Rosa Parks

Enmig de la polèmica sobre l'Orgull creada per Inés Arrimadas i tot el seu aparell propagandístic, va aparèixer Carlos Pérez, senador de Ciudadanos per Cádiz, i va publicar a Twitter una desgràcia que posteriorment va haver d'esborrar. Cordeu-vos bé els cinturons, perquè el tuit deia així:

"En 1955 Rosa Parks se negó a cederle su asiento a un blanco. En 2019 Ciudadanos nos negamos a cederle el Orgullo a los totalitarios. La lucha por los derechos civiles va en nuestro ADN."

Bueno, Carlos. Va, que jugarem una estona. Ja que tant ens agrada putinejar Rosa Parks, ens arromangarem i ho farem bé, perquè em sembla que hi ha comparatives millors que la que has fet.

----

Fem-ho amb un conte ràpid. Situa't als Estats Units en plena lluita pels drets civils. Imagina't que, enmig de tot plegat, uns representants polítics, blancs i ferms ells, acorden compartir el poder amb el sector blanc i racista més radical, amb els assassins, els que persegueixen, els que maten, els que volen encara més involució i sang i fetge.

Ara imagina't que Rosa Parks, la teva Rosa Parks, la combativa lluitadora pels drets civils, ja la tenim aquí, ara imagina't que ella i tota la seva colla munten un gran acte reivindicatiu (un altre) per cridar a favor dels drets que no tenen, de la lluita que no han guanyat, de la supervivència que no tenen assegurada en un context amb agressions i impunitats diàries.

I ara imagina't que aquells representants blancs i ferms que fa una estona hem vist abraçar-se amb el racisme i amb l'odi es presenten a l'acte de Rosa Parks i ho fan amb la pancarta més gran de totes. Una pancarta on, per cert, no s'hi llegeix cap proclama a favor dels drets civils, sinó tan sols un crit d'autoafirmació d'aquests representants blancs i ferms pel fet d'haver assistit a aquell acte.

Fes-te la idea de la reacció de Rosa Parks, la teva Rosa Parks, la combativa lluitadora pels drets civils. Fes-te una idea de la seva reacció i de la de tota la seva colla quan veuen que a l'acte s'hi han colat els energúmens que s'han unit amb el diable. Els volen fer fora, no els volen allà, van de la mà dels seus assassins, són llops disfressats d'ovelles, han posat el poder i la repressió per davant dels seus drets civils. I, per tant, els obliguen a marxar d'allà. Au, adéu, aneu a enganyar a uns altres, atrevits.

Segur que aquest conte, aquesta comparativa, explica millor, de manera més ajustada, el que ha passat aquests dies, oi?

Però espera, Carlos, perquè el conte encara no s'ha acabat. Ara imagina't que l'endemà de l'acte, i l'altre, i l'altre, i l'altre, no hi ha cap portada de la premsa parlant de Rosa Parks, del seu acte multitudinari i de les seves reivindicacions, sinó que totes elles recullen el dolorós sentiment d'aquells quatre representants blancs i ferms, pobre canalla, que van ser obligats a abandonar la zona per culpa d'aquell tumult de negres intolerants que reclamen viure. Compte amb la paraula: viure.

I aquí ve el final del conte, Carlos; un final en què, mentre aquestes portades i aquests titulars es van succeint, mentre els representants blancs i ferms monopolitzen l'actualitat i el victimisme, continuen apareixent notícies i vídeos que mostren persones negres, com Rosa Parks, com la teva Rosa Parks, sent agredides i humiliades pel simple fet de ser-ho. Perquè la vida, efectivament, continua passant. I elles continuen sent agredides per aquella mateixa gent amb qui els representants blancs i ferms han fet negocis, els seus socis.

D'aquesta manera, doncs, la lluita de Rosa Parks queda un cop més oblidada i trepitjada per un aparell demolidor, implacable, al servei dels que van de la mà dels repressors. I els drets civils continuen per conquerir. Una altra vegada i com sempre. Els mitjans blancs i ferms fan la seva feina, el poder blanc i ferm fa la seva feina, la societat blanca i ferma fa la seva feina, i vet aquí un gat, vet aquí un gos.

-----

Posats a triar una comparativa amb Rosa Parks, Carlos, a mi m'agrada més aquesta. La trobo més verídica, que encaixa més amb la realitat d'aquestes setmanes. No, cap n'encaixa, ja ho sé, totes són evitables i tramposes; però n'hi ha que són d'un cinisme tan explícit que trasbalsen. Especialment les que, en un context de lluita per drets fonamentals, són d'un cinisme blanc, ferm, masclista i lgtbifòbic. I, a sobre, orgullós.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.