4 perills de la militarització PSOE-PODEMOS

No sabem qui ho ha decidit exactament, ni qui ha pressionat perquè així sigui. No sabem fins a quin punt Pablo Iglesias o Ada Colau estan d'acord o senzillament han decidit empassar-se l'enèsim gripau. Però el que és segur és que el govern PSOE-PODEMOS ha triat la militarització de la crisi del COVID-19. Una decisió que comporta perills molt profunds i que poden ser letals per a la nostra salut democràtica. Entre els molts perills que es poden intuir i que caldrà monitorar permanentment, n'he triat quatre. Són aquests:

Un "aporellos" víric

Comencen a córrer per les xarxes, vídeos d'intervencions policials clarament il·legals: cops durant la detenció, llenguatge humiliant i violació de domicili. Accions clarament il·legals dutes a terme per membres de les forces de seguretat que passen com a anècdota però que obren precedents molt perillosos.

El missatge bèl·lic que constantment construeix el govern trasllada als agents de les forces de seguretat un missatge d'impunitat important: el perill és enorme, millor passar-se que quedar-se curt, fins i tot si això suposa anar més enllà de la legalitat. Per una altra banda, s'aconsegueix que una part de la població assumeixi aquestes extralimitacions policials com necessàries. La por a la pandèmia (que tots podem arribar a sentir) es tradueix per a molts sectors socials en una tolerància a l'abús de poder molt preocupant. Les distàncies són enormes, però el funcionament del mecanisme és el mateix: davant una amenaça greu, les garanties de l'Estat de Dret es relaxen. Es va veure a l'Argentina de la dictadura, es va veure a la guerra bruta dels GAL i es va veure a la Catalunya de l'1-O. Com deia, és veritat que les distàncies són grans però, justament, aquest és el problema: que un cop s'obre la porta de l'abús de poder és molt difícil tancar-les. I amb aquestes portes obertes, està demostrat que es poden retrocedir grans distàncies en molt poc temps.

Un virus amb classe

Les agressions policials que hem pogut veure ens posen sobre una altra pista: hem vist moltes als barris populars però no n'hem vist cap encara, als barris acomodats. Un abús és un abús sempre, sigui a Meridiana o a Pedralbes i sempre és denunciable. Però l'evidència que aquests abusos es cometen amb més intensitat contra sectors populars, és enorme. Estem veient vídeos d'agressions a joves d'extraradi, a treballadors que van a la feina, a immigrants, però no estem veient mastegots a cap empresari que no compleix les normes de seguretat a la seva empresa ni a la família Aznar mentre escapava del confinament madrileny per anar a Màlaga.

A la sèrie Tremé d'HBO s'expliquen els processos socials, econòmics i culturals que van tenir lloc a New Orleans després del pas de l'huracà Katrina. És un fet absolutament documentat que la resposta del govern de George W. Bush, va ser una resposta tardana (us sona?), erràtica (us sona?) i fortament militaritzada. Tremé és un dels barris populars de New Orleans, majoritàriament habitat per afroamericans. Mentre a Tremé els ciutadans que anaven a buscar menjar per poder subsistir eren tractats com a "saquejadors" per les forces militars, els blancs dels barris alts que feien el mateix eren "víctimes" de l'huracà. Els mitjans de comunicació van assumir acríticament aquest fet. I la repressió desigual que portava aparellada. Us sona?

Ningú posarà en dubte que la crisi del coronavirus impacta més fortament en una dona de fer feines que treballava per hores que en l'amo d'un rendista amb 50 pisos en propietat. Doncs bé: amb la militarització i la consegüent repressió, passa el mateix: té un biaix de classe enorme.

El virus de la Corona

La militarització porta implícita (i ara explícitament) una campanya de blanqueig de la Corona. No ha passat ni una setmana d'ençà que sortia la notícia que el rei d'Espanya té comptes de diner negre a Suïssa fins que veiem al rei convertit en "el primer soldat". L'estructura de la militarització també té aquest objectiu: blanquejar una institució corrupta com la Monarquia i, de retruc, impedir qualsevol intent, pensament o moviment que es pugui produir en contra seva. No cal aprofundir gaire més perquè és tan evident que fa mal i tot. Veurem com evoluciona tot plegat després del confinament, però crec que marxarà molt abans el virus que les estructures autoritàries que sostenen la Corona i la seva podridura.

La militarització més progressista de la història

El quart perill és polític. L'assumpció per part del PSOE i PODEMOS del marc militar és el millor favor que se li pot fer a l'extrema-dreta. L'enfonsament és evident i el fracàs serà majúscul: promoure respostes autoritàries, de patriotisme ranci i de blanquejament de conductes repressives no afavorirà en res al suposat "govern progressista". Al contrari: li estan fent les properes campanyes a Vox. Per una banda pel reforçament del marc en què millor es mou la dreta i la ultradreta. Per una altra, perquè la pròxima vegada que els que avui mateix estan fent l'ona al Rei i el seu autoritarisme, vagin a demanar el vot "d'esquerres", el més decent que es pot fer és enviar-los directament al carajo.

La militarització no és només una qüestió semiòtica, ni un "marc", un "frame" un "relat" o qualsevol d'aquestes etiquetes que fan servir els politòlegs de màrqueting i sou d'assessor. La militarització que estem vivint té conseqüències civils, democràtiques, econòmiques, de classe i de gènere que són innegables. Ens caldrà molta comunitat i col·lectiu per fer front a l'autoritarisme que raja cada roda de premsa, cada arenga embolicada en bandera i cada silenci còmplice d'una esquerra que, definitivament, ha perdut el nord.

 

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.