El petit poble català que està guanyant la batalla al feixisme internacional

No us puc revelar el nom del poble ni la seva ubicació. No puc donar més detalls perquè la guerra està en ple desenvolupament i no podem desvetllar les coordenades a l'enemic. Però, malgrat això, cal explicar que hi ha un petit poble català que li està guanyant batalles molt importants als dolents. Cal saber com uns quants veïns estan esclafant Abascal, Salvini, Trump i tota la púrria que veiem cada dia a les televisions. Cal saber com aquests pocs veïns estan fent retrocedir el mal.

El poble és un d'aquells que celebren la seva festa major a la primavera. No és una festa major amb grans esdeveniments sinó d'aquelles que tenen el seu punt àlgid al sopar veïnal amb tuppers i ball de postres. Doncs bé: es veu que enguany, just quan començava el ball, van aparèixer tres joves monitores acompanyades d'una desena de nois d'entre 14 i 17 anys. M'explica una veïna que el primer que va pensar en veure'ls va ser que eren membres d'alguna colònia juvenil o un grup de col·legials d’excursió, però va notar que els nois ho miraven tot amb molta atenció i amb una contenció poc pròpia d'un grup d’adolescents de festa major. La veïna, que és el meu contacte permanent sobre el terreny, m'explica que no va ser fins uns dies més tard que va saber que aquells adolescents no estaven d'excursió sinó que havien vingut per quedar-se. "Han arribat uns MENAS" va llegir en un grup de Facebook. Una notícia que ràpidament va córrer pels murs de la xarxa social i ben aviat es va omplir de comentaris racistes i xenòfobs.

Els comentaris a les xarxes socials van passar ràpidament a generar tensió al barri on la Generalitat atenia els joves adolescents i va haver-hi un conat de "manifestació anti-MENAs". Però la veïna que em passa el "comunicat de guerra" juntament amb alres veïnes es van posar mans a l'obra i van començar a moure's pels seus grups de WhatsApp per convocar una concentració per tractar el tema. Van decidir fer la concentració en un lloc ben visible del poble. L'objectiu principal no era fer una concentració de "denúncia" sinó convidar els nois nouvinguts i conèixer-los. Calia “combatre l’odi que destilaven les xarxes mirant-se als ulls”. La crida va aconseguir reunir centenars de persones i d'allà van sorgir grups organitzats per fer costat als joves. Ajudar-los a moure's pels circuits institucionals, orientar-los amb l'aprenentatge de la llengua i, en definitiva, fer allò que fem tots els que tenim fills adolescents: estar al costat per recolzar uns éssers que deixen de ser nens i comencen a obrir-se pas en un món adult que cada cop fa més por.

I és justament aquest pas de la infància a l'adultesa administrativa el obre una nova via de treball: des de la festa major de la primavera uns quants d'aquells nens han superat la barrera dels 18 anys i s'han quedat sols al carrer. I allà tenim les veïnes i els veïns, picant les portes d'uns serveis socials desbordats que diuen que no poden fer res, fent torns per fer classes de català i castellà perquè els centres públics no tenen lloc i recollint roba perquè, malgrat el canvi climàtic, els últims dies d'octubre segueixen sent massa freds si tens 18 anys i no tens un sostre per passar la nit. I com que no hi ha roba que supleixi una llar, les veïnes i els veïns es mouen per trobar un sostre per aquests nois que administrativament són homes, i la Generalitat diu que no pot fer res i l'ajuntament diu el mateix. I llavors els nois troben refugi gràcies a un ateneu okupat que està pendent d’un desallotjament on l’ajuntament està personat.

Però les veïnes i veïns no es rendeixen i segueixen teixint complicitat al poble. La xarxa de suport és cada dia més gran. L'altre dia van haver de dir als habitants del poble que no portessin més roba, que en tenien suficient. Al mur de Facebook persisteixen els comentaris racistes i xenòfobs provinents dels votants de Vox que hi ha al poble, però són una anècdota al costat de les connexions i el compromís que han sabut teixir les veïnes i veïns d’aquest exemplar poble del que no us puc dir el nom.

Efectivament, no puc dir el nom del poble ni donar les seves coordenades, però és imprescindible que se sàpiga que en aquest racó de Catalunya se li està guanyant la batalla a l'odi que ahir regalimava dels televisors dels milions de persones que van sintonitzar el "debate a 5" de RTVE. No puc dir el nom del poble ni les seves coordenades però crec que cal se sàpiga que hi ha batalles que s’estan guanyant. Els de l’odi surten per la tele, tenen diners i tenen aliats poderosos però en aquest petit poble de Catalunya estan perdent la batalla. No puc revelar el nom del poble ni el nom de les veïnes i veïns que estan lluitant, però crec que és important que se sàpiga que no tot està perdut i que el que fem al nostre barri, amb la gent que coneixem pot significar la diferència entre que triomfi el mal o que uns nois, administrativament adults, puguin començar la seva vida, l'única que tenen, amb una mica d'escalfor humana. No puc donar el nom del poble i tampoc importa. Perquè m'informen els meus contactes sobre el terreny que coses així estan passant a molts pobles i que cada cop són més els que es sumen a la batalla. Ells poden tenir vots, però als barris i als pobles hi ha humanitat i la humanitat està guanyant batalles. Dit això, la guerra continua. Atentes i atents.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.