Joc de trons: la victòria de l’home blanc beta

La gran guanyadora de la sèrie de l’HBO és la masculinitat subalterna. Aquella que s’allunya dels estereotips de fortalesa i vigor que van associats a l’ideal tradicional d’home. El tro del rei, Bran, és una cadira de rodes. El seu conseller, Tyrion, és un nan. Al consell hi trobem en Sam, gras i escarnit durant tota la sèrie per la seva inhabilitat de lluitar i de gaudir de qualsevol plaer terrenal que no sigui la lectura. També la cavaller Brienne de Tarth, l’única dona, i que, en paraules de Jack Halberstam, representa una masculinitat femenina.

Tal com diu Enric Vila, però, el domini de la masculinitat subalterna no propicia un canvi de règim, sinó que és més aviat la custòdia d’un món que es momifica, creat per cavallers i reis que, aquests sí, s’adherien als arquetips de les històries heroiques. Si Vila associa el final de la sèrie a la decadència d’occident, Slavoj Zizek el veu conseqüent amb el conservadorisme-liberal dels nostres temps, que estigmatitza les revolucions assegurant que comporten una nova tirania. El filòsof apunta que el missatge descansa sobre un altre conservadorisme: la por a les dones polítiques fortes. Tant Vila com Zizek coincideixen en què un dels personatges femenins poderosos que podrien imaginar noves perspectives, Arya Stark, marxa de Westeros.

La capacitat de la sèrie de concebre nous móns queda limitada per les fronteres traçades pels imaginaris de gènere, raça i classe presents en la contemporaneïtat occidental. El conflicte entre Daenerys Targaryen i Jon Snow podria haver-se solucionat amb un casament. Tanmateix, la sèrie, que accepta l’existència de dracs, zombis, assassins que es canvien el rostre o fetilleres que reviuen persones, traça la línia de l’inconcebible en el casament d’una tieta i el nebot.

En la representació femenina, a banda de Brienne, hi trobem encerts, com la reina del Nord Sansa Sark. Tal com analitza Sady Doyle, Sansa triomfa en un món hostil a les dones emprant aquells atributs que el sistema ha reservat per a elles: teixir aliances, fer safareig i realitzar el treball emocional que suposa tenir cura d’un llinatge i del seu poble. La nota negativa és que el creixement de Sansa, de princesa ingènua a reina sàvia, s’atribueix al maltractament físic, psicològic i sexual que ha rebut dels homes.

Doyle afirma que les feministes no és que no suportem veure dones malvades, sinó que volem que estiguin ben escrites. És en la barroeria amb què s’han traçat els finals de Cersei Lannister i Daenerys Targaryen que veiem emergir els vells estereotips al voltant del poder femení. Zizek parla de Wagner i el fàstic que li feia la idea de les dones que participen en política per tenir poder. Tanmateix, la genealogia de Daenerys i Cersei també és hereva de Medusa o de malvades Disney com Malèfica o Úrsula.

Tant Daenerys com Cersei tenen escenes que esdevenen un ritual de pas de la seva condició de dona a sobirana. L’una, emergint del foc amb tres dracs; l’altra, caminant nua en un passeig de la vergonya que desencadenarà els fets que la coronaran reina. Tanmateix, les dues estadistes moren a mans dels homes que estimen. Daenerys, assassinada; Cersei, ploriquejant abraçada. Un gir pervers de la cita de Kate Millet: “L’amor és l’opi de les dones. Mentre nosaltres estimàvem, els homes governaven”.

Doyle escriu que Cersei i Daenerys representen dues maneres que tenen les dones d’exercir el poder absolut en un món pensat per sotmetre-les. Cersei internalitza la misogínia i les normes abusives i es converteix en el més despietat dels monarques. L’evolució que en fa la sèrie, fins l’última temporada, és creïble. Daenerys, que derrota Cersei, intenta crear un món més cosmopolita on ningú prengui mal. El poder també la corromp. La sèrie ho fa tirant del clàssic recurs a la salut mental. Daenerys és tots i cada un dels dolents de Batman, que acaben al psiquiàtric Arkham. També és Jean Grey, la Bruixa Escarlata o Ana María de Mozart in The Jungle, dones amb un talent immens que, a diferència dels també genis Charles Xavier, Magneto o Rodrigo de Souza, són boges o no poden controlar els seus poders.

Si alguna cosa ha estat sempre criticable de la Targaryen és la seva trama de salvadora blanca que va alliberant amb dracs pobles de gent marró. La sèrie, però, no en fa esmena, coronant una història que ha begut del classisme i l’orientalisme amb un consell de gent blanca que ni volen sentir a parlar de democràcia. Daenerys ambiciona el poder, treballa per tenir-lo i fracassa perquè de, cop i volta, embogeix i oblida tot el que ha après, incloent una estada a Mereen on es guanya el favor d’un poble que al principi li és hostil. El seu lloc l’ocupa un home que mai ha volgut el poder, malgrat que pot veure el futur, i que la sèrie ens ha repetit per activa i per passiva que les seves habilitats fan que a vegades no toqui ni quarts ni hores.

L’imperialisme subjacent en la trama de Daenerys ha fet que arrufi el nas davant les lloances que l’encimbellaven com a icona feminista. El que l’ha convertit en un símbol és la condemna que li han escrit els creadors (homes), convertint Joc de trons en un conte contemporani sobre el temor a la ràbia, el talent i la força de les dones.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.