Un que va de ser llepafils

Ara parlaré com un vell, ho sé.

Retrocediu en el temps i torneu a quan éreu nens i entràveu a una sala de cine a passar-hi la tarda. Les sessions eren contínues (si sou de la mateixa generació que jo, la que va néixer als setanta), així que no importava gaire si enganxaves la pel·lícula ja començada. Després dels títols de crèdit (i de l’aturada per anar a “nuestro servicio de bar”), la pel·lícula tornava a començar i et quedaves fins al tros que ja havies vist. O, si t’havia agradat molt, la tornaves a veure sencera. T’hi podies passar la tarda, al cine. I ningú no es queixava dels qui fan espòilers perquè els espòilers no existien. A l’hora del pati de l’escola hi havia un mercat legal i absolutament consentit d’espòilers: els companys de classe t’explicaven la pel·licula que havien vist el cap de setmana. De cap a peus. I fins i tot hi afegien de la seva collita (encara recordo que el Sergio Barrientos em va assegurar que al final de Regreso al Futuro el DeLorean es convertia en un Transformer). A més, al vestíbul del cinema hi havia fotogrames de la pel·lícula perquè te’n fessis una idea.

Què ha passat? Per què quan estàs a punt de recomanar una pel·lícula (o una novel·la, o una obra de teatre o una sèrie) algú et salta amb la frase: “NO FACIS ESPÒILERS!”.

I no parlo d’esbudellar el gir final de l’argument o de revelar la mort d’un personatge, no. Parlo de detalls insignificants que han de ser conservats immaculats fins que el teu interlocutor decideixi que és el moment d’anar al cinema (o al teatre, o a la tele) a veure-la, si és que ho fa mai.

Aquesta sacralització del fet de ser espectador (o lector) ens ha portat extremar les nostres opinions. O és una obra mestra o és una gasòfia absoluta. Hem perdut el terme mig, les ficcions que estan bé i prou. El nostre paladar no està fet per un altre plat que no sigui una delicatessen. Tot allò que no ens plagui completament és merda.

No perdonem res. Tot ha de ser d’un rigor impecable. Avui dia, En busca del arca perdida seria criticada sense miraments perquè és impossible (alerta d’espòiler!) que el protagonista creui mig Mediterrani sobre un submarí. Si en un pèplum hi trobem una armadura que no es correspon exactament a l’època en què succeeix la història, posem el crit al cel.

Tot ha de ser excel·lent i exquisit per passar el nostre criteri. Si el geòleg de Prometheus es perd dins d’una estructura alienígena, difonem als quatre vents que el personatge no és coherent. Parlo de Prometheus perquè és la pel·lícula més blasmada de la darrera dècada, segurament. I amb tots els defectes que té (i molts, i evidents), Prometheus és una de les pel·lícules entretingudíssimes que no difereix tan dels films d’extraterrestres dels anys 50. Films que, alhora, són reivindicats per molts dels qui la posen a caldo.

Però no, no podem seure i passar una bona estona. Hem d’escrutar-ho tot amb ull inquisitorial. Sobreanalitzar cada detall amb un retolador vermell entre les mans, delerosos de trobar una petita errada per començar a estripar. On ha marxat la capacitat de deixar-nos emportar pel sentit de la meravella, de descobrir mons i històries per quedar-nos bocabadats? No fa ni una setmana que un amic em va dir que Doctor Who ja no és el que era. Que va tenir quatre temporades sublims amb episodis magistrals, però que ara ja nyé. Atenció, que parlem d’una sèrie de més de cinquanta anys d’història que es basa sobretot en la gràcia de tenir un paio vagant per l’espai i el temps trobant éssers de làtex mentre salva l’univers. Una sèrie que té com a dolent màxim una colla d’androides amb forma de cafetera gegant que només saben cridar “EXTERMINATE!” amb el to de veu d’un ximpanzé furiós (i més intel·ligent que la mitjana). Però ara ja no està tan bé. Ara ja no li fa el pes. Ja no té quatre o cinc obres mestres per temporada.

Perdem la perspectiva.

Demanar l’excel·lència és necessari, és clar que sí, però frustrar-se perquè la ficció que consumeixes no sigui excel·lent és absurd. I propi d’amargats. Deu ser que ens estem tornant uns sibarites, o que ara som més llestos, però d’ençà d’un temps que no som capaços de relaxar-nos i gaudir de l’espectacle. Ja no sabem mirar sense ironia. Hem perdut la innocència, estem de tornada de tot i ho hem de demostrar. 

Som uns jutges implacables. Uns tribunerus en tota regla.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.