La Marta va néixer a Jerez de la Frontera fa trenta-cinc anys i en fa deu que va empaquetar la vida, els records, un tros de sol i una mica de roba i va venir a Barcelona. Havia acabat magisteri musical, no parlava ni un borrall de català i s’havia enamorat del Jofre, un jove guitarrista d’un grup de rock alternatiu.

La Marta és una noia llesta i divertida. Sempre sap trobar la manera de fer-te riure i transmet ganes de viure i il·lusió per tirar endavant. Va aprendre català molt de pressa. Ben aviat, amb prou feines li notaves l’accent i va trobar feina de mitja jornada en un menjador escolar. El Jofre treballava en una discogràfica i cobrava drets d’autor i amb l’ajuda dels pares d’ell, van anar a viure en un piset petit i molt lluminós a dalt de tot del Torrent de l’Olla a Barcelona.

El Jofre i la Marta van ser molt feliços durant un temps. Des de la finestra de la cuina-menjador es veia Montjuïc i més lluny el mar i l’aeroport del Prat. A vegades el Jofre tocava la guitarra i la Marta llegia estirada al sofà i aixecava la vista i li semblava que les notes s’enfilaven amunt i sortien per la finestra oberta i, a vegades, una brisa suau les feia tornar a entrar i somreia darrera el llibre, mentre la brisa suau de finals de primavera li inflava les faldilles i li posava la pell de gallina.

Però igual que la primavera, res dura per sempre. Uns anys després, la Marta no trobava cap altra feina, i el menjador escolar, que li havia fet tanta il·lusió al principi, ara la cansava i la posava de mal humor. El grup del Jofre tenia problemes i ell estava irascible i impacient. Ja no tocava vora la finestra, es barallaven per qualsevol cosa i allà on abans hi havia comprensió i amor, ara ja no hi havia res.

La perspectiva de separar-se, trobant-se tan lluny de casa i de la seva família, l’espantava i la feia sentir molt sola, però ella és una dona valenta i va empaquetar altre cop, vida, records un tros de sol de la finestra i una mica de roba.

Avui la Marta viu en una habitació fosca d’un pis compartit amb estudiants d’Erasmus. De dilluns a divendres treballa mitja jornada en el menjador escolar i de dimarts a dissabte, fa de cambrera de nit en un bar de la Sagrada Família per sis euros l’hora, sense contracte. Entre les dues feines cobra nou-cents quaranta cinc euros al mes, d’octubre a juny.

Aviat farà un any que surt amb el Julián, un xicot xilè que ha vingut a Barcelona a buscar-se la vida. El noi, que viu en un pis amb la seva germana i el seu cunyat, ha trobat feina en un hotel temàtic de la ciutat. Treballa de set del matí a set del vespre sense contracte i cobra dos-cents euros al mes, amb la promesa que, si tot va bé, aviat el faran fixe i tindrà un sou “normal”. Però fa mesos que es lleva de matinada i creua la ciutat per arribar puntual com un clau, però el contracte i el sou “normals”, no arriben.

A les nits, mentre passegen durant hores, per no gastar, ella s’arrauleix contra ell i somia: –No t’agradaria que anéssim a viure junts?–. Ell se la mira i li olora els cabells: –Amb quins diners?– Demana, tot fent un sospir. –Va juguem una mica– Diu ella. –Somiem.– Però al Julián li fa mal somiar, només té forces per llevar-se de matinada. I la Marta l’entén, és clar, però ella té trenta-cinc anys i li agradaria saber quan podrà tenir la vida que voldria. Va demanar al propietari del bar, de cobrar un preu hora una mica més digne, i la resposta va ser: –Si no t’interessa, buscaré algú que ho necessiti més que tu.– Però ella ho necessita molt. I això que no demana gaire, només un piset petit per ella i en Julián i una finestra on, una estona cada dia, hi toqui el sol.

 

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.