Podria ser per l’economia o per la història, però tot encara és més primari: és l’amor, Espanya, és l’amor, i aquesta estranya consideració que teniu de l’estimar.

Si volem que algú continuï fent camí al nostre costat, procurarem tenir-lo content i no pas passar-nos la ruta insultant-lo, menystenint-lo, fent-li fer els encàrrecs més pesats i, en ser a la fonda, oferint-li les escorrialles del nostre sopar suculent. Si optem per aquesta segona via, és força probable que l’acompanyant ens engegui a pastar fang, fastiguejat, i que s’estimi més carregar la seva motxilla sense el pes de la nostra roba.

Doncs vet aquí un país que no comprèn aquest paral·lelisme, Espanya, un país en què els seus dirigents, des del pou del temps, s’entossudeixen a fer declaracions fora de lloc contra els catalans, a dir-nos el nom del porc i a no rebre la condemna immediata de ningú. Potser de vegades és sols un manaire eixelebrat, certament, però és també, i sobretot, el silenci escruixidor de la resta, que s’estimen més no sortir del discurs políticament correcte —titllar-nos de nazis ha passat a ser políticament correcte al discurs hegemònic espanyol— no fos cas que perdessin vots a no sé on.

Aquestes declaracions d’odi han anat creixent gradualment, i han esclatat ara que sembla que anem de debò, que ni pacte fiscal ni punyetes, que tirem pel dret i diem adéu-siau i passi-ho bé, i ja no som l’Elionor de Martí i Pol que es limitava al «sí, senyor», i «bones tardes». Segurament és tard (o tardíssim), però ara que fem el gest de desviar-nos de la ruta i carretejar només els nostres defectes és quan Espanya s’hauria pogut adonar que estava errant la tàctica, és quan ens podrien comprar amb un plat de llenties i una carta d’amor, però ni així. Tot el contrari: han decidit d’apujar el to.

Encara que sigui tard (o tardíssim) haurien pogut explicar-nos que a Espanya s’hi viu molt bé, que goita quins poetes que tenim, que mira quins paisatges tan bonics, que fixa’t quina modernitat. I no. Encara que sigui tard (o tardíssim), haurien pogut començar una campanya per defensar la llengua i la cultura catalanes, haurien pogut dotar-nos d’una bona xarxa ferroviària, haurien pogut jurar-nos que serem feliços i menjarem anissos. I tampoc.

A anys llum d’això, sostenen la seva argumentació en dos únics pilars: 1, Quedareu fora d’Europa; i 2, Si preteneu marxar, no tindrem pietat. I tornen a equivocar-se. Per una banda, esmentar la Unió Europea en aquesta època en què tothom veu que trontolla perquè és incapaç d’articular una línia de solidaritat clara per acollir els refugiats sirians, no sé si és la millor idea. I fins i tot així, sigui com sigui, ja triarem nosaltres solets amb qui ens volem agrupar. Per altra banda, l’espifien perquè les seves amenaces i les seves apel·lacions a la Constitución es converteixen en un bumerang que no fa més que fabricar independentistes. També entre aquells que tenen lligams sentimentals i/o familiars amb Espanya, que se senten, dia rere dia, més lluny d’aquell somni de la República espanyola en què varen creure, perquè qualsevol persona amb dos dits de front s’adona que és inviable refer els milers de ponts que han anat dinamitant, i que si algú branda la bandera de la plurinacionalitat o el confederalisme només obté un eco eixordador.

Qui sap si, ben mirat, el problema ha estat nostre, de creure amb el lliri a la mà que el camí l’estàvem fent d’igual a igual, quan des d’Espanya només mereixem la consideració de servents. I és clar, l’amor de l’amo cap al servent no és ben bé l’amor a què aspirem.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.