Comuns, ANC i el diàleg

El tema el podríem matar fàcilment i en dos minuts: si la "mesa de diàleg" és entre la Generalitat i l'Estat Central i els Comuns formen part del govern de l'Estat Central, no té sentit que també vulguin ser a la banda de la Generalitat. Com ha repetit tanta gent aquests dies, o estàs en un costat de la taula o està a l'altre. Punt. De totes maneres, el tema té més miga política del que podria semblar. La famosa "mesa de diàleg" és fruit de l'acord entre el PSOE i ERC. Per tant, per poder fer una anàlisi sobre el tema de la presència o no dels Comuns, pot ser d'ajuda anar a veure què diu el pacte.

Comencem pel títol, que ja diu molt: "Acuerdo para la creación de una mesa entre el Gobierno de España y el Govern de la Generalitat de Catalunya". Poc després, el primer punt de l'acord és claríssim i parla del "reconocimiento del conflicto político". Quines implicacions té això, que està negre sobre blanc i signat?

En primer lloc sembla evident que, si ens creiem el document, el PSOE accepta una cosa que fins ara mai havia acceptat: reconèixer la Generalitat com a interlocutor polític que pot negociar en nom de Catalunya. Fins ara, igual que Ciutadans i PP, el PSOE basava la seva estratègia en no reconèixer la Generalitat com ens polític: "el problema de Cataluña no es la independencia, sino la convivencia entre los catalanes" deia Sànchez abans de les eleccions. Aquesta anàlisi tenia dos objectius clars: el primer, negar el conflicte polític existent i, el segon, negar representativitat política a la Generalitat: "el problema del independentismo es que se creen que Cataluña es suya". Dient això el que es deia era que per molt que hi hagués una majoria independentista al Parlament, per més que hi hagués un Govern i un president independentista a la Generalitat, el seu posicionament polític era irrellevant, ja que es tractava d'un tema de "convivència" i, el que és més greu, no reconeixia la capacitat de la Generalitat de defensar aquest posicionament. "Torra debería reconocer a la otra parte de catalanes, que no son independentistas".

En teoria el document PSOE-ERC deixa enrere això, ja que el reconeixement de la Generalitat com interlocutor comporta que s'accepta que la Generalitat té un govern independentista. De fet, el "reconocimiento del conflicto político" que recull el document implica que hi ha dues postures: la de la Generalitat, governada per forces que volen la independència de Catalunya, i la de l'Estat, governat per forces que no la volen.

Demanar ara que la posició de la Generalitat inclogui forces que no comparteixen el seu projecte és igual tornar-li a negar la capacitat de representar el seu projecte polític. És com si estiguessin demanant "despolititzar" una institució purament política com és la Generalitat. Per entendre-ho millor podem donar la volta a l'equació: "Si el Govern d'Espanya vol asseure's a la taula, primer ha de pactar la posició amb Ciutadans". Algú acusaria de "sectari" a Pablo Iglesias per no consensuar la seva política per Catalunya per no escoltar el PP? No. S'accepta que ells han format un govern i que tenen l'autoritat de parlar en nom del Gobierno. Curiosament, però, això no passa amb la Generalitat. A Sànchez se li reconeix a la taula com representant d'Espanya, encara que la meitat del país no l'hagi votat, però a Torra no se'l reconeix com a representant de Catalunya a la taula i se li diu que és sectari. Hi ha alguna cosa que no quadra. Si la "mesa de diàleg" era això, no és res.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.