Gervais i el privilegi

El discurs de Ricky Gervais, presentador per cinquena i última vegada de la gala dels Globus d’Or, s’ha considerat el millor de la cerimònia. El comediant i creador de sèries com la versió de ‘The Office’ al Regne Unit o ‘After Life’ va posar en pràctica la dita “pel temps que m’hi haig d’estar, no m’hi vull encaparrar” (“para lo que me queda en el convento, me cago dentro”) i va posar en evidència la doble moral de Hollywood.

Les captures de vídeo amb les bromes sobre ‘Cats’, la preferència del granadet Leonardo DiCaprio per les joves de vint anys, o sobre el fet que els actors actuen com a paladins de la justícia social mentre treballen a sou de plataformes que exploten la mà d’obra, van circular a les xarxes socials com a càpsules que contenien la venjança de les masses contra unes elits privilegiades que, malgrat la crisi de les indústries culturals en particular i de la classe mitjana i baixa en general, no han vist desaparèixer ni un zero del seu compte corrent.

Tanmateix, la imatge d’un senyor blanc anglosaxó ben folgat de diners alliçonant un públic, homes, blancs i anglosaxons la majoria, folgats de diners tots ells, resultava inquietant. Gervais és famós per haver escrit comentaris trànsfobs a les xarxes socials. Els més recents són del desembre passat, quan li va seguir el joc a Jarvis DuPont, un personatge que parodia els activistes LGTBI, antiracistes i feministes, a les xarxes socials i a mitjans conservadors com ‘The Spectator’. Davant les acusacions de transfòbia, entre les que destaca la de l’actriu Patricia Arquette, amb una germana trans, Gervais es va defensar amb allò tan suat que eren bromes i que, si no li rius la gràcia, ets alguna cosa així com un analfabet emocional que no és capaç de copsar la subtilesa i la irreverència de l’humor.

Estic molt a favor d’emprar la ironia per, seguint el suggeriment de Santiago Gerchunoff, articular converses públiques de masses i enfotre’n-nos de tot. És per això que veure a algú com Ricky Gervais reaccionar com un escriptor ‘cipotudo’ a les crítiques als seus comentaris transfòbics una setmana, i a la següent erigir-se com l’avantguarda de la crítica social, ens hauria de fer reflexionar sobre a qui atorguem el privilegi d’emprar la ironia per formular un judici moral sobre els problemes contemporanis.

Les xarxes socials, en difuminar un pèl les jerarquies de poder que a l’espai físic creen els monopolis del discurs públic, facilita que l’humor de Gervais sigui qüestionat i que ell hagi de reaccionar en conseqüència. És en la democratització de la interpel·lació, és a dir, en el fet que ara els individus tenen més capacitat per fer que els privilegiats se sentin al·ludits, on es desvela que Gervais és irreverent sempre que el seu humor s’inscrigui en espais i marcs referencials on el subjecte que dirigeix la conversa pública sigui majoritàriament blanc, cis (és a dir, no trans) i masculí. En el moment en què deslocalitzem l’humor de Gervais i el situem en una pluralitat més gran de discursos és quan en veiem les limitacions. Tal com apunta l’actriu Júlia Barceló, les mateixes empreses diabòliques que paguen els actors són les que estenen un xec a Gervais perquè els vagi a alliçonar un cop l’any a una gala.

Tan cert és que el discurs de l’humorista britànic va ser impecable, un bon cop de puny a l’estómac de la indústria cinematogràfica, com que la seva irreverència se circumscriu a un espai i uns interlocutors determinats. Això no ens ha de dur a la censura, com pronostiquen fatalment certs intel·lectuals homes, sinó a tot el contrari: a cercar més veus iròniques que permetin enriquir la nostra manera de fer humor.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.