Tinc un amic que sempre és molt escèptic quan parla dels polítics i que m’explica que en aquest acord d’última hora cada formació ha jugat la seva partida d’escacs particular, amb encerts i relliscades.

El meu amic m’explica que les urnes van ser molt cabrones amb la CUP i que el no a Mas que havia esgrimit durant la campanya se li havia convertit en un bumerang emmetzinat. I així i tot, se n’ha sabut sortir (i aviat les esgarrinxades es curaran, n’està segur), perquè al capdavall els cupaires han aconseguit dues de les seves grans promeses: que Artur Mas no fos president i ajudar a fer que el procés de desconnexió tiri endavant.

El meu amic em diu que ERC ha estat un jugador pacient, no pas d’aquells que vol fer el mat del pastor sinó dels que sap esperar el moment i treure rèdit del neguit del contrincant. Ha callat molt, s’ha empassat molts (massa) gripaus, però al darrer minut ha marcat perfil d’independentista (per sobre de tot i de tothom), i segurament la seva negativa a reeditar Junts Pel Sí ha provocat que Artur Mas mogui fitxa. Si Mas hagués restat quiet, Junqueras tenia tots els números de ser el candidat més votat a les eleccions del març (i això era llaminer) però també sabien que sumar per la independència seria complicat (i això els desagradava moltíssim). Tenien una bona partida com a ERC i una mala jugada com a independentistes.

Fos com fos, el meu amic argumenta que Artur Mas ha estat l’estrateg que més ha excel·lit. No tenia majoria absoluta per ser president però ha sabut vendre el relat hegemònic i molts independentistes li havien comprat que sense ell al capdavant no hi havia camí per recórrer. Com que s’havia trobat en un cul-de-sac, ha fet un pas al costat, però s’ha postulat prou bé com a màrtir, ha deixat un home del partit com a relleu, ha obligat la CUP a disculpar-se públicament sense que ell hagi de fer autocrítica, i a més a més ha trobat una justificació per continuar en política d’aquí a 18 mesos. Karpov i Kasparov eren uns principiants.

Però el meu amic és molt mal pensat. Jo, que sóc més ingenu que ell, prefereixo pensar que més enllà de totes les estratègies, els tacticismes i les martingales hi ha hagut, també, una bona dosi de generositat altruista, pensant en el país per sobre de les organitzacions polítiques. I m’agrada trobar-me gent que fa uns dies estava desanimadíssima mostrant una alegria evident, m’agrada que tornem a ser la revolució dels somriures. Els somriures que fan pànic a segons qui, perquè per una banda Albiol argüeix que CDC ha capitulat davant dels anticapitalistes, i per l’altra, Rabell diu que la CUP fa el joc als neoliberals. Senyal que en aquest acord tothom ha cedit, que això és la política parlamentària, ves.

Somriguem, doncs. I posem-nos deures, col·lectivament, que tot està per fer, encara, i sí, tot és possible. Primer, cal que refem els ponts entre els independentistes, procurar oblidar els insults que han anat circulant des del 27 de setembre, i tornar a empènyer plegats. Sembla que en això ja hi van començar a posar fil a l’agulla en el debat d’investidura, perquè tant el to de Carles Puigdemont com en el d’Anna Gabriel van ser força més suaus que en la gesticulació prèvia de CDC i la CUP. Però les retrobades no han de ser només entre els de dalt, també entre els que som a baix. Fem net, que tot plegat ha estat molt trist. Massa testosterona massa sovint.

Però alerta, que els segons deures també són bàsics: no defallim a l’hora d’eixamplar l’independentisme. Sí, som majoria però hem de ser més, que vindran temps d’atzagaiades fortes, i no hem de renunciar a ningú. No errem l’enemic, sisplau. Fem pedagogia. I anem a totes.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.