Els hem d’escoltar

L’atemptat de divendres passat a Alemanya és un episodi més de l’onada de terrorisme supremacista blanc que fa anys que assola el món occidental. Inclou des de tirotejos (Christchurch, Nova Zelanda; El Paso, Estats Units; Utoya, Noruega) i assassinats a polítics (Jo Cox al Regne Unit o Walter Lübcke a Alemanya) a atacs a centres de refugiats a Alemanya, a barris de majoria gitana a Itàlia i, en el cas català, a centres on s’hi allotgen els menors que emigren sense acompanyament d’un adult.

Durant aquest temps, s’han pogut definir característiques compartides per molts dels seus autors, sobretot dels tirotejadors. Es tracta, en la majoria, d’homes blancs. Alguns tenen antecedents de violència masclista en l’àmbit de la parella, com Patrick Crusius, el terrorista d’un centre comercial de El Paso l’agost passat, que va denunciar a internet l’existència d’una invasió hispana als Estats Units. Altres són obertament misògins, com el cas dels incels, grups d’homes que culpen les dones de la seva escassa vida sexual i que, en els darrers anys, han assassinat una quarantena de persones.

Molts s’han radicalitzat via Internet, un espai on pengen els seus manifestos, que són compartits, assimilats i imitats per altres assassins. Crusius es va inspirar en Brenton Tarrant, el terrorista que va matar 51 persones de dues mesquites de la localitat neozelandesa de Christchurch. Tarrant, al seu torn, havia tingut com a referents atacs supremacistes comesos a Noruega, Estats Units, Itàlia, Suècia o el Regne Unit. Les característiques es repeteixen en Tobias Rathjen, el terrorista de l’atemptat de dimecres passat a Hanau. Rathjen va obrir foc a diversos locals freqüentats per persones racialitzades. Abans havia creat un pamflet racista i un vídeo. Va ser trobar mort juntament amb el cadàver de la seva mare.

Tal com conclou el col·lectiu feminista i antifeixista Proyecto Una, la ira del supremacisme blanc s’associa a un model de masculinitat en crisi que troba en la glorificació de la mort i l’(auto)destrucció nihilista una reacció legítima a l’amenaça a la seva condició d’home que impliquen la reivindicació dels drets per a les dones, el col·lectiu LGTBI i les persones migrades o en situació de racialització. Aquesta visió no és casual: la societat occidental ha elogiat la ira masculina i la seva expressió mitjançant l’agressió a col·lectius vulnerables, tal com mostra una tradició audiovisual que encimbella misantrops reaccionaris, des de cintes com ‘Revenge of the nerds’ a la lloada ‘Joker’.

És en el context d’aquesta acceptació que hem de situar el reportatge que El País Semanal va dedicar fa dues setmanes al votant de Vox. Albano-Dante Fachín explicava en un vídeo que el tractament preferencial que el diari va donar al reportatge, situant-lo a la coberta, contrasta amb el que han rebut els votants d’opcions polítiques que han influït decisivament en la política espanyola, com ara Podemos, hereu del 15-M, o els partits independentistes. Cap d’ells ha ocupat cap portada de la revista en els darrers cinc anys. Fachín també destaca la representació del diari dels votants del partit feixista en comparació a militants antifeixistes, humanitzant els primers i deshumanitzant els segons.

En els darrers anys, la llei mordassa i la legislació contra delictes d’odi s’ha emprat per silenciar la veu de militants feministes, antiracistes, independentistes i antifeixistes. Uns col·lectius que, al llarg del temps, han patit un silenciament sistemàtic als mitjans de comunicació. Les persones que defensen, les dones, les persones racialitzades o els independentistes, han estat sotmesos per molts mitjans a una cobertura mediàtica amb clars biaixos sexistes, racistes i espanyolistes.

Parlant de la violència incel, la periodista Jess Fournier apunta que els homes heterosexuals no són els únics que pateixen marginació sexual. Moltes persones que són ridiculitzades pel seu aspecte (dones grasses, persones trans o amb una discapacitat), fins al punt de considerar-se que ni desitgen ni poden ser desitjades, no difonen ideologies d’odi ni perpetuen atacs contra ningú més desafavorit, sinó que reivindiquen la seva sexualitat d’una forma positiva i que trenqui estigmes. El mateix passa amb els moviments feministes, atiracistes o LGTBI, que han fet de la construcció d’una societat diferent, i no pas la destrucció de l’alteritat, la seva base per a la lluita contra els efectes d’un món globalitzat sotmès al neoliberalisme.

Quan diem que cal escoltar un col·lectiu, estem decidint qui rep la nostra atenció. En conseqüència, estem donant el vistiplau als mètodes emprats perquè l’escoltem. Mentre els poders públics criminalitzen la dissidència política de grups oprimits, avalats per un imaginari estereotípic construït, en part, pels mitjans, reportatges com els que El País dedica als votants de Vox legitimen el racisme, el sexisme, l’LGTBI-fòbia i la catalanofòbia com a vies vàlides per canalitzar les frustracions que generen els canvis econòmics, socials, polítics i culturals contemporanis. Mentre no ho entenguem, seguirem alimentant un ideari que justifica el terrorisme supremacista blanc arreu del planeta.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.