Tu també, home

Et parlo a tu, home, a tu que també ets una persona i que segur que comprendràs que no és normal que el poder, la notorietat pública, el prestigi i etcètera sempre recaigui majoritàriament en nosaltres i no pas en elles.

No ho rebis com un atac personal, noi, que jo sóc dels teus i també tinc un penjoll entre les cames. Però parem màquines i mirem al nostre voltant. Quantes presidentes de la Generalitat de Catalunya has conegut? Quantes caps de llista hi ha a les eleccions aquestes que se celebren a Espanya? Quantes dones hi ha al capdavant de les empreses importants de casa nostra? Quantes escriptores vas estudiar quan anaves a l’institut? Quantes tertulianes hi ha en relació al nombre de tertulians? Quantes llistes podríem fer de majories aclaparadores d’homes allà on de debò es talla el bacallà?

Tu, senyor, que ets intel·ligent i sensat, entendràs que això no és normal, i que les dones, que són pel cap baix la meitat de la població, estan infrarepresentades. En buscaràs les causes i seràs més o menys contundent a l’hora d’emetre la resposta. Sigui la que sigui, segur que tindràs part de raó. Però la conclusió final no s’hauria d’allunyar gaire de considerar que les dones, avui, encara avui, ja de ple en el segle XXI, estan discriminades i tenen menys números a la loteria de l’èxit social.

M’adreço a tu, mascle, perquè estic convençut que les desigualtats, de qualsevol tipus, et repugnen, i no seràs tan egoista de pensar que cadascú lluiti per defensar-se ell mateix. En aquesta societat que a poc a poc anem bastint, sols hi ha d’haver lloc per la igualtat d’oportunitats, sense discriminar per origen, pell, butxaca o gènere. I entre tots hem de treballar per fer-ho possible, no només quan ens afecta a nosaltres —i ara vindria aquella citació de Martin Niemöller: "Quan els nazis van venir a buscar els comunistes, vaig guardar silenci, perquè jo no era comunista. Quan van empresonar els socialdemòcrates, vaig guardar silenci, perquè jo no era socialdemòcrata..." però us l’estalvio perquè ja us la sabeu.

Torno a tu, ésser viu masculí, per animar-te a afegir-te a la batalla, a posar-te les ulleres liles i a denunciar que aquí hi ha alguna cosa que no rutlla. I a sentir-te part important, també, d’aquesta tasca que, encara que sigui feixuga, és necessària. Posem fil a l’agulla, cerquem solucions, que no ens espanti la discriminació positiva com un pas intermedi cap a la no discriminació. No, ningú no et vol excloure a tu, sinó incloure a tothom. Es tracta, únicament, que un dia puguem dir nosaltres i que hi siguem tots, sense que importi si pixem drets o asseguts.

I tu, home, noi, senyor, mascle, ésser viu masculí, que no vols ser còmplice d’aquesta anormalitat, hi has de ser. I hem de ser.

  • Comparteix