Viure sense flors

Quan s'acaben les vacances i toca tornar a casa i a la feina sempre em fa por trobar a faltar coses o descobrir-ne de noves. Por als canvis que alteren la rutina de la qual vaig fugir unes setmanes abans. M'agrada trobar-ho tot com ho vaig deixar. Si hi ha novetats, que siguin les anunciades, previstes i planificades abans de marxar. Aquest any, en tinc dues. El canvi de feina n'és una. M'acomiado de les tardes de berenars al parc, els vespres de banyeres i sopar de verdura-un-altre-cop-no, les nits de conte i a dormir, les matinades de feina silenciosa i a les fosques davant l'ordinador. Estreno feina i horari. També companys, redacció i rutines. Però el canvi que més m'inquieta després d'aquestes vacances és que la floristeria de davant de casa tanca.

De ruta per les repúbliques bàltiques aquest estiu he descobert com de desconnectats estem de la cultura de la flor. Voltant pels carrers de Vilnius, Riga o Tallinn és fàcil ensopegar amb botigues, parades i mercats de flors. Nois, dones, homes, avis i àvies van pel carrer amb poms de flors. Com aquí fem amb la barra de pa o el diari, ells amb les flors. Embolicades en paper marró. La mirada se n'anava al darrere i no costava imaginar l'efecte que aquell esclat de llum i de color faria en qualsevol racó on estigués destinat a lluir.

Viure davant d'una floristeria és un regal. Els meus avis hi van viure durant 40 anys. Porta per porta. Ara hi visc jo. La botiga ocupa els baixos d'una casa petita del carrer principal del poble. Abans era el carrer Major, ara és Pintor Vila Puig, en record de l'artista mussol més reconegut. La floristeria sempre hi ha estat. Almenys en el sempre del meu eix temporal. Quan era petita i anava els caps de setmana a casa dels avis, la Genoveva formava part de la rutina. N'era la propietària. No li vaig conèixer marit, només el Miquel, fill únic, que va morir fa un temps, la jove i una neta. La Genoveva era menuda, alegre i forta. Semblava contenta de saludar-nos i arrencar-nos alguna paraula, encara que nosaltres féssim per amagar-nos rere l'adult més proper. Un rètol ovalat de fons blanc i tipografia suau en negre anunciava el nom de la botiga: Flors Coronado, però nosaltres n'hi dèiem 'la Genoveva'. Just per sobre, un balcó petit amb una barana de ferro pintada de blanc. Sempre he pensat que era la sortida de l'habitació principal de la casa. La Genoveva hi tenia una cortina blanca de roba fina per on treia el cap quan la botiga estava tancada i ens sentia jugar al balcó dels avis. La teulada inclinada té algunes teules que s'han anat desprenent i trencant amb el pas dels anys. Dalt de tot de la façana hi ha dues obertures circulars. En el seu moment devien servir per fer circular l'aire en algun punt de l'estructura de l'edifici, però ara serveixen de refugi per a un parell de famílies d'ocells. No en sé identificar ni un d'ocell. Bé, algun sí: l'oreneta, el colom, el mussol i l'àguila. Però no pertanyen a cap d'aquestes espècies les famílies que tinc com a veïns de carrer. Als matins i cap al vespre tenen una activitat frenètica: entren i surten sense parar dels forats en forma de llàgrima en què està dividida l'obertura. Durant una temporada, a la casa del costat hi tenien un gat ataronjat, el Carbassa, que va dedicar hores i hores a fer guàrdia a la seva teulada, amb la mirada fixa en les obertures on veia entrar i sortir menjar constantment. Incapaç d'arribar-hi: l'intent hauria resultat mortal. De tant en tant estirava una pota, com calculant la distància que el separava de l'àpat. Res a fer. No se'n va cruspir ni un.

Quan la Genoveva va morir, la seva jove va agafar el relleu. La Sàlvia -fins i tot el nom li escau- ha mantingut l'essència de la floristeria de poble. Com que el meu balcó dóna a la seva façana, m'ha resultat inevitable seguir-li els horaris. L'arribada al matí amb la furgoneta carregada de testos, plantes i flors de totes les mides i els colors. La Sàlvia la descarrega tota sola, sense fer soroll. L'empatia de la Genoveva és la discreció de la Sàlvia. La primera imatge en sortir pel portal de casa és l'aparador de la floristeria. No en conec ni un, de noms de flors. Bé, sí: rosa, clavell, margarida, orquídea i hortènsia. Cap més. I a l'aparador, tot i que és petit, n'hi ha moltes i de molts tipus. He sabut abans que els altres de quin color era l'aparador cada dia; he enxampat els enamorats de calendari que corren a última hora cada 14 de febrer a buscar una prova d'amor; per Tots Sants, Sant Jordi i fins i tot pel dia de la mare hi ha clients esperant a la porta, que queda permanentment oberta; i als vespres he vist encara la Sàlvia feinejar a l'interior de la botiga amb la reixa tancada.

Ara la floristeria es trasllada dos carrers més enllà. El que no havia fet l'economia, la tecnologia o la incultura, ho ha aconseguit el mercat immobiliari. Al costat hi han aixecat un bloc de pisos de luxe. La casa de la floristeria: petita, bufona, amb la barana de ferro blanc al balcó, entra en el mateix paquet. Per sort, no la tiraran a terra i en podré seguir repassant les teules envellides, saludant els ocells que hi fan niu. El rètol ha deixat una ombra fosca a la façana, la reixa fa dies que està tancada i ja no hi ha vermell, ni rosa, ni verd per enlloc. Només gris. El nou local és més gran i té més metres de vorera per col·locar-hi els testos. Però no té balcó. La Genoveva no s'hi podria haver atansat per saludar-nos entre les cortines blanques. No té cap racó perquè els ocells s'hi instal·lin. No té teulada inclinada, ni teules desmuntades, ni veïns al davant amb balcons des d'on sospirar per unes vistes que no tornaran.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.