L’IEC, les caricatures islamòfobes i el supremacisme blanc

La Universitat Pompeu Fabra i l’Institut d’Estudis Catalans han retirat la paraula ‘mena’ com a candidata a neologisme de l’any, arran de les queixes tant d’entitats del tercer sector com del Departament d’Afers Socials de la Generalitat. La raó, com bé defensen col·lectius i institucions, és que el mot ‘mena’ estigmatitza i deshumanitza els menors que arriben a Catalunya sense estar acompanyats per un adult.

La retirada ha coincidit en el temps amb l’atac a un centre de menors del districte madrileny d’Hortaleza, on s’hi va trobar una granada. L’incident és un mes d’una llista d’actes terroristes que s’han anat produint arreu de la pell de brau d’uns mesos ençà, a localitats com Castelldefels o Canet de Mar. S’han legitimat, per una banda, gràcies a la pujada de partits d’ultradreta com Vox. Per l’altra, pel racisme de representants institucionals com l’alcalde de Badalona, el socialista Álex Pastor, que al setembre va assegurar que la seva ciutat no acolliria menors no acompanyats, o pel maltractament a què se sotmet els presos dels Centres d’Internament d’Estrangeria (CIE). La setmana passada, l’Audiència de Barcelona va ordenar reobrir la investigació sobre les agressions comeses per membres dels cossos policials al CIE de Barcelona.

El racisme institucional i els atacs racistes a Catalunya i Espanya formen part de l’onada racista que ofega el món occidental en els darrers anys. El 2017, a Alemanya es va produir una mitjana d’un atac xenòfob cada dues hores i mitja. Aquest estiu, el polític de la CDU, Walter Lübcke, favorable a una política de portes obertes per als refugiats, va ser assassinat per un simpatitzant de la ultradreta. El 2016, un alre ultra va assassinar la diputada laborista Jo Cox, partidària del manteniment del Regne Unit dins la Unió Europea. Segons ‘The Guardian’, més de 175 persones han mort arreu del món en els darrers vuit anys en atacs de supremacistes blancs.

Tanmateix, el periodista Miquel Ramos ha denunciat que el supremacisme no està clarament identificat en la guia sobre terrorisme acabada d’elaborar pel Col·lectiu de Víctimes del Terrorisme (COVITE), sinó que es presenta com a actes esporàdics “sense motiu aparent” realitzats per individus. La retòrica no s’allunya gaire de la que han mantingut els mitjans fins ara, que han retratat el terrorisme supremacista com a actes de llops solitaris amb malalties mentals. En canvi, la guia del COVITE situa a la coberta a “terroristes islamistes” dibuixats amb un estil similar a les caricatures emprades el segle passat per estigmatitzar la comunitat jueva.

Tots aquests exemples, apareguts durant la darrera setmana, mostren bona part dels mecanismes que legitimen la violència racista a les societats occidentals. El cas de l’IEC és el símptoma de l’acceptació en el discurs públic de mots que deshumanitzen un col·lectiu, l’ètnia o religió dels quals es considera, com en el cas de la guia del COVITE, com un perill per a la seguretat pública. La deshumanització i la criminalització faciliten que l’opinió pública majoritària no consideri com a inseguretat ciutadana el racisme institucional que es desplega amb els discursos racistes de representants públics, les lleis que empresonen injustament persones pel simple fet de ser migrades i la facilitat amb què els cossos policials les poden maltractar. Fins al punt que, quan es produeixen atacs ultradretans, se’n minimitza l’impacte i s’amaga la ideologia de fons.

Quan es parla de lluitar contra la xenofòbia, la mirada se sol centrar en els grups més violents i reaccionaris. Fóra bo no oblidar que, sense un aparell mediàtic, cultural, institucional, jurídic i penal impregnat de racisme, la violència xenòfoba no seria possible.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.