Queixar-nos de tot i a tot arreu!

De vegades, viure, sembla tossuderia. O si hi pensem molt, podria semblar tossuderia. No ens agrada massa pensar-ho, però ens passa. Encara que la vida ens sembli fantàstica; que ens ho sembla si de debò ens aturem, això sí, a pensar-hi. I tot i així ens queixem per a tot i a tota hora. Es impressionant adonar-nos-en! Però ho fem, tot sovint, com una inèrcia. Absurda, però una inèrcia. I vivim rodejades de persones que també es queixen. Molt. És gairebé un luxe que hem assumit. Parlar de tot com si tot fos devastador. Quina merda! Aquest món és un desastre! Els humans som una plaga! Coses així. 

Fa poc llegia en un llibre de l’artista japonès Masaru Emoto que l’aigua reacciona a l’agressivitat. De fet, Emoto ha aconseguit fer-ne fotografies hípermicroscòpiques on es poden percebre aquestes reaccions. Tant és l’idioma, la qüestió està en el to. Emoto ha agafat gotes ínfimes i les ha observat reaccionar. Sembla màgia o il·lusió però és una evidència clara de què el món que ens envolta està viu. El món i els seus elements. I no ho dic pas amb voluntat de transmetre un missatge esotèric ni romàntic, sinó per constatar que nosaltres també ho estem. És per això que podem entendre les sensacions i les emocions, les reaccions, les conseqüències i els efectes d’enfrontar dues coses vives. És a dir que insultar el món, l’espècie i els altres; el menyspreu a l’hora de parlar no només dels altres sinó tot sovint de nosaltres: el nostre desig, la nostra il·lusió, la nostra capacitat, la nostra esperança o les nostres pors; aquest desinterès per tot el que no ressona a nosaltres i la falta d’empatia que genera; la necessitat d’enfortir-nos per no mostrar debilitats ni plaers; i, a fi de comptes, aquesta humiliació constant a les coses vives és un lleig que va molt més enllà de la frase immediata. I les seves conseqüències són devastadores. La nostra manera de parlar del món n’és una prova.

Deia el filòsof alemany Theodor W. Adorno que el llenguatge mai no és impune. Que el llenguatge és una presa de posició que té uns efectes poderosos en l’objecte o el subjecte de què parlem. El llenguatge és cos, deia Walter Benjamin. I en aquella època, aquells estudis incipients que van fer tots dos des de l’Escola de Frankfurt (abans de la Segona Guerra Mundial) els van fer per advertir de la possibilitat de què l’antisemitisme es convertís en una carta blanca per a la crueltat i el morbo. Avui, però, aquella manera de reduir els altres a una sola cosa (és un jueu i prou, és una gitana i prou, és una persona amb discapacitats i prou) s’ha convertit en la manera de parlar del que fem i de qui som. El risc hauria d’amoïnar-nos. D’alguna manera, amoïnar-nos.

Per això dic que de vegades viure sembla una tossuderia. Perquè si tot el que pensem i diem dels altres i de nosaltres, si tot el que ens queixem i totes les coses que ens semblen terribles no han aconseguit intoxicar del tot el món és perquè en el fons devem veure-hi moltes coses molt ben fetes i no tenim la sensació de fer-ho tan malament tota l’estona. Per això viure queixant-nos em sembla una tossuderia: perquè també és una evidència que no ha servit per res ni ha trencat cap cosa.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.