Ha plogut força des del 2010 i l’independentisme ha fet un esforç molt important d’argumentari. Hi ha centenars de publicacions, milers d’articles, dades de tota mena per qui les vulgui consultar. Les associacions han fet difusió incansable de tota aquesta informació i la vella acusació unionista de “no hi ha debat”, “no s’expliquen les conseqüències d’una secessió”, etc, fa temps que ha quedat desactivada.

M’atreveixo a aventurar que el debat independència versus unionisme l’hem guanyat els partidaris de fer un país nou. Penso que això es va veure clar, ja fa temps i des de les files sobiranistes es va caure en una certa complaença i sensació de superioritat, alhora que els esforços es dedicaven des de diferents sectors a pressionar els partits polítics, per tal que pactessin i estructuressin una posició que ens permetés obtenir el famós mandat democràtic.

En aquest escenari va aparèixer la que s’autoanomena la nova esquerra. De primer se la va tractar amb condescendència. Els plantejaments de renovació i regeneració polítiques són compartits per una part molt àmplia del sobiranisme, alhora que bona part dels adversaris eren comuns. Per això i per l’estat de pre-victòria en el que vivíem, el sobiranisme no va prestar prou atenció a Pablo Iglesias i companyia fins les eleccions municipals.

Cal admetre que ens han segrestat el marc mental. L’esquerra que s’autodenomina nova i pura ha aconseguit instal·lar el debat de la regeneració política com l’antídot de tots els nostres mals. Aquest marc mental l’ha comprat també a casa nostra, la gent d’ICV. Segons els profetes de la nova esquerra, sense Mas tot és possible. Resulta que els convergents són els culpables de les set plagues i, sense ells, Pablo Iglesias disfressat de Moisès no tindrà cap obstacle per a conduir-nos a la terra promesa.

A partir el 9N el sobiranisme va cedir el protagonisme a la classe política catalana. Després d’una espaterrant demostració de força, capacitat de convocatòria, mobilització i civisme, es va dir: “ara us toca a vosaltres, polítics”. Per tot just després assistir desolats, a una versió particularment poc edificant del clàssic joc de les cadires, al que, d’altra banda, ens tenen prou acostumats, els representants dels partits que ocupen les nostres institucions. 

Com l’Alba del Mecanoscrit del Segon Origen, la “nova esquerra” es presenta en societat “verge i bruna”. Es presenta verge i bruna en una societat arrasada per la crisi econòmica i indignada per la corrupció i els excessos d’una classe, que ha dirigit el país en benefici propi. La nova esquerra pretén erigir-se en la “mare de la societat futura” com l’Alba del Mecanoscrit.

Pot ser que hi hagi gent que comenci a sospitar, que aquesta pretesa virginitat és poc natural i que després de la dimissió del que havia de ser regidor de cultura a Madrid, i de certes contractacions de familiars i amics a l’ajuntament de Barcelona, la “nova esquerra” i “la nova política”, són els clàssics “más de lo mismo” o  “mismos perros con distintos collares”. 

La nova-esquerra-regeneradora encara té, però, un aventatge important, des del punt de vista del màrqueting electoral: les cares noves. Si mirem el rostre dels nostres polítics no veiem, certament, a grans estadistes abnegats fent sempre el millor pel país; sinó que sovint (amb alguna excepció refrescant) veiem persones de passat fosc, que han fet de la política la seva professió, que han intrigat dins dels aparells dels respectius partits per a obtenir càrrecs i pujar dins l’organigrama, que viuen a l’ombra de lobbys diversos, i que els suports interns a un o altre candidat, tenen a veure més amb distribució de càrrecs i favors, que no pas amb l’adhesió a un determinat programa. 

La “nova esquerra” no té aquest problema. És un partit nou, amb cares noves. Pablo Iglesias ho té molt clar, i així ho exposava recentment, en una entrevista a El Crític: “a els dirigents de ICV-EUiA cal amagar-los, perquè sinó ens perjudiquen electoralment”, venia a dir. 

Quin greu error vam cometre en passar el testimoni del sobiranisme als partits polítics! De sobte, aquell moviment fresc, transversal, cívic i revolucionari, es va distorsionar i enlletgir. Va passar a ser: l’estratègia de Mas. Els càlculs de Junqueras. Van passar a ser les baralles entre els fanboys d’uns i dels altres. Les desqualificacions, la incertesa i la desil·lusió.

No sóc partidari de la llista unitària. Crec fermament que la forma de sumar quanta més gent millor a la causa és mirar d’abraçar tot l’espectre ideològic que comparteix l’objectiu d’assolir la independència. Però crec que la proposta que el President Mas va fer a les entitats sobiranistes conté la llavor de la nostra última oportunitat, que faríem bé de no desaprofitar: tornar a incorporar la gent de baix a la primera línia.

Sóc partidari de convertir les llistes dels partits en plataformes obertes, en les que s’hi incorporin els nostres activistes. Molts, tants com sigui possible. Coneguts i desconeguts. Que ho canalitzin les entitats i que s’allistin segons les seves preferències ideològiques, a la Llista amb el President, a ERC, a la CUP o a l’Aliança d’Esquerres, si és que acaba concretant-se. Que forcin els partits a fer un pas enrere i que cedeixin els primers llocs als militants de base.

Només així podrem recuperar l’esperit del moviment i la iniciativa. Transversal, dèiem. De baix a dalt, era. Encara hi som a temps. 

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.