"Nos dice Màrius Carol, director de La Vanguardia, ¿cómo van a convencer al 47,8% de los catalanes que han votado por opciones soberanistas de que esta no es la mejor vía? Afrontemos este asunto porque es un asunto importante que está aquí encima de la mesa para que puedan intervenir ambos sobre esta cuestión."

Màrius Carol encara espera. Abatut al seu despatx, l'elegància impertorbable de Carol s'emmotlla a la butaca, alça els ulls i sospira. Camisa ben planxada, americana al punt, corbata intocable. L'home pont, el vincle moderat entre Catalunya i Espanya, no s'ha mogut d'allà d'ençà que dilluns va redactar la pregunta a Manuel Campo Vidal amb la intenció de ser escoltat i respost. Va enviar-la amb la convicció que algú l'abraçaria dialècticament, encara que només fos dialècticament. Ven aquí, Màrius, que te achucho. Que todo va a salir bien, hombre. Però no fou així. La rectitud de Carol no va commocionar en cap moment les patums d'un Estat en descomposició. Hablemos de corrupción, señor Campo Vidal, no me venga ahora con disquisiciones que no llevan a parte alguna. Corrupción. 3, 2, 1, fuego.

El director del seny s'apropa un dels diaris que descansa sobre la taula i torna a repassar-ne la portada. Ni rastre, cap mena de resposta. Mira el telèfon vermell que conserva a la seva dreta i n'observa el silenci. Res sona, res es mou. Algú li ha de respondre aquella pregunta, algú ha de fer-ho, encara que sigui amb hores, amb dies de retard. No pot ser que els dos partits majoritaris del Congrés li neguin una resposta al màxim responsable de la recerca de la concòrdia. És inconcebible, és fins i tot nou, tenint en compte que només fa tres anys que la seva crida és ignorada per tothom.

Màrius Carol agafa el cafè sol que té al davant i en fa un últim tast. Rumia. Qui dels dos el trucarà? Qui trencarà el gel? Rajoy? Sánchez? S'eixuga la boca amb un gest diplomàtic i torna a mirar el telèfon. Dóna un cop d'ull al mòbil, també. Que no li hagin fet una perduda. Res. Es guarda el mòbil i torna a agafar un diari per inèrcia. No sap què fer. Fa hores que és allà esperant que algú es dirigeixi a ell, que algú l'acaroni, que algú entri per la porta del despatx amb un missatge de la Moncloa, que algú li demani disculpes, que algú li regali solucions, que algú el somrigui, que algú l'entengui. Que algú li moderi el país i la vida.

A les 20:34h, però, l'estil insubornable de Carol és gairebé a punt d'adonar-se que la pregunta que feu uns dies abans no tindrà resposta. Comença a deduir que, per més hores que passi en aquell despatx oficial, la seva qüestió quedarà igualment enquistada als llavis de Manuel Campo Vidal. Pensa a tornar a casa. Vol abraçar la família. El deuen esperar, deuen estar preocupats. Al cap i a la fi, ells són els únics que l'escolten. Ells i en Puigverd. Després de valorar pros i contres breument, l'home fa el pas i es dirigeix cap a la porta amb una valentia i una determinació que l'honoren. En Màrius abandona així el despatx i tota esperança.

Algun dia, en algun moment, la classe indiscutible de Carol entendrà per fi que el fet que la seva pregunta no hagi obtingut cap resposta és la resposta més explícita i categòrica que mai s'haurà donat a una pregunta. Potser aquest moment arriba avui, cap al tard, mentre el nostre home puja el carrer Calvet amb el cap cot i la mirada trista.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.