Quan els grecs es van inventar la democràcia aquí encara no menjàvem patates, no fèiem servir el nostre abecedari, no ens desplaçàvem amb tren, ni escrivíem articles i els penjàvem a la xarxa.

Han passat els segles i hem anat modificant la democràcia. Avui, per exemple, les dones poden votar (no fa tant, d’això!), ens organitzem en partits polítics, i la manera com arriba el missatge als electors per decidir el vot s’ha modificat notablement. 

Parlem, doncs, dels mitjans de comunicació (que són uns dels principals transmissors dels missatges polítics) i del seu paper en aquesta nostra democràcia de cada dia, justament ara que hi ha hagut aquesta polèmica kafkiana amb la cobertura que TV3 i Catalunya Ràdio van fer de la Via Lliure i si cal o no compensar els partits polítics unionistes. Hem centrat el debat en la Corporació, que ja està bé, però potser també convé recordar que els ciutadans no només ens informem a través dels mitjans de comunicació públics sinó també seguint desenes de canals de televisió (privats), emissores de ràdio (privades), diaris (privats) i portals d’internet (igualment privats). ¿Serveix de res, aleshores, posar tant d’èmfasi en la pulcritud dels mitjans públics i deixar que els privats facin i desfacin com els plagui?

Els mitjans privats també creen opinió i modulen el vot (i per tant, la democràcia) i un dia o altre hauríem d’afrontar la qüestió. Tal com està pensat el sistema, és evident que qui disposa de mitjans de comunicació potents té la paella pel mànec, i això ens remet, com sempre, a la llei de la selva, en què el més fort sempre té les de guanyar. Els mitjans públics remen a favor de qui té el govern (aquí i allà, alerta!), però, i els privats, que són una franca majoria? A mans de qui estan? De les classes populars o de qui té cèntims i terres a l’Havana? Tenint en compte això, és possible que mai es pugui revolucionar res? És viable canviar l’statu quo? Qui té els diners té els mitjans de comunicació, qui té els mitjans controla el vot, qui controla el vot té el poder, qui té el poder té els diners, qui té els diners té els mitjans... I així fins a l’infinit, com un peix que es mossega la cua.

L’anhel de bona part del nostre país és aconseguir un estat propi, i per fer-ho ens enfrontem a aquest peix-que-es-mossega-la-cua, i el tenim com a obstacle seriosíssim. La inexistència d’opinions a favor de la independència de Catalunya a les televisions privades espanyoles és un frau democràtic ens ho mirem com ens ho mirem, i malgrat això, el silenci sobre aquest assumpte per part dels defensors de la democràcia espanyola és digne d’estudi. D’estudiar el llautó.

És un vell problema, i per al nou país que anem construint tenim, doncs, una assignatura pendent: repensar la pluralitat en els mitjans de comunicació (públics i privats!), i cercar les fórmules perquè tothom hi pugui tenir veu, que ningú no resulti silenciat.

Contra això, i mentre esperem que les lleis ens deixin d’arribar des de l’oest, ens cal l’enginy i la creativitat, perquè només és possible convèncer algú si s’és capaç de fer-li arribar arguments i idees. Ens cal multiplicar-nos a les xarxes, ens calen les manifestacions (enhorabona i gràcies, Assemblea!), ens calen moltes converses al bar o al taller, ens cal la feina tenaç de la gota malaia, que és, fet i fet, el que ja estem fent.

Fem-ho amb totes les lletres del nostre nou abecedari, escrivim articles i pengem-los a la xarxa i als murs dels que ens volen negar com a poble, convidem a tothom a pujar el tren que va més lluny, i mengem-nos amb patates la democràcia deforme que ens toca patir.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.