Jo, aquesta frase, no l'he dit mai. Primer, perquè quan jo era petit no existia Youtube i, segon, perquè el meu pare m'hagués fotut un clatellot que m'hauria llicenciat en medicina de l'onada expansiva. Però els nens d'ara ho diuen. Els meus nebots ho diuen. Els amics dels meus nebots ho diuen.

Els nens volen ser youtubers. Sabeu per què? Doncs perquè els youtubers guanyen molta pasta. Ho he llegit a internet. No calen estudis superiors per ser youtuber. Jo patia perquè pensava que s'havia de ser enginyer o informàtic o arquitecte per ser youtuber i poder cotitzar. Però no cal. Qualsevol tio amb una mica de salero i wifi pot ser youtuber. No cal ni càmera. No cal ni webcam. Què coi, no cal ni ordinador. Un tio amb un mòbil pot ser youtuber.

Per ser youtuber només cal tenir alguna cosa per explicar. És el que sempre s'ha dit que calia per ser escriptor. I saber escriure, això també. Però per ser youtuber no cal saber escriure massa. De fet, no cal ni tan sols saber parlar gaire, en cas contrari no existirien els youtubers andalusos.

Els youtubers famosos es fan rics; es fan rics explicant les seves delirants merdes als milions de jovencells que se'ls miren amb les còrnies seques. Els nanos s'estimen més veure com juga a videojocs el seu youtuber de referència que jugar-los ells mateixos. Nens que miren com nens expliquen les partides que juguen altres nens. Nens que comenten els comentaris d'un altre nen que es dedica a comentar pel·lícules, sèries o còmics. Una matrioixca alfanumèrica on s'avoquen els esperits eixuts dels nostres fills, nebots i cosins. El futur ens porta una societat plena de youtubers, d'espectadors de youtubers i de gent que comenta les reaccions dels espectadors de youtubers. Hi haurà tanta gent observant, comentant i criticant que no hi quedarà ningú per protagonitzar la realitat.

  • Comparteix