, que no sé què em passa però que em fa respecte això que ve. Que hi ha gent que se sent ofesa si jo em declaro feminista, que em fa por dir alguna cosa que ofengui o s'entengui malament, o no saber dir res que aporti. La Ruth, la Carla i la Maria em diuen que no em preocupi, que segur que me'n surto. Dono gràcies per haver-me trobat amb elles.

S'ha parlat que hem de recollir l'herència i experiència de les nostres predecessores.

Penso que m'encantaria explicar-li aquestes coses a la meva àvia, la Zahra i que ella em digués com ho veu. Dir-li que us parlo d'ella, de com als 50 al Marroc una dona divorciada va començar una nova vida una mica més al nord. A Casablanca. Preguntar-li com va viure l'emigració de les seves filles. Si mai li va fer vergonya treure el pit en públic quan el fill petit plorava i ella el calmava acostant-lo al seu cos.

Penso en la dona, no sé el seu nom, que en una aglomeració a Marrakesh em va dir que podia fer servir l'agulla del seu vel per punxar les mans que ocupessin espais que no els tocava. No sé si ella sap que encara guardo aquell consell.

Pregunto per Twitter: quan et vas fer feminista? La Gina em diu que es va fer feminista quan una amiga li va dir que vivia una relació tòxica. L'Ollie quan a l'escola no va trobar ídols dones sobre les que fer la redacció que li havien demanat. Una mica com l'Aina, que no es trobava amb dones protagonistes als còmics. La Laura diu que quan de petita volia ser nen per ser lliure. L'Eva quan va descobrir que la igualtat que donava per descomptada era una llegenda urbana. La Ruth quan va ser mare. Com la Teresa i com el Ferran.

[...]

Jo no ho sé quan em vaig fer feminista. Crec que va ser el primer cop que em van dir que no podia ser-ho. El primer cop que em van dir que no podia ser feminista ni havia parlat de feminisme. Però imagino que em vaig fer feminista, sense saber-ho, molt abans. Potser a la primera trucada al 900 900 120 en sentir una agressió a l'edifici. Potser quan sobre la una de la matinada un home molestava a una desconeguda que anava sola a l'autobús i vam fer veure que érem amigues sense saber que volia dir sororitat. Em vaig fer feminista perquè no hi ha alternativa. M'he de justificar per ser dona, i per justificar-me he d'entendre què vol dir per mi ser dona i a què aspiro a la vida. Vull ser directiva? Vull ser escriptora? Vull ser pintora sense sentir-me malament per no intentar ocupar espais de poder que a dia d'avui ocupen homes? Vull tornar sola a casa sense tenir por, vull que no s'opini sobre si estic maca o lletja, no vull agradar, vull trencar els canons de bellesa socialment acceptats dels que parla Desirée Bella i que amb 14 anys em van fer odiar els miralls.

Vull que les lleis em protegeixin, no que m'oprimeixin. Que se m'escolti. Que la salut femenina no sigui una incògnita que hem de buscar a blocs digitals, que d'altra banda sempre t'asseguren que sigui quina sigui la teva pregunta probablement estiguis embarassada. Vull que no hi hagi més ampolles d'aiguarràs al costat del microones i una veu d'home dient que si ella torna li tirarà a la cara. Vull que no hi hagi més taques de cafè a la paret d'un dia que ell es va enfadar i va decidir tirar la cafetera. Vull que no em miri la Samira dient-me "ella es va atrevir, la meva mare no". Vull que cap dona s'hagi de fer enviar la correspondència a casa d'una amiga per a que ningú sàpiga la seva adreça real.

En definitiva, vull viure. Deixeu-nos viure. No sé quan em vaig fer feminista, només sé que és necessari.

El que sí que sé és quan em vaig enfadar amb el feminisme. Em vaig enfadar amb el feminisme quan em van dir que no podia presentar un acte a un centre de documentació de dones per ser dona i musulmana. Em vaig enfadar amb el feminisme quan vaig veure que a la manifestació de suport a les jornaleres de Huelva, violades i explotades, en situacions laborals molt per sota del que qualsevol podria considerar acceptable, érem moltes menys que a qualsevol altra manifestació feminista que s'hagués donat durant l'any. Sí, vam ser més que a altres ciutats però no vam ser les que esperava que hi fóssim.

M'enfado amb el feminisme cada cop que sento allò que "les dones que es guanyen una carrera professional han de renunciar a una part del seu sou per poder pagar a qui les ajudarà amb les feines de la llar". És que les que ajuden amb les feines de la llar no són feministes? M'hi enfado quan veig que les que ajuden a casa no semblen ser prou feministes, ni tan sols existir a vegades, les convertim un ens abstracte que s'encarrega de fer allò que les feministes estem massa ocupades per fer i que els homes no han assumit mai com seu.

[...]

M'hi enfado quan el feminisme és racista, hegemònic, homòfob, trànsfob i classista. Quan dient que vol ser universalista invisibilitza els col·lectius minoritzats i discriminats, discriminant-los més encara. Quan es qüestiona o no es valora el feminisme de dones que han sobreviscut parelles agressores. Quan per la seva cultura o classe o religió, es dona per fet que no són feministes sinó que són dones acostumades a un tipus de relació concreta.

També sé quan m'hi vaig reconciliar. M'hi vaig reconciliar en redescobrir la sororitat. M'hi he anat reconciliant quan parlo amb dones amb les quals comparteixo coses i discrepo en altres però amb les que per damunt de tot, ens respectem, ens cuidem i ens estimem. M'hi reconcilio quan no se'm jutja com a feminista, si sóc prou bona feminista o sóc mala feminista. Quan puc parlar, explicar, escoltar, qüestionar-me i aprendre. Aprenc d'Angela Davis, de Manal Al Sharif, d'Asma Lamrabet, de la Bel Olid, de Jessica Bennet, de Nuria Varela. [...] Veig que parlem de la paraula sororitat i segueixo pensant "com pot ser que aquesta paraula hagi trigat tant a arribar a la meva vida?". On era quan veia a altres dones com competidores meves? Atravessades unes i altres per les discriminacions que patim per ser dones, per la nostra cultura, la religió, la identitat o expressió de gènere o la classe.

Penso molt i és el que feminisme és això també. No ens fem feministes automàticament quan sortim als carrers o quan denunciem allò que va malament. Ens fem feministes quan pensem. Quan pensem en nosaltres mateixes, quan pensem en els nostres contextos, quan estem disposades a entendre que això és un camí en què queda molt per aprendre i molt per replantejar-se. És llavors que em faig feminista.

Som feministes el 8 de març, ho som el 25 de novembre, i ho serem el 28 d'abril, i el 29 si cal. Ho serem el 26 de maig i el 27 si és necessari. Però també serem feministes la resta de l'any, i serem feministes en les nostres decisions. Espero que ho siguem. Que ens equivoquem i que rectifiquem.

[...]

Feminista, perquè sé que així puc repensar tot el que va malament al nostre voltant, que no és poc. Sent feminista m'entenc a mi mateixa en un món que sembla hostil a les minories o a les minoritzades. I entenc el meu paper, des d'aquí, amb les ulleres lila que Gemma Lienas li va posar a la Carlota, empatitzo amb altres col·lectius. Entenc que és ara o mai, com era llavors o mai fa 20 anys, 30, 400 i 1.400. Mai és tard i sempre ho és.

Em diuen que parli dels reptes del feminisme. Els reptes no són del feminisme, són de la societat. Nosaltres només volem que els vegeu i actueu."

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.