Repensar el suïcidi

Davant la notícia que un amic –d’uns anys ençà conegut– s’havia suïcidat, al grup de WhatsApp de la colla va aparèixer la frase: “El suïcidi d’X ens ha d’ensenyar a gaudir de la vida cada dia”. Aquest comentari, fet i secundat amb bona intenció per part d’uns amics que sempre, sempre, et donen suport a les verdes i a les madures, i no dubten a organitzar un sopar, una quedada o una visita a domicili quan dius “ei, estic desanimada/malalta/estressada/trista”, mostra com d’arrelats estan al subconscient els mites sobre el suïcidi i la salut mental.

La salut mental, igual que la discapacitat, s’ha vist com quelcom aliè, una disfunció, envers un conjunt de la ciutadania pretesament ‘capaç’ de tenir una vida sense necessitat de ser cuidada per ningú, ni físicament ni emocional. Encara ara, els problemes de salut mental són vistos de dues maneres que faciliten el silenci a l’hora de parlar-ne. O bé com una tara maligna –l’home amb trastorn límit de personalitat que assassina a boca de canó una parella jove– o bé com una falta de voluntat per part de la persona que els pateix –l’“anima’t” que etzibem a qui té depressió. Això últim s’ha emparat, darrerament, en la cultura neoliberal del “si tu vols, pots”, que despolititza les vulnerabilitats causades per la precarietat i altres opressions de classe, gènere, ètnia o opció sexual i les converteix en malestar individual. Si tot això ja afecta la salut mental d’una persona sense problemes previs, per a les persones amb malalties cròniques és encara pitjor. Malgrat que les dues menes de patiment psicològic són diferents, la solució és compartida: una societat que garanteixi els recursos materials per tenir una vida digna i on la cura física i emocional en sigui un pilar.

Precisament, la figura del geni és el tercer estereotip que amaga la necessitat de cura, i per tant de responsabilitat compartida, envers les persones amb problemes de salut mental o altres trastorns. Greta Thunberg ja ho va dir, que tenir Asperger era un superpoder. Tant li fa que, més d’un cop, aparegui nerviosa i incòmoda davant les càmeres que la sepulten en un mar de flaixos. Sí, Van Gogh estava boig, però que bé que pintava. De fet, s’ha d’estar un pèl torrat per ser artista. El suïcidi és la romantització última de la vida del geni, boig o no –alguns eren pobres de solemnitat. Ha mort perquè la societat de l’època no l’entenia, perquè la seva sensibilitat no era d’eixe món, perquè allò intel·ligent, veient la misèria humana, és matar-se.

Tenir una malaltia mental o un trastorn és una mala passada. No només pel patiment que comporta, sinó també perquè, com bé diu l’única frase salvable del cagarro que és la pel·lícula ‘Joker’, el pitjor de tenir una malaltia mental és que tothom espera que actuïs com si no la tinguessis. Per a una persona esquizofrènica, el superpoder de la resta d’humans és no pensar que a casa teva t’espien amb càmeres. Per a una persona bipolar, el superpoder és no haver-se de llevar cada matí preguntant-se per què avui es senten miserables si ahir eren els reis del mambo, i viceversa. Malauradament, no es veu així. Si poden creuar l’oceà en veler, pintar quadres bonics o fer càlculs matemàtics com si al cap hi tinguessin un superordinador, tan malament no deuen estar. La vida compensa una ‘tara’ amb una ‘virtut’.

Aquí és on rau la perversió última de la frase “El suïcidi d’X ens ha d’ensenyar a gaudir de la vida cada dia”. La vida, i també la mort, de les persones amb problemes de salut mental, i també de les que tenen una discapacitat, són valorades en la mesura que ajuden a fer millor la vida de les persones que no pateixen una d’aquestes vulnerabilitats. Si un home sense braços ni cames pot pujar l’Everest, quina excusa tens tu per no aconseguir feina? Què ets trans? Haha, inventa’t una excusa millor, tros de gandul/a. Si fins i tot Britney Spears, la molt boja, tenint-ho tot, pot explotar per un brot d’inestabilitat i acabar tutelada per la família, és normal que estiguis malament per tenir un sou que no et permet ni viure a un refugi antiaeri de la Guerra Civil. Pensa que els rics també ploren. Fes una activitat de team-building amb els companys d’empresa i vés a abraçar arbres a la Serra del Cadí. Ja veuràs com se’t passa.

Si el suïcidi d’X ens hagués d’ensenyar alguna cosa, seria que hem de cuidar aquells qui ho necessiten. Perquè hem d’aconseguir que no hi hagi ningú, o tanta poca gent com sigui possible, que opti per acabar amb la seva vida davant l’adversitat.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.