Els MENA que violen les nostres dones

L’antropòloga Gayle Rubin descrivia com a ‘tràfic de dones’ les relacions de gènere que s’estableixen en moltes societats dominades per homes. Segons Rubin, les dones són vistes com a béns intercanviables per perpetuar llinatges i aliances entre famílies, de manera que elles passen a ser propietat privada dels homes.

En els conflictes dins –o entre– sistemes d’aquesta mena, les dones, en tant que recursos, són vistes com un camp de batalla. A les pel·lícules, una trama freqüent és que l’heroi home comenci el seu viatge de venjança envers un malvat home un cop ha violat o matat la ‘seva’ dona; o que un personatge masculí s’enfadi amb el seu amic perquè pretén seduir la ‘seva’ germana –o mare, a la sèrie ‘Merlí’. A les guerres, les violacions massives són un recurs habitual per desgastar el teixit social de l’enemic. La protecció de les dones ha estat una excusa esgrimida pels estats europeus per justificar el colonialisme, malgrat que això impliqués la imposició de normes de moral victoriana que limitaven la llibertat sexual de les dones i perseguien l’homosexualitat. Famosos són els lemes de “Shakira és una puta” o “Shakira es de todos” als camps de futbol per insultar Gerard Piqué. Sovint van acompanyats d’un “tu hijo és de Wakaso”, una cirereta que gens casual, en indicar que aquell bé ha estat conquerit per un home estrany. En una societat dominada per homes blancs com Piqué, l’estrany és un de negre, com Wakaso.

El “vénen a violar/agredir les nostres dones” és un argument freqüent per sembrar la desconfiança envers un col·lectiu percebut com a l’altre. El mateix president Trump que es vanagloria d’agredir sexualment nega l’entrada a migrants sud-americans homes amb el pretext que són uns violadors. L’extrema dreta que vol llevar recursos econòmics per a polítiques d’igualtat i nega la violència masclista presenta l’islam com un perill per a l’emancipació de la dona. Molts independentistes utilitzen la refutada sentència per abús als integrants de la Manada dels Sanfermins, i la seva llibertat provisional, com la prova del desastre que és el sistema judicial de l’estat, en tant que espanyol, malgrat que la llei d’igualtat catalana s’aplica a batzegades i els partits independentistes no penquen gaire per gestionar casos d’assetjament interns. L’important en totes aquestes situacions no és el benestar de les dones, sinó marcar els límits de qui pot accedir sense permís al nostre cos i qui té poder sobre nosaltres. La finalitat és reforçar les jerarquies de raça, classe, gènere i ètnia presents en una societat concreta. Com explica una altra antropòloga, Verena Stolcke, és a través de la descendència que es transmeten els privilegis associats a aquestes categories.

‘Maldito Bulo’ ha desmentit que els integrants de la Manada de Manresa, acusats de violar repetidament una noia de catorze anys, fossin menors migrats no acompanyats. Segons dades de la secció 22 de l’Audiència Provincial de Barcelona, tots els acusats eren majors d’edat quan van passar els fets. Tres d’ells són espanyols, altres tres cubans i un és argentí. Però això sembla que tant li fa, a bona part de l’opinió pública. En un moment en què una Europa cada cop més multiracial perd poder polític i on la ciutadania mediterrània pateix els efectes de la globalització i les polítiques d’austeritat, els menors migrats no acompanyats s’han convertit en el centre de les ansietats d’un sector de la societat catalana, com demostren els atacs racistes a centres on s’allotgen. Per atiar la ira, sempre va bé remoure el fantasma de les agressions sexuals, car el cos de la dona, afirma la pensadora Nira Yuval-Davis, és tant el símbol de la nació com el seu principal recurs.

Sí, els menors no acompanyats, com qualsevol home educat en una societat masclista, poden ser uns violadors. Però si volem evitar que ells, i la resta d’homes, agredeixin les dones, hem de posar el masclisme, no l’ètnia, al centre de les polítiques de prevenció, càstig, atenció i reparació. És a partir d’aquí on ens hem de fixar en les dinàmiques culturals, tant dels països d’origen com de la societat catalana, que propicien l’exercici d’aquesta violència en un moment donat.

En el cas de la Manada de Manresa, on els agressors són de diverses nacionalitats, prova de la transversalitat ètnica del masclisme, les accions realitzades pels col·lectius manresans Acció Lila, la Plataforma d’Afectades pel Patriarcat i el Comitè de Vaga 8M marquen el camí. Combinen tant l’acompanyament a la supervivent com les manifestacions de rebuig contra la violència masclista. Si la societat catalana vol acabar amb la xacra de les agressions sexuals, ha de centrar-se en el benestar de les dones –migrades, racialitzades i euroblanques– i entendre que el masclisme és una ideologia mundial que té manifestacions locals que, amb les migracions, entren en contacte entre elles.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.