Els canelons de l'àvia

Els canelons de l'àvia. Les croquetes de la mare. El iogurt casolà. Ho hem llegit desenes de cops a les cartes dels restaurants. Allò fet per la iaia, la mama o fet a casa és sinònim de qualitat i d'autenticitat i, sobretot, d'amor, de caliu. La màgia que converteix un plat en una experiència. A 'Joc de Cartes', el concurs de cuina de TV3 conduït per Marc Ribas, ho tenen clar: amb els déus que s'emporten els restaurants aspirants a estrelles Michelin tan sols hi poden competir el formatge i els embotits artesanals, el brou que fa xup-xup cuinat per la mare, una fetillera que preserva tot el saber culinari del món.

No hi ha estrelles Michelin ni per als brous, ni per als canelons, ni per a les croquetes de l'àvia. No hi ha gaires mares que tinguin estrelles Michelin. Les estrelles són per als xefs, la majoria homes, que regenten restaurants caríssims. Molt més cars que les fondes on podem tastar el menjar fet per la mare o l'àvia d'algú, que en certa manera és la nostra mare o àvia, perquè això és el que busquem quan mengem un d'aquells plats. La llar, la infantesa. Volem tornar a allò domèstic, al regne íntim, aquell reialme d'emocions on la feina es paga amb amor. En els restaurants de cuina-fusió, o de luxe, paguem, i molt, per una experiència que ens faci transcendir allò que coneixem.

Un lema feminista diu que les dones lluitadores són les descendents de les bruixes que no van poder cremar. I jo penso que, en realitat, si a elles les van cremar va ser per domesticar a totes les altres. Tenir a casa una bruixa. Cuinant per nosaltres, netejant per nosaltres, cuidant-nos. Gratis. Mentrestant, ells s'embutxacarien uns bons calerons per ser xefs o dissenyadors de moda –modistos, en castellà–, perquè ja se sap que a l'esfera pública predomina l'experiència basada en el coneixement contrastat i les inspiracions dels genis. A la cuina de la mama, o en els sargits de l'àvia, no hi ha espai per a la química, l'artesania i el talent; no hi ha coneixement sinó tradició i intuïció, car les dones tenim un sisè sentit. Malgrat que la llegenda diu que les receptes de família es transmeten amb zel de mares a filles, el resultat de la cuina de la mama i l'àvia acaba sent patrimoni immaterial de tothom.

No només passa a la cuina. En els últims mesos, les treballadores de guarderies privades estan reclamant millores salarials –cobren uns 930 euros al mes– i laborals, com ara el compliment de les ràtios. Espanya dobla el nombre de mainada menor d'1 any a càrrec d'una persona recomanat per la Unió Europea, situat en quatre infants per professional. Tal com concloïa a 'El Diario.es' el professor de Dret del Treball de la Universitat Autònoma de Madrid, Ricardo Morón, "es retribueix millor qui cuida del meu cotxe que qui cuida i educa els meus fills". El sector de la mecànica és altament masculinitzat, el de l'educació en les primeres etapes compta amb un 95% de treballadores.

El sexisme no només es basa en l'exclusió de les dones de determinats ambients, sobretot aquells en què es manega el poder, sinó també en la consideració que les feines tradicionalment assignades a elles són inferiors a les adjudicades als homes. Quan els homes cuinen, eduquen o cusen, la societat posa al seu servei un sistema de retribucions i reconeixement. Curiosament, les feines desenvolupades per dones han estat les que permeten que ells es llueixin quan se les apropien. Perquè el treball de la mama, de l'àvia, la germana o la tieta –i, cada vegada més, de la dona que ve de l'Àsia, d'Amèrica Llatina o de l'Àfrica– és indispensable per al creixement i el benestar humà. És hora de reconèixer-les com toca.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.