Bryant i la violació

“Malgrat que crec sincerament que la trobada entre els dos va ser consensuada, admeto que ella no ho va veure, ni ho veu, de la mateixa manera. Després de mesos d’analitzar proves, escoltant tant el seu advocat com el seu testimoni en persona, entenc com se sent en no consentir-ho”. Kobe Bryant va fer aquestes declaracions després que la treballadora d’un spa de Colorado que l’acusava de violació retirés la denúncia. Els fets van passar el 30 de juny del 2003. Ella presentava un morat al coll i esgarrinxades a la paret vaginal. Hi havia sang a la samarreta del jugador. La supervivent va rebre una compensació econòmica milionària per part del jugador arran d’una denúncia civil posterior.

Bryant va morir diumenge, amb la seva filla de tretze anys i set persones més, en un accident d’helicòpter. El tractament mediàtic que ha rebut la seva defunció desmenteix el mite que n’hi ha prou amb la denúncia d’una dona per arruïnar la vida d’un home. Tal com afirma l’ex delegat de violència de gènere del govern espanyol, Miguel Lorente, en els casos de violència masclista la presumpció d’innocència de l’home es converteix en la presumpció de culpabilitat de la dona.

El reportatge publicat fa quatre anys al mitjà ‘Thinking Progress’ sobre el tractament mediàtic del cas Bryant n’és un exemple. Es fa ressò d’un estudi de la Universitat d’Aurora que analitzava 156 articles publicats a la premsa dels Estats Units. Tan sols tretze d’ells desmentien mites associats a la violació, explicant que les dones rarament menteixen sobre aquest fet o que entrar a una habitació d’hotel on s’hi allotja un home no implica consentir a mantenir-hi relacions sexuals. Prop de la meitat d’articles qüestionaven l’honestedat de la supervivent; tan sols un 8% ho feien amb Bryant.

La representació de la supervivent entronca amb el que exposa la investigadora Nerea Barjola sobre el tractament social i mediàtic de la violència sexual. Explica que serveix per escarmentar les dones que transgredeixen normes socials i perquè les agredides desisteixin de denunciar. Ho fa exposant la dona, viva o morta (cas Alcàsser) a un intens escrutini públic. La denunciant de Bryant va rebre amenaces de mort i va ser descrita als mitjans com una noia amb una vida sexual activa i amb problemes de salut mental, que havia provat sort com a cantant al programa caçatalents ‘American Idol’. La valoració negativa de la seva vida va ser una constant en la defensa del jugador durant el judici. Va haver-hi una davallada en les denúncies per agressions sexuals a la universitat on estudiava, un fet que les autoritats van atribuir a com s’havia informat del cas. Segons s’explica al llibre ‘Kobe Bryant: The Game of His Life’, altres dones que havien tingut trobades similars amb Bryant no van voler cooperar al judici en veure el tracte rebut per la víctima.

La perpetuació de la presumpció d’innocència de l’home i de la culpabilitat de la dona es perpetua després del judici social i mediàtic. Qualsevol delinqüent té dret a la rehabilitació i reinserció social. El problema és que, en el cas dels agressors sexuals famosos, aquesta rehabilitació és més un acte de passar pàgina fruit de la voluntat de la ciutadania de seguir adorant l’ídol, que no pas un acte de reconeixement i reparació del dany comès per part del violador. Bryant va rehabilitar la seva imatge donant suport a l’esport femení, malgrat les reticències que això va generar, i amb la imatge de pare i marit devot, com demostra la foto de coberta a plana sencera que el ‘Los Angeles Times’ ha triat per informar de la mort del jugador i la seva filla. Així, la família heterosexual monògama esdevé una forma de disculpar la violència sexual del que la societat considera ‘homes de bé’. De la rehabilitació psicològica i social de la supervivent, en canvi, no en sabem res. Desconeixem l’impacte del seu escarni mediàtic en la seva salut mental i les seves relacions personals i professionals al llarg dels anys.

Com conclouen a ‘Thinking Progress’, el cas sobre la violació de Kobe Bryant va deixar un llegat de culpabilització de la víctima, de sensacionalisme mediàtic i de rehabilitació de la imatge de l’agressor que encara influeix com es presenta la violació perpetrada per un esportista home als Estats Units. Vista la cobertura de la mort de l’ex jugador que se n’ha fet als mitjans catalans i espanyols, així com les mostres de condol, aquí la cobertura no ha estat pas gaire diferent, en obviar l’incident.

Kobe Bryant és una llegenda de l’esport. I per això, qualsevol balanç de la seva vida ha d’anar acompanyat d’una reflexió sobre la cultura de la violació. No només perquè moltes mostres de condol lloen la seva qualitat humana i els valors que ell representava, i que serveixen d’exemple per a milers de joves esportistes d’arreu del món. També perquè l’èxit esportiu va influir en la valoració social, jurídica i mediàtica sobre la seva condició de presumpte agressor sexual. Amagar-ho perquè ha mort, i vendre’n una imatge pulcra com a persona, demostra que no sabem gestionar les conseqüències de la violència sexual i quina valoració en fem en tant que dany a una altra persona. Tampoc s’hi val pensar que ara no és el moment de parlar-ne perquè la seva família està patint. Ell no va tenir en compte l’impacte sobre el benestar familiar quan va agredir la treballadora.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.