Foto: www.11setembre1714.org

Quan era petita, dels sonats que peregrinaven al Fossar de les Moreres la nit de la Diada en deien carallots. O radicals. O etarres consumats.

Abans que fos racó d’ofrena i símbol nacional, abans del foc i el fum, era un fossar més. Un de tants. Us imagineu quants florins i quants favors costava enterrar dins de la basílica de Santa Maria del Mar? Per un corder o un espaser, per un pescador o un flassader , no hi havia gaire glamur en l’art de morir. Sense glòria ni versos de Pitarra, i amb la merda brollant de tots els forats el fossar, era un trau més, un de tants.

No hi anava el president de la Generalitat (si n’hi hagués hagut un). Ni l’alcalde ni el president del parlament. No hi feien ofrenes ni pregons. Aquest indret abans infecte, aquest granit soviètic i aquest peveter nou, aquesta flama forta i les morts que s’hi amaguen dins han crescut rabent.

Sota el Fossar de les Moreres hi ha Coronela i artillers i Jordis i Joans. Hi ha morts de pesta i de febre i de fam. S’hi va construir i es va obviar, primer per desídia i després per maldat. Es va coronar amb un pont per fer-lo arribar al virrei, i es va abandonar després perquè no arribés enlloc.

Imagineu una Barcelona industrial. Les xemeneies, les fàbriques i els primers fums. Els morts a tocar i la fortor. Europa s’ofega en ciutats brutes i atapeïdes, malaltes i superpoblades, i només pot créixer per continuar. Cauran els murs i s’engoliran els pobles veïns, els cementiris marxaran però els morts quedaran dins.

No serà emblema ni mal de cap abans del 1886. Fins que els versos de Pitarra el treuen de l’oblit. El 1913 el primer acte commemoratiu, el 1915 la primera placa als caiguts. Amb Primo de Rivera s’hi prohibeix fins a respirar i el 1933 s’instal·la una llàntia de ferro forjat per fer cremar la primera flama.

Resistir és vèncer i resisteix a poc a poc, a la catalana. Als desenterraments del 1963 i a la utilització de la plaça com a pàrquing. L'any 1977 comença, per fi, la dignificació de l’espai. El 1981 es projecta la restauració, però no és fins al 1989 quan el projecte de Carme Fiol es porta a terme. Una plaça pública, un espai nacional.

El 2001 el peveter recupera la flama del 33, sense virreis ni pàrquings ni pacte fiscal. Hi segueix havent sonats que cada 10 de setembre hi van, però cada any son més, no només hi són els enterrats.

Les modes han canviat i l’etarra ara és nazi. El radical, plebiscitari i el carallot, revoltat. Però la flama segueix cremant. Ara en són més a sobre que a sota. Més de Romeva que de Pòpuli, més de Fernández que de Fitz-James. Cada any són més i la flama segueix cremant.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.