Manresa i el terror sexual

Amb la condemna per abusos sexuals a cinc dels sis homes que van violar una menor inconscient fa tres anys a la capital del Bages, Manresa ha esdevingut un dels escenaris de la geografia catalana i espanyola on més clarament han operat els mecanismes mediàtics, polítics i jurídics del que Nerea Barjola anomena 'terror sexual'. O, el que és el mateix, l'habilitació dels delictes sexuals que els homes perpetuen contra les dones, així com la seva justificació i condonació.

Dies després que el judici comencés, al juliol passat, quatre manresans van violar una noia de disset anys. Com bé van denunciar les associacions feministes de la ciutat, tant aquesta agressió com el judici a la violació múltiple del 2016 van ser tractades als mitjans locals amb notícies que culpabilitzaven les supervivents. Estirant el fil de Barjola, la cobertura mediàtica situava la responsabilitat del delicte no en els qui el van cometre, sinó en qui el va rebre: allò greu no era l'agressió, sinó el fet que una noia fos en aquell lloc a aquella hora i amb aquells homes. Les notícies, doncs, suposaven un avís per a la resta de dones; sobre com no s'havien de comportar i sobre què els passaria si denunciaven una agressió sexual.

Com a resposta a la segona agressió, l'Ajuntament de la ciutat va anunciar un pla de rehabilitació del barri de les Escodines, lloc on van ocórrer els fets. Tal com vaig escriure llavors a 'El Periódico', amb la mesura el consistori llançava el missatge que la violència sexual és un fet esporàdic circumscrit a una zona concreta. Un problema, doncs, que se solucionaria un cop s'hagués rehabilitat el barri. Dins el marc del terror sexual, la casa ocupada de les Escodines on va succeir la violació múltiple va esdevenir el que Barjola anomena 'terra de ningú', un indret que habilita el relat que la violència sexual que hi ocorre és fruit de la manca de normes socials que, a la resta d'espais, se suposa que protegeixen les dones de les agressions dels homes.

L'autora destaca que la terra de ningú és precisament la que permet la naturalització de la violència sexual a la resta d'espais públics i privats. Mentre s'assenyala la casa ocupada del barri de les Escodines com a focus excepcional de la violència sexual, ens oblidem que a Catalunya es denuncia una violació cada cinc hores i mitja, que tan sols en un de cada deu casos hi ha més d'un agressor implicat i que la majoria de violacions passen en l'àmbit privat i són comeses per coneguts de la supervivent.

La sentència de l'Audiència de Barcelona feta pública divendres passat ha exposat una altre àmbit sobre la qual se sosté el terror sexual: el jurídic. Amb la condemna per abús i no per violació, els jutges no han tingut en compte que la violència sexual neix del sistema de relacions socials que estipulen que un cos d'una nena o una dona és un bé de consum públic masculí i que, per tant, mantenir relacions sexuals sense el seu desig o el consentiment lliure és un fet violent en sí mateix.

La sentència reconeix les greus seqüeles patides per la violació, que considera extremadament intensa i denigrant per a una nena en situació de desemparament. Tanmateix, la situació de desemparament de la menor, que estava inconscient, fa que la pena sigui més baixa, en ser considerada un abús i no una violació perquè als agressors no els va caldre la violència i la intimidació. Així doncs, la vulnerabilitat de la supervivent no ha suposat un agreujant del delicte comès, sinó un atenuant.

La ceguesa davant les relacions de poder violentes que operen en les agressions sexuals, siguin de la mena que siguin, és encara més punyent en la valoració que els jutges fan dels actes d'un setè home acusat de masturbar-se mentre presenciava la violació. La sala l'absol de l'acusació d'omissió de socors perquè no podria haver fet res efectiu per evitar els delictes comesos per una pluralitat d'homes i en un descampat allunyat de zones habitades on poder trobar auxili. Amb aquesta conclusió, els jutges demostren no entendre que la visió del cos femení com un cos públic rau tant en l'acte de masturbar-se davant una dona inconscient violada repetidament com en l'acció de violar-la. Poden ser graus d'agressió diferents, però són complementaris.

A més a més, amb la justificació dels actes de l'agressor masturbador la justícia aplica una doble vara de mesurar en funció de si la persona és home o dona. La llei demana que les víctimes es defensin amb ungles i dents contra els agressors sexuals perquè es reconegui jurídicament que estan sent violades, encara que, com en el cas de Diana Quer, això els costi la vida. En canvi, els jutges entenen perfectament que la situació d'aïllament i d'inferioritat numèrica del masturbador era prou intimidant com perquè no només decidís no ajudar la víctima, sinó que es masturbés.

La decisió dels jutges reflecteix la creença social que l'espai públic és un lloc de conquesta, exploració i gaudi per als homes, mentre que per a les dones és un indret perillós en el qual elles són responsables de la seva protecció. Això fa que arguments com "va perdre el control, estava en situació de desemparament" serveixin per justificar tant les males conductes d'ells com les agressions que pateixen elles.

Per tot això, la sentència llança el missatge que, si un home vol violar una dona, o una nena, és millor que la deixi inconscient abans, i serveix d'advertiment per a nenes, joves i dones, igual que algunes notícies de la premsa. Tal com conclou la meva mare: "Ha estat un judici sobre què fa una nena de catorze anys beguda a una festa".

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.