Ara que encetem l’última embranzida abans de les eleccions del 27S, la maquinària unionista ha posat tota la carn a la graella per combatre les posicions independentistes. Res que no sabéssim abans, res que no fos d’esperar. És curiós com tot plegat s’ha mobilitzat després de les vacances d’estiu, com si la unitat d’Espanya anés un graó per sota de tocar-se els pebrots a la fresca en l’escala de la sacralització pàtria.

Els arguments dels d'"una grande y libre" no cal que els repeteixi perquè són els de sempre. Poc o res ha canviat en la barreja de raonaments condescendents i amenaçadors que fa anys que escoltem. Us estimem però, si no ens feu cas us esclafarem. Res de nou.

I aquí ve una de les queixes: des de fa un cert temps hi ha una tirada a titllar els independentistes de nazis. S’ha fet des de tots els angles possibles: des de la caricatura més barroera de polítics vestits amb uniformes de les SS fins a comparacions estranyíssimes entre la immersió lingüística i la persecució del poble jueu, passant per sibil·lins llançaments de pedra amb ocultació de la mà com és dir que el procés recorda molt a l’aventura alemanya dels anys 30.

El cas és que ens diuen nazis. A totes hores. Obertament. Perquè és gratis i no passa res. No hi ha conseqüències. Tu pots dir nazi a un català perquè és fàcil i tothom ho entén. Nazi és dolent. El malvat per excel·lència de la cultura pop: de la Gran Evasió a Indiana Jones. Són Els Dolents, sense equívoc possible. Assimilar català independentista i nazi és adjudicar l’etiqueta de maldat immaculada.
Però potser que canviem una mica d’insult, no? La història de la humanitat és rica i variada en gent dolenta.

Per això, ofereixo aquí algunes propostes de comparacions a tots aquells qui veuen el Procés com l’encarnació de les hostes de Satanàs a la Terra:

Pol Pot. El Rei de la Paranoia de Cambodja té un nom que sona a català. Això ja deu voler dir alguna cosa. Un paio que va decidir que tothom era sospitós de conspirar contra ell i va dedicar-se a tancar, torturar i executar en mode ràndom. Si llegeixes alguns testimonis de certs diaris, sembla que nosaltres també vivim en una societat controlada pel terror de la conspiratòria.

Idi Amín Dada. El militar que va fer un cop d’estat per convertir Uganda en un país independent (alerta d’analogia) i després el va governar amb una barreja d'islamisme antisemita d’esquerres. Això és el que ens espera si seguim els deliris d’Àrthur Mas! El Corà, la poligàmia i la difamació i persecució dels cristians, aquest és el futur de la Catalunya independent d’Àrthur Mas.

Freezer. L’extraterrestre que pretén dominar la galàxia, que mata en Krilin i que fa xixina el planeta Nàmek en una temporada. Quins arguments més voleu per establir paral·lelismes? Un paio nascut per lluitar i sotmetre els seus enemics, sense contemplacions, que detesta la covardia, la insurrecció militar i els cabells mal tallats. Només li falta fer referèndums inconstitucionals per tenir-ho tot. I parla un català perfecte, ple d’expressions com “t’enviaré a la porra, merdeta seca” o “sou una colla de manefles”.

Leopold II de Bèlgica. Un paio que va fundar i manegar tot sol l’Estat Lliure del Congo a plaer. El país era seu. Els diamants que hi havia eren seus. La gent que hi vivia era seva. Es va dedicar a exprémer el país esclavitzant-ne els nadius. La paraula genocidi es queda curta amb tot el que va fer a la seva parcel·leta africana. Què, mitjans unionistes, no em direu que no és temptador d’establir comparacions?

Davros. Científic boig del planeta Skaro, que va manipular genèticament els seus habitants per convertir-los en Daleks, màquines de matar sense emocions. Els Daleks són imperialistes i cruels, els éssers més perillosos de l’univers. I una mica nacionalistes, també, però no tant com els Sontaran, els aliens més bel·licosament nacionalistes que puguin colonitzar-te mai.

El Manchester United. Un equip anglès (la pèrfida Albió) que té com entrenador Louis Van Gaal, l’home que pretenia formar un equip amb onze jugadors de la casa quan entrenava el Barça. O sigui, mig català. Què dic mig català: català de soca-rel, el petit de Can Van Gaal. I que a sobre envia el correu amb la documentació del fitxatge de De Gea a Madrid un minut abans que s’acabi el termini de la LFP. La maldat pura antiespanyola. Odi al Madrid. Odi als Espanyols. Pur pancatalanisme.

Francisco Franco. Dictador del Ferrol que, després de fer volar la legalitat vigent amb un cop d’estat i tres anys de guerra civil, va governar durant vora mig segle un país mitjançant la repressió de la dissidència i la imposició d’una sola llengua. De l'autarquia al desarrollismo en cuarenta sencillos años. Seria un candidat perfecte per a fer comparacions si no fos dels seus.

Estat Islàmic. Els nous nazis. Islamistes que no tenen cap mena de contemplació per la vida, que segresten, violen i assassinen, que atempten dia sí, dia també, que destrueixen patrimonis culturals de la humanitat, que viuen en el terror pel terror, que reclamen la recuperació de l’Al-Àndalus. En realitat, ja hi ha alguna veu que intenta establir vincles entre jihadisme i indepentisme, o sigui que aquesta és una via explorada i amb possibilitat d’ús intensiu a mesura que ens apropem al 27S.

I vosaltres? Heu pensat alguna comparació menys gastada que la dels nazis?

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.