La guerra civil catalana

Si una cosa em va quedar clara la nit de les eleccions del 28 d'abril passat és que la voluntat de guanyar el país ha quedat definitivament supeditada a la necessitat de guanyar el poder. Vaig poder passar la jornada al quarter electoral d'ERC —guanyadors indiscutibles de les eleccions— i me'n vaig anar amb l'amarga sensació que a l'ambient hi flotava més alegria per haver doblat els postconvergents que pel fet que un partit independentista hagués guanyat per primer cop unes eleccions espanyoles a Catalunya. La prudència de no voler celebrar la victòria fins a tenir vora un 90% dels resultats sobre la taula va donar lloc a tota mena de comentaris arrebossats de rabieta carregada de bilis contra la candidatura de Junts per Catalunya. Com que d'experiència cobrint nits electorals en tinc ja una pila, precisament aquesta sensació l'he viscut manta vegades des de l'altra barricada independentista, especialment els darrers anys. Per tant, consti en acta per als sectaris que de fanàtics n'hi ha a totes dues banquetes i això és un molt mal símptoma. No han estat poques les vegades que des de les files convergents i mentre criden hipocritament allò d'UNITAT, UNITAT! he sentit tractar amb una suficiència i un menyspreu malaltis els seus socis de govern.

És tristíssim, lamentable i molt desencoratjador constatar com el Primer d'Octubre i tot el que se'n va derivar —especialment a partir de la declaració del dia 27— va deixar pas a una guerra civil catalana en obert, retransmesa en directe a través de capçaleres de diaris i atiada a les xarxes socials. Aquest és, efectivament, un rancor que podria ser comprensible després d'anys de batalles, travetes i males jugades entre uns i altres. És allò resultant de la impotència de canviar definitivament l'hegemonia del poder d'uns... o la frustració de veure com s'escola un projecte caducat que encara dóna senyals de vida d'altres. És comprensible, sí, però absolutament irresponsable des de l'emergència nacional que viu el país. És La vida de Brian a la catalana, la secta trotskista amb rotet d'allioli, la venjança catalana feta a casa, la immolació fratricida d'un moviment desorientat que camina amb la bena als ulls des de fa un llarg any i mig.

És per això que desitjo com mai cloure aquest llarg cicle electoral que ha d'acabar —esperem— amb unes noves eleccions catalanes a tombar d'any. Tot just ens trobem a l'equador de la batalla final, amb unes eleccions municipals i unes europees on pot passar de tot. La necessitat d'aclarir finalment com quedarà la correlació de forces entre ERC i la Santíssima Trinitat de Junts per Catalunya-La Crida-PdeCAT per començar a fer el que haurien de fer els partits independentistes és més urgent que mai. Perquè llavors ja no quedaran excuses per fer el que haurien d'haver fet ja fa molt de temps: autodeterminar-se sense esperar la voluntat de tercers. I no em refereixo a fer més crides buides a la DUI, ni seguir amb els experiments populistes de l'independentisme màgic on tant la unilateralitat sense una base sòlida i el diàleg amb una Espanya que no vol dialogar estan al mateix nivell de miopia. Parlo de construir les bases d'una independència irreversible, inevitable, pas previ a la secessió final. Allò que en el seu moment en van dir «estructures d'Estat» i que malgrat ens fessin creure que les teníem es va demostrar durant la tardor de 2017 que només era un tigre de paper. Un miratge.

La pregunta que em faig i de la qual en temo la resposta és si realment a algun d'aquests dos actors de l'independentisme els hi interessa acabar la pugna pel poder i enterrar definitivament la destral de guerra. Perquè si la guerra s'acaba potser llavors caldrà començar a fer coses de veritat i a deixar de gesticular. Quin vertigen, no?

 

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.