DM als joves catalanoparlants

Amigues i amics, ens estan guanyant una batalla. M'explico ràpidament. ¿Sabeu tota aquella gent amb qui no compartim cap dels nostres objectius a la vida? Penseu-hi un moment. Polítics d'aquí i d'allà, personatges mediàtics, retrògrads diversos, segur que us vénen al cap noms i cognoms. Doncs tota aquesta gent s'està fixant com a objectiu que el català, de mica en mica, deixi de parlar-se definitivament.

Fa setmanes (i quan dic setmanes vull dir segles) que tenen el català entre cella i cella, i sembla que tot va avançant cap a una rematada final per terra, mar i aire, bastant factible gràcies a la seva increïble insistència i a una globalització que s'ho menja tot.

Però tot això ja ho sabíem, no és nou el que explico. I a mi no m'altera especialment que des de fora i des de dins de Catalunya s'ataqui el català amb tota la mala hòstia del món. Ho dono per descomptat, és una tradició ancestral que respecto.

A mi el que em preocupa de veritat és que el català no tingui defensors a casa seva quan és atacat. Que des d'aquí no compti amb una societat catalanoparlant que es planti quan se li toca la seva identitat més primària, emotiva i intrínseca: la llengua. A mi el que em trastoca és que no defensem la llengua els que la parlem, els únics que podem defensar-la.

I, sobretot, el que més em desespera és que els qui menys l'estiguem defensant siguem nosaltres, la part més jove i activa de la societat, els que no callem ni sota l'aigua, els que vivim més al carrer amb una pancarta a cada mà que a casa. No ho puc entendre.

Ens rebel·lem quan ens toquen els drets fonamentals. Ens rebel·lem quan el masclisme s'enquista. Ens rebel·lem quan ens volen extingir el planeta. Ens rebel·lem quan ens neguen un futur laboral. Ens rebel·lem quan pretenen censurar-nos. Ens rebel·lem quan l'homofòbia es cronifica. Ens rebel·lem quan l'extrema dreta creix sense parar. Ens rebel·lem quan la poli ens hostia. Ens rebel·lem quan ens empresonen polítics per fer un referèndum. Ens rebel·lem davant les injustícies del món, des de Xile fins al Kurdistan.

¿I no ens rebel·lem quan pretenen que deixem de parlar la llengua amb què ens han parit?

Em refereixo a la llengua que hem mamat des de petits, la columna vertebral de qualsevol persona humana, la que vas sentir per primera vegada en néixer, el primer lligam amb el món d'avui. La llengua de la nostra família i la dels nostres amics. Una llengua única com totes, mil·lenària com tantes. La llengua amb què vivim. És facilíssim: la llengua amb què estimem.

¿Per què és l'única lluita que la nostra generació té abandonada? ¿Com pot ser que estiguem a primera línia de totes les batalles menys d'aquesta? ¿Per què ens fa vergonya ser qui som a l'hora de parlar, si en tots els altres aspectes de la vida no parem de reivindicar poder ser qui som? ¿En quina mena d'armari estem tancats, tan guapos i valents que ens trobem encapçalant totes les altres lluites del nostre entorn?

Se m'escapa, us ho prometo. M'és inexplicable veure com al carrer, als bars, als comerços, de festa, amb amics, renunciem a nosaltres mateixos per no ofendre els altres, els qui mai hauran de renunciar a una llengua que és tant bella com omnipresent. I m'és incomprensible veure com traspassem després aquesta actitud a les xarxes, amagant la nostra identitat per crear-ne una altra en què sempre parlem allò que volen que parlem, potser per complexos acumulats, per por a perdre... què? Acceptació social? Seguidors? ¿Què perdem, exactament, quan parlem la nostra llengua amb la nostra gent?

És un cas d'estudi, el nostre. ¿Ens passa pel cap deixar d'estimar a qui volem per no ofendre els altres? No. ¿Ens passa pel cap deixar de combatre el canvi climàtic per no agradar als negacionistes? ¿O deixar de denunciar la violència masclista permanent per por a ser reiteratius? No, no trobaríem normal res d'això. Quan es tracta de la llengua, però, la nostra actitud canvia. I l'únic que trobem normal, l'únic atac que permetem, l'únic futur que tolerem que desaparegui, l'única lluita que compta amb la nostra renúncia és aquesta, la de la llengua.

Volent guanyar no sé quina notorietat, anem perdent la nostra personalitat. Ens fem petits i, paradoxalment, menys cosmopolites. I la gent que comentava al principi, tota aquesta gent que ens repugna, que simbolitza tot el que no som ni volem ser mai, aquesta gent se'n va a dormir cada dia feliç perquè saben que tenen mitja feina feta. La fastigosa feina d'acabar amb una cultura.

Que quedi clar: aquest DM no pretén ser una esmena a les altres llengües, només faltaria. Parlem el català. Parlem el castellà. Parlem l'anglès. Parlem totes les llengües que sapiguem i que ens vinguin de gust, que tenim la immensa sort de ser plurilingües. Però parlem el català. O, dit d'una altra manera: no deixem de parlar-lo. El simple fet de parlar-lo és, avui, una revolució. Perquè molts no volen que existeixi, no volen que el parlem, perquè fer-ho significa rebel·lar-se contra el monolingüisme i la intolerància, perquè és la llengua que ens ha fet qui som. I, joder, perquè és preciosa. És la nostra llengua, i ha de ser també la nostra revolució.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.