Com un tsunami

Ahir al matí es va donar a conèixer a través de les xarxes socials una misteriosa iniciativa anomenada Tsunami Democràtic. Sense més informació de la que se'n disposa actualment a través de la seva pàgina web, la iniciativa, anunciada com una campanya permanent, noviolenta i desobedient per fer front a la sentència del Tribunal Suprem, és, sens dubte, una molt bona notícia.

En primer lloc l'aparició de Tsunami Democràtic constata que, contra tot pronòstic, s'hauria pogut articular una resposta constructiva i prou ben estudiada tal i com s'intueix per les formes, la gràfica, el guió i l'expectativa creada amb l'ajuda d'un compte enrere activat a través de la seva web. En segon lloc i segurament el que té més importància de tot plegat és que aquesta resposta és clarament unitària. La difusió a l'uníson i des del mateix moment del llançament de la campanya per part d'exiliats i presos de JxCat, d'ERC, ANC i Òmnium i també de cares rellevants de la CUP i perfils a xarxes dels CDR, deixen entreveure que l'estratègia d'aquesta campanya és compartida, una demanda insistent del gruix de l'independentisme des de la trencadissa política que va donar lloc la frustrada declaració d'independència del 27 d'octubre de 2017.

Vista la travessa pel desert que l'independentisme ha fet aquests dos darrers anys, no voldria pecar d'optimista i per això m'ho miro amb certa dosi d'escepticisme, però això no ha de ser en cap cas motiu suficient per no estar a l'aguait del que se'n pugui derivar. Els senyals que fan deduir que el Tsunami Democràtic és alguna cosa més que «una altra campanya» són prou explícits com per restar apàtics davant de la iniciativa. Res millor que teixir una estratègia conjunta i agafar amb els pixats al ventre un Govern espanyol en funcions on, si no hi ha sorpresa d'última hora, tindrem de nou a la Moncloa tot un Govern socialista intentant justificar allò injustificable: l'empresonament durant anys d'activistes i polítics independentistes per posar les urnes al carrer.

Però aquest tsunami també ha vingut acompanyat d'una remor de fons que des de fa mesos es deixa veure a les xarxes, entre amics o als dinars familiars. És la remor de la gent farta de promeses estèrils, actes simbòlics, picabaralles estúpides i focs d'encenalls d'un independentisme desorientat. Però també s'hi barreja la llenya al foc que hi aboquen odiadors professionals, entrenats en les arts de la demagògia i la petulància, que se les donen de savis, purs i valents independentistes que tot ho saben, tot ho poden però tot ho piulen des del sofà. Els reconeixereu generalment perquè es presenten com a independentistes «insubornables», que reparteixen carnets de patriotes i botiflers a tothora, però en general ningú sap d'on surten, qui són i què fan a la vida a banda de llançar merda per la boca. Ni cinc minuts de clemència després de l'aparició ahir del Tsunami Democràtic que ja n'hi havia que desbarraven contra la iniciativa sense conèixer-ne ni un borrall ni esperar a saber-ne el contingut.

Així doncs el Tsunami Democràtic ens dona un tercer motiu interessant per estar-ne a l'expectativa. També ens dona la possibilitat de destriar la toxicitat de qui ens envolta i desfer-nos d'aquelles persones que, des de l'enigma de saber què fan a la vida a banda d'alliçonar els que s'hi han jugat el cos i la llibertat, es dediquen a fer el xarlatà escudats darrere un avatar de Twitter, la tertúlia de la ràdio o la pertinent columna de diari. Un tercer motiu més que necessari per la pròpia higiene mental.

Esperem doncs que aquests núvols de tempesta que s'albiren al cel siguin el preludi del tsunami que respongui la sentència de la vergonya. Un tsunami que prengui nota dels molts errors i dels pocs encerts d'aquests dos anys de reset forçat de l'independentisme. Que d'una vegada per totes la mar de desànim es transformi en la fúria imparable d'un poble en moviment.

 

  • Comparteix