IBEX 35 
Totes les guerres tenen els seus corresponsals. I per guanyar la guerra per l'hegemonia del sistema a Espanya, l'IBEX 35 va decidir abocar les seves esperances en un partit que fes de corresponsal, de soldat, d'artilleria i de fortalesa a la vegada. Un partit escut. L'escollit per assolir un repte tan majestuós fou Ciutadans, el partit impulsat per una ciutadania ben concreta.

IBEX 36 
La guerra s'havia de guanyar als mitjans, era evident. El País, El Mundo, Mediaset, Atresmedia. Tots havien de participar en un pla perfectament ben orquestrat (o no) que consistia en habilitar àmplies habitacions d'hotel amb extensos llits de matrimoni a cada una de les seus mediàtiques de les corporacions perquè el flamant líder, Albert Rivera, s'hi instal·lés quan les elits i els seus corresponsals ho creguessin oportú. La presència permanent als mitjans. La inacabable entrevista a l'Obama centralitzador. Era la primera part d'una ofensiva preciosa i subtil.

IBEX 37 
Però la segona part era encara millor. Les enquestes. Els números. Les proves. Si fins llavors el pla havia consistit a fer veure a la gent que aquell home que consumien diàriament era la solució als seus problemes, el que calia ara era crear la sensació que aquell home que degustaven a cada sopa no era només la solució als seus problemes, sinó als de molta gent. Als d'una majoria. Una majoria que l'aclamava, que l'adorava, i que li regalaria el seu vot decididament en les pròximes eleccions generals. El pueblo de España.

IBEX 38 
El 17 d'octubre, el servei IOP publicava la primera enquesta en què Ciutadans ja apareixia com a segona força política. Carta blanca calculada, a dos mesos de les eleccions. El País, a través de Metroscopia, ja ho havia tocat amb els dits uns dies abans. Tocadlo con los dedos sin que se note mucho, ya llegará, tranquilos. I qui confirmaria aquesta segona posició de Ciutadans seria El Confidencial, el 30 d'octubre. Fins a un 20,3% d'intenció de vot. La sensatesa nacional, desbocada. España tiene un nuevo partido, un nuevo Suárez. Habrá que votarle.

IBEX 39 
A partir d'aquí, pel boc gros. L'1 de novembre, El País, el gran diari peninsular, era l'encarregat de confirmar la bona nova. Ciutadans es mantenia com a segon partit més votat. El 22 de novembre ho afirmava també una enquesta de La Voz de Galicia, tot ben repartidet. I el 28 de novembre, a només tres setmanes de les eleccions, El Mundo se sumava a la festa amb una xifra còsmica: fins a 84 diputats per a Ciutadans. Que parezca que es el partido de la generación, guiemos a la pobre y ciega sociedad española. I la campanya estratègica no va acabar aquí, perquè el 7 de desembre fou Antena 3 qui regalà als espectadors una enquesta en què hi destacava una clara segona posició per a Ciutadans. I així anar fent. Tota la carn a la graella. Bistecs, costelles, peus de porc, galtes, broquetes. Una graella curulla d'esperances.

IBEX 40 
20 de desembre. De sobte, la ciutadania parla. La real, la del carrer, no només la concreta; tota. I el missatge que dóna als grans mitjans, a les elits, als imperis, als comandants, és que no s'han cregut al corresponsal, que aquell heroi imposat pels percentatges empresarials no és el seu soldat preferit. 40 diputats i prou. Fins aquí arriba la segona força política, el canvi, l'heroi, l'heroïna, la diva d'Oliu. 40 diputats i cap a casa. La gran aposta de l'IBEX 35 acaba esmicolada pel criteri d'una cosa tan banal i desprestigiada com és el vot lliure, complex i inexplicable de la gent. IBEX 35, IBEX 40. Cinc números de diferència i cinc mesos perduts. Bon Nadal, imperi.

  • Comparteix