L'intrús

El primer que vaig pensar quan la Glòria Gasch (editora arquera de Columna) em va explicar que Gerard Quintana havia escrit una novel·la va ser una cosa així com 'i aquest què en sap d'escriure?'. Era incapaç d'entendre què pintava en la literatura algú que porta anys saltant als escenaris i escrivint lletres de cançons de rock català. En una segona trobada amb la Glòria, mesos després i ja amb la novel·la a les mans, vaig començar a afluixar l'escepticisme que em generava la combinació Quintana-literatura. 'Estem molt enganyats amb el Gerard, no és el que sembla, s'ho ha llegit tot!'. L'entusiasme de la Glòria va calar i vaig començar a llegir Entre el cel i la terra, disposada a mantenir els prejudicis a ratlla. De seguida vaig tenir clar que si no s'ho havia llegit tot, com deia la Glòria, poc li falta. El Gerard és un escriptor. Amb aquesta primera novel·la ho demostra al món, però ell fa temps que ho sap. Escriure és el que sempre havia volgut fer, però abans volia viure, que li passessin tot de coses, explorar els límits de la llibertat, fugir de la seguretat... fins a trobar el moment per endreçar-ho. Quan va començar a cantar, li van dir que era un intrús en el món de la música, perquè no era músic de professió. Ara l'acusen d'intrús en el món de la literatura, perquè no és escriptor. Ell es reconeix intrús de la vida. I ho vol ser fins al final.

Entre el cel i la terra és, en una primera capa (n'hi ha moltes), la història del Patxi: un pintor basc, que s'instal·la a viure a Barcelona i coneix l'Àngels i la Neus. Els capítols tenen títol, localització i data: dia, mes i any. Arrenca a Barcelona, el 7 de febrer del 1952 i a partir d'aquí, la novel·la fa un recorregut minuciós per alguns dels episodis que van marcar la història de Catalunya i d'Espanya des de principis dels 50 fins a finals dels 90. La vaga dels tramvies, el gran fred del febrer del 56 i més tard, la grisor del Franquisme i el maquillatge de la Transició. Hi fa una descripció acurada de fets històrics, documentats però explicada amb la veu dels qui els van viure. Com si agaféssim una foto dels diaris de l'època, en blanc i negre, i hi poséssim color i moviment a través del Patxi, l'Àngels i la Neus. El Gerard admet que tot el que passa a la novel·la és real perquè necessitava que fes de mirall. De fet, va començar a escriure el setembre del 2017 i la força dels fets d'aquell moment el van ajudar a consolidar aquesta intuïció.

A més de ser un recorregut històric per alguns episodis concrets, Entre el cel i la terra és un recorregut artístic. He llegit la novel·la amb llapis i paper a la vora. Primer, perquè havia de presentar-la a Barcelona. Però sobretot, perquè volia retenir els noms d'escriptors, poetes, cançons, músics i discos que hi apareixen. Hi parla de pintura, de jazz, de rock, de Wagner, de Faulkner, de Whitman... En el cas de la música: pràcticament es poden escoltar les melodies i es poden seguir els ritmes de tan perfilats com estan en alguna escena. I això em porta a pensar en aquell Gerard nen i adolescent tímid, introvertit... i tartamut, que buscava refugi en la música, resseguint les melodies i les lletres de cada cançó síl·laba a síl·laba. En el cas dels llibres, surt a la superfície la relació tan íntima que hi ha tingut des de ben petit: a Girona els seus pares vivien al pis de sobre de la llibreria de l'oncle Pere, que hi dedicava la vida. Per Reis, pel sant i per l'aniversari els llibres usurpaven el paper de regal que si fos pel Gerard hauria estat per l'Scalextric o l'Ibertren. Créixer envoltat de llibres, descobrir títols prohibits, remenar prestatgeries buscant autors exòtics, tenir sempre una novel·la a mà és el sediment del Gerard escriptor.

Entre el cel i la terra té història, música, literatura, pintura i poesia. Però té, fonamentalment i de manera aclaparadora: amor. L'amor ho travessa tot, ho impregna tot. També cada personatge, cada trajectòria, la part de la història que evoluciona -latent- entre capítol i capítol. Salta d'una generació a una altra: situa els enamorats dels anys 50 davant d'un mirall que son la generació que els segueix, els enamorats dels 90, amb moltes barreres esberlades. Quan parlo amb ell, em confessa que encara està enamorat de la primera noia amb qui va sortir, que l'amor és el centre de tot i és transgressor, i que no s'acaba mai, perquè el temps no existeix mentre estimes.

Entre el cel i la terra té dues parts i un epíleg. La primera és trepidant, obliga el lector a estar atent, despert, perquè a cada frase, hi ha tot de detalls (noms, gestos, dades) que poden ser decisius per a l'argument. La lectura d'aquests primers capítols s'accelera fins a culminar en un fet que és la clau de volta de tota la història. La segona part té un compàs diferent, amb totes les cartes ja damunt la taula i els personatges obligats a triar camins que no sempre tindran retorn. L'epíleg tanca el cercle. La novel·la que havia arrencat amb una primera part vibrant es clou plàcidament, deixant un regust dolç.

'Escriure és viure dos cops', diu el Gerard. I li brillen els ulls. Quan va tenir enllestida la novel·la, després de viure-hi abocat durant mesos, escrivint de matinada, convivint amb els personatges dia i nit, el punt final li provoca una sensació estranya. Volta sense rumb pels carrers del Gòtic de Barcelona i acaba davant la porta de la casa del Patxi, esperant veure'l sortir. El verí se li ha posat dins i per combatre'l només hi ha una fórmula: més verí. Està escrivint la segona novel·la.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.