Sin nombre

Empecé a verla, a encontrarnos por la calle, hace unos meses. Yo paseaba más por el barrio porque acababa de adoptar un perro que iba buscando cariño en cada paso, incluso se quedaba parado en la puerta de los colegios moviendo la cola y esperando que, tarde o temprano, algún niño se fijara en él. Ella no debe tener más de 40 años y se le notaba que acababa de empezar a vivir en la calle. Y también que se chutaba heroína.

Sentada en portales o en las puertas de los bancos no tardó mucho en fijarse en el perrillo que la miraba y mendigaba una caricia. “¡Pero qué bonito eres! Hola, guapo. Hola, holaaa”, le decía cada vez que nos cruzábamos. La sonrisa le llegaba a unos preciosos ojos azules, me preguntaba siempre cómo se llamaba el perro porque, eso sí, se olvidaba de su nombre cada vez y nunca pedía dinero, si acaso un cigarrillo y fuego. Él, igual que sigue el rastro de los mimos desde la panadería de la esquina, el celler al final de la calle, el vecino de abajo, la chica del estanco que además le regala chuches, siguió con el paso del tiempo acelerando cuando la veía a lo lejos, pero ella empezó a ignorarle, a no saludarle, ni siquiera le miraba de lo colocada que iba. Dejó de sonreír.

En apenas cuatro meses su deterioro ha sido implacable. Deambula, como otros y otras por el barrio sin rumbo fijo -es evidente que hay un narcopiso cerca- pide monedas cada vez más sucia, más desaliñada, más demacrada, como un triste fantasma que la gente rehuye. Ya hace tiempo que no se acerca al perro, que a pesar de todo se sigue poniendo contento cuando la ve. El lunes entró en el parque absolutamente drogada, anduvo de una punta a otra sin darse cuenta ni siquiera de dónde estaba mientras los dueños de los canes vigilaban sus pertenencias por si acaso. Ni habló. Se fue con los hombros caídos y la cabeza gacha. Ayer volví a encontrármela, aunque primero la oí. Escuché a una mujer dando voces a las 12 del mediodía, gritaba colérica insultando a alguien imaginario y se estiraba del pelo enmarañado, con los pantalones a jirones desde la rodilla, los ojos azules galopando, mugrienta. En la tienda de enfrente llamaron a la policía mientras alguien a mi lado murmuró: “Aquesta boja no durará molt”.

No hay moraleja en esta historia. No hay respuestas. Sólo preguntas y tristeza. No sé de dónde viene, qué le ha pasado para llegar hasta aquí ni durante cuánto tiempo más me la encontraré. Soy una espectadora que asiste a su suicidio sin hacer nada más que pensar que, efectivamente, no durará mucho. Y ni siquiera sé cuál es su nombre.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.