Gran Hermano i la pornografia del dolor

Que Telecinco és una cadena que sol servir deixalles com a menú diari a la seva graella televisiva, és quelcom sabut per una part important de la població. I és que segueixen la regla d'or de l'entreteniment de taverna que ofereix carnassa diària, seguint allò del "tot per l'audiència".

Segurament al llarg de la seva història han creuat molts límits, massa, però allà segueixen dia rere dia com si res passés.

I això és el que està passant també avui, ahir i fa uns mesos enrere... no ha passat res, tot i haver fet molt.

Us en faig cinc cèntims. En el marc del programa de Gran Hermano Revolution, en un dels seus infinits remakes, una nit després d'una festa en aquella trinxera televisiva on tot s'hi val mentre sigui televisat, després d'una festa una de les participants pràcticament inconscient, és violada per un company de la casa, concretament, la seva parella.

Ella no recorda quasi res, el que no vol dir que no hi hagi impacte traumàtic a nivell psicològic ni a nivell corporal, sinó tot el contrari.

I és que la violència sexual pot succeir en un carrer fosc, per part d'un desconegut però majoritàriament (en el 80% dels casos) passa a casa nostra o en espais considerats segurs, amb aquelles persones o parelles amb qui confiem. Com és el cas que ens ocupa. I és que la violació com a instrument de poder, es cola a tots els racons de la nostra vida.

De fet algunes formes de la violació (deixem d'utilitzar succedanis que blanquegen la violència sexual com és el concepte d'abús), les més quotidianes, les tenim tan normalitzades i acceptades que aquestes imatges es poden retransmetre en directe, com si d'una relació sexual desitjada es tractés.

Posteriorment sembla que algú de l'organització se n'adona que allò que han vist, era violència sexual. El fet que per a molta gent del programa i fins i tot per l'audiència pogués passar desapercebut, ens mostra el nivell de tolerància i naturalització social d'algunes formes de violència sexual com les que es poden donar en l'entorn de la parella (us recomano amb majúscules, veure el curt "Je suis ordinaire").

A partir d'allà es comencen a activar una sèrie de mecanismes com expulsar al violador i també treure a la noia de la casa. Però llavors s'esdevé el segon exercici d'absoluta incompetència i indignitat cap a la noia.

I és que la tanquen en un habitacle petit, que acaba convertint-se en l'habitació dels horrors perquè allà sola i sense previ avís de què veurà, li projecten les imatges de la seva violació. Ella que està tancada allà amb un atac d'ansietat, demana aturar les imatges i en un gest d'inhumanitat absolut, li fan seguir veient i li diuen que pel seu bé i el del violador que no digui res d'aquests fets, per tant que ho silenciï, sense importar el que ella vol o necessita fer, en un exercici de manipulació i infantilització absoluta. Al no quedar satisfets amb la reacció de la noia en veure-la amb un nivell d'afectació tan extrem, decideixen no obrir-li la porta quan ella ho demana, dient-li que "ara no", generant una situació d'indefensió absoluta, fent tot allò diametralment oposat al que s'ha de fer per a gestionar una situació traumàtica.

En tot moment alimenten la sensació de vulnerabilitat i injustícia. A tot això se li suma la perversió del motiu real pel qual decideixen gravar aquella posada en escena: captar de primera mà la reacció d'aquesta, pornografiant el seu dolor i evidentment fer-ho públic. I si no és així, per què ho graven i ho fan amb aquella inhumanitat?

Aquest programa, la cadena i la Productora Mediaset ara callen, però són els responsables d'un procés extremadament dolorós de revictimització, trepitjant la dignitat i humanitat d'una noia que havia estat violada en directe en el seu programa.

Moltes són les veus que demanem que la gent no reprodueixi aquest vídeo per a no donar més visualitzacions al mitjà que les ha publicat, però crec que s'ha d'anar un pas més enllà. Fer costat a aquesta noia la Carlota, fent un boicot constant al mitjà, al programa i emprendre les mesures judicials necessàries perquè construir i alimentar la pornografia masclista del dolor no pot sortir gratis, perquè és una forma de violència masclista estructural. Humiliar-nos d'aquesta manera no pot sortir gratis.

I és que no podem abaixar la guàrdia perquè els atacs als drets i llibertats de les dones són constants. Cal que seguim cridant, ocupant i lluitant per defensar i activar els nostre drets i que el 25N, dilluns vinent que és el dia internacional contra les violències masclistes el nostre crit col·lectiu paralitzi d'una vegada totes les agressions masclistes, en un avenç més per derrotar el patriarcat. Dilluns ens veiem al carrer!

 

  • Comparteix