El sectarisme no pot ser la resposta

Escric aquest article sense saber com quedarà finalment l’alcaldia de Barcelona. Ni la de Sant Cugat. Ni la de Reus, Tàrrega i Figueres. És a dir, escric aquest article sense saber si a Barcelona tindrem un alcalde independentista ni si els independentistes que han guanyat a Sant Cugat, Reus, Tàrrega i Figueres, alguns d’ells alcaldes del Primer d’octubre, han sigut expulsats del poder per la suma d’altres independentistes amb el PSOE.

Escric aquest article l’endemà del torn d’última paraula dels presos polítics en el judici a les urnes que s’ha celebrat al Tribunal Suprem. L’escric trist pel que vam veure ahir, la injustícia. I també trist pel que sembla que veurem demà, el sectarisme. A pocs mesos de saber quina serà la sentència i tips de sentir que cal més unitat d’acció que mai sembla que toca la dosi periòdica de sectarisme d’aquells que poden governar Catalunya junts, ser jutjats junts, ser exiliats i empresonats junts però que sempre han d’anar per separat i, si poden, fotre’s entre ells.

Qui ha negociat tot això? Quins son els responsables, a banda i banda, d’aquest desastre? No es vota Iceta pel Senat i se’l posa al govern de les principals ciutats del país perquè no governi un independentista? Si aquest és el negoci, ja us avanço que és una ruïna.

Algú ho mirarà de justificar dient que es fa fora un independentista però que governarà un altre independentista. No és cert. Es fa fora un independentista que ha guanyat les eleccions perquè governi un tripartit amb el PSOE. Quin és l’argument? Destruir persones? Destruir partits? Enfrontar el moviment independentista? I així hem de preparar la reacció a la sentència? I així hem de construir un estat?

Diuen que les direccions nacionals tenien un pacte però que cada terra fa sa guerra. Per què no fan cas a la direcció del seus partits? Les direccions no tenen prou autoritat?, que pot ser, o és que, al final, a les direccions ja els va bé fer mal a l’altre?, que també pot ser. I Òmnium, i l’ANC, aquí no cal que s’hi posin? Els Ajuntaments no son eines de país? Tot plegat em sembla un despropòsit fenomenal. I mira que el pacte de mínims sembla tan elemental que no cal ni reiterar-lo.

La política és poder. La gestió del poder per transformar la societat. Molts no han parat fins que a la seva manera han pogut dir que per fi han demostrat que per separat es guanyen més vots. Bé, en alguns casos sí, en d’altres no. I en d’altres, senzillament no ho sabem perquè no hem pogut fer-ne la prova i, com diuen els Manel, “la vida que ens hem perdut simplement no existeix”.

En tot cas, el que queda clar es que si a vegades anar separats serveix per guanyar alguns vots més, anar junts serveix per governar, un 15 a 10 no és un 10 a 10 Ernest. La unitat marca l’eix sobre el que evolucionen les campanyes, si és el nacional o és el dreta-esquerra. Quan l’eix de les campanyes és el nacional el PSC pateix molt i s’empetiteix. Quan l’eix és sobre la dreta i l’esquerra el PSC creix. I, finalment, la unitat evita el sectarisme, que us surt pels porus xatos.

  • Comparteix