VOX, l'extrem centre

El CIS d'ahir deia moltes coses, la majoria de les quals pots comptar. Però hi ha una dada que s'ha destacat poc, immersos com estem en la guerra de trinxeres. Una dada que no parla de quin partit guanya i quin perd, sinó de com perceben els ciutadans de l'Estat aquests partits. I conèixer aquestes percepcions és tant o més important que comptar escons, perquè moltes vegades la primera dada ajuda a explicar la segona.

Només el 52,8% dels enquestats creuen que VOX és, sense matisos, un partit d'extrema dreta. Hi ha gent que creu que ho són però no del tot, escolti (13%), i a partir d'aquí la cosa ja va baixant fins a arribar a gairebé un 1% de benvolguts ciutadans que afirmen que VOX és una formació d'extrema esquerra.

Sí, és així. La radiografia espanyola surt amb aquests percentatges que nos dimos entre todos. Tenim a mig país que no posa a VOX la màxima puntuació dretil. I aquesta dada és demolidora, però s'entén perfectament quan després mires unes gràfiques més enllà i t'adones que només un 1,4% dels espanyols es considera a ell/a mateix/a d'extrema dreta. Que ningú se'n considera, vaja. D'extrema dreta, jo? No sé de què em parla. I, és clar, si ningú se'n considera, ja em direu com han de considerar que VOX ho és.

Tot plegat amanit amb l'estimació de vot que el CIS dóna a VOX, que és d'un meravellós 11,9%. Un 11,9% de ciutadans que ni són d'extrema dreta ni creuen que VOX ho sigui, i que per això els votaran. Xim pum.

Però vull tornar a la dada inicial, la que parlava de la quantitat de gent que a Espanya considera que VOX no és d'extrema dreta, perquè per mi és més preocupant aquesta xifra que no pas el número de votants que pugui tenir el partit. Perquè ells són els que no els votaran, els que conformaran la seva oposició, els que no sumarem al bàndol de la ultradreta... i, en canvi, són també ells, un quaranta-llarg per cent dels espanyols, els que no podrem sumar en cap cas al bàndol antifeixista; perquè, de quin feixisme m'estàs parlant? Ells no creuen que hi hagi cap feixisme a combatre. Cap ni un!

Som al 2019 i l'Espanya que està quedant és aquesta. Quan toqui aturar l'onada que ens vindrà (encara més) a sobre, que Déu ens agafi confessats, la situació serà maca. Passarà que quasi la meitat de la gent que ens envolta ens mirarà amb una cara estranya i incrèdula, perquè no entendrà què coi esteu aturant, il·luminats.

 

 

  • Comparteix