Pujol i Ferraté

Jordi Pujol tenia diners no regularitzats a paradisos fiscals. Va ser un dels presidents més destacats de la Generalitat, artífex d’un model social, cultural i mediàtic català que encara perviu, amb llums i ombres. Les seves irregularitats, o casos poc clars com els de Banca Catalana, van passar en temps en què la societat no valorava la corrupció d’una forma tan negativa com ho fa després de la crisi econòmica.

Ni el prestigi de Pujol ni l’època en què va delinquir li han estalviat una valoració negativa del que va fer, ni tampoc l’ostracisme que ha viscut en certs cercles. Prova recent d’això són les queixes que va rebre el ‘30 minuts’ sobre ajuda al desenvolupament, on Jordi Pujol hi va fer unes breus declaracions. Periodistes, activistes i polítics de tot pelatge van destacar l’anomalia que suposava que l’expresident aparegués als mitjans no per parlar sobre els delictes reconeguts, sinó per una qüestió sobre la qual en tenia una opinió d’escassa substància informativa.

Que TV3 anunciés a Twitter que el reportatge representava el trencament del silenci mediàtic de Pujol no hi va ajudar gaire. Com escrivia Mònica Planas, la cadena incorria en un blanquejament del Molt Honorable en el moment en què emetia declaracions a demanda quan encara té pendent un programa que analitzi a fons les etapes més fosques del personatge. Planas concloïa que la responsabilitat no era de Pujol, sinó de la televisió pública. Reflexions com aquestes no van ser rebudes amb acusacions de censura inquisitorial envers la figura de Pujol, de voler imposar a TV3 una programació basada en la correcció política, ni sobre la separació entre la seva activitat com a president i el que feia amb els diners de la deixa de l’avi.

Fa quinze dies, ‘La Vanguardia’ va publicar un article arran de la piulada d’Ignasi Moreta, professor de literatura catalana i editor de Fragmenta, on destacava que mentre l’editorial francesa Gallimard deixava de publicar l’obra de l’escriptor Gabriel Matzneff, acusat de violar una menor de 14 anys, “aquí publiquem ‘Del desig’, els diaris del pederasta Joan Ferraté, amb l’aplaudiment de la crítica”. J. Argentó Raset, editor de la revista literària ‘Stroligut’, va contestar a la xarxa que ell i diversos crítics sí que van lamentar l’edició dels diaris, tant per la seva poca qualitat literària com per què l’edició “juga a (re)interpretar Ferraté morbosament”.

‘La Vanguardia’ no va recollir, més enllà de Moreta, cap veu crítica, sinó que va citar Jordi Cornudella, editor del llibre en qüestió, i Andreu Jaume, editor dels ‘Diarios’ de Jaime Gil de Biedma, on hi narra la violació (el text ho anomena “encuentro sexual”) amb un nen de 12 anys a Filipines. Les declaracions complien el BINGO de tòpics quan es parla d’agressors sexuals que són artistes. Una cosa és l’art i l’altra la vida personal. El que feien Ferraté i Gil de Biedma no era pederàstia o pedofília; ells l’odiaven. Era una altra cosa, molt profunda, basada en idees de Plató i T.S. Eliot. Que a veure, eren altres temps. Les afirmacions de Moreta denotaven que estava flipant en colors sobre per què coi se li perdonava a Ferraté el que no se li disculpava a Andreu Soler, monjo de Montserrat i violador, a qui se li va retirar una obra que ni tan sols parlava de pederàstia.

Jo, com Moreta, també flipo. Malgrat que encara queda camí per recórrer en una pràctica tan endèmica com és la corrupció, cap de les excuses per no qüestionar –no dic ja deixar d’editar– l’obra de Ferraté són acceptades com a vàlides quan es debat com teixir un relat historiogràfic i mediàtic sobre l’obra de govern de Pujol i els seus delictes econòmics. Per què aquesta conversa és tan difícil de tenir, al món literari?

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.