No he acabat de llegir Victus. Ho confesso. Ara que ha passat prou temps, crec que ja puc desclassificar aquesta manifesta debilitat del meu caràcter. De l’Albert Sánchez Piñol n’admiro una pila de coses. Recordo de-vo-rar La Pell Freda, com si estiguessin a punt de prohibir-la. Recordo gaudir molt també amb Pandora al Congo i els Tretze Tristos Tràngols.

Victus però, m’ha resultat menys atractiu de llegir, potser és pel viatge una mica quixotesc del protagonista, que no m’acaba de fer el pes, o potser és alguna altra cosa. Però el personatge i les seves desventures personals no em van atrapar. De manera que el vaig llegir, bàsicament, per l’interès que em despertaven els detalls històrics de la trama principal. Em vaig aturar just abans del darrer assalt dels felipistes a Barcelona. –Ja sé com acaba. –em vaig excusar. –Perdem.

Un dels moments que em va emocionar de la trama històrica (potser el que més), va ser la descripció de com la gent, els habitants de Barcelona, en contra de l’opinió de la majoria dels ciutadans principals i els nobles, van forçar la famosa resistència suïcida de la ciutat. Em va emocionar perquè el poble que sovint descrivim com voluble i subjecte a ser manipulat impunement pels poderosos va acampar a la Plaça Sant Jaume –contra tot sentit comú i contra tota prudència– per reclamar honor i llibertat. Per defensar la llibertat pròpia, encara que defensar-la signifiqués desaparèixer.

Hi ha molt poques idees per les que val la pena morir. Potser (i dic potser, perquè ni això veig clar) una de les poquíssimes coses per les que val la pena morir és per a preservar la pròpia identitat: –Si no puc ser el que sóc, aleshores no vull ser res.– A l’inrevés de la famosa màxima de Groucho Marx: –Si no li agraden els meus principis, en tinc uns altres.– Tot i que ben mirat, potser les dues premisses no són tan diferents...

Sigui com sigui, els esdeveniments d’aquests darrers dies em recorden aquell fragment de “El secret de l’Unicorn”, de les aventures de Tintín, quan el Capità Haddock descobreix a les golfes els manuscrits de les memòries del seu rebesavi. Haddock, abillat amb un barret i un sabre, reviu la descripció de la batalla contra el terrible corsari, Rackham el Roig. L’artilleria més potent del “cavaller Haddock”, ha deixat la nau del seu adversari a punt d’enfonsar-se i, com a resposta, els pirates hissen la bandera vermella: –Lluita sense quarter. No faran presoners!– Crida Haddock, fora de si.

L’estat espanyol és un vaixell a punt d’enfonsar-se. Fa aigües per tot arreu: arrossega un deute impossible de tornar, els dos partits que han governat durant els darrers 35 anys s’enfonsen en el podrimener de la corrupció desbocada. El sistema judicial presenta indicis de no respectar prou la necessària separació de poders. Les desigualtats socials s’incrementen... I la resposta de la societat és parir dos partits polítics que només són una imatge nova d’allò mateix que s’ensorra. L’Espanya de Podemos i l’Espanya de Ciudadanos com a mirall de l’Espanya del PSOE i l’Espanya del PP. I s’enfrontaran a les urnes i quedaran els dos ferits, però cap s’imposarà clarament sobre l’altre, ni canviarà cap model... I qui dia passa, any empeny.

La canonada definitiva que enfonsarà el vaixell espanyol però, amenacem de disparar-la els catalans. I això sí que no. “Antes roja que rota”, diuen. De les clavegueres de l’estat ferit vomiten informes, enquestes, amenaces i prediccions apocalíptiques, però oh, sorpresa! A la societat catalana, el suport a la independència es manté invariable i salten les alarmes.

Ens acostem a una primera cita electoral, local i no plebiscitària, però els atacs des de Madrid pugen de nivell, perquè la batalla no és entre dretes i esquerres, entre casta i nova política. La batalla (va pels despistats) és sobre la identitat. Sobre ser o no ser: Wert ataca el model educatiu català, Fernández Díaz ataca els Mossos, la Junta Electoral prohibeix les estelades, el Suprem ratifica l’anul·lació de l’ús preferent del català, Ciudadanos amenaça amb prohibir l’onze de setembre...

A Moncloa oneja la bandera vermella. No faran presoners. O guanyem o ens aniquilen. Com el 9 de juliol de 1713: Si no podem ser el que som, més val que no siguem res. Venen mesos decisius i jo no he acabat de llegir Victus perquè perdem. Aquest cop no es tracta de resistir. Sinó de guanyar!

 

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.