Vist amb perspectiva, les 36 hores convulses prèvies a la investidura de Carles Puigdemont són pròpies del millor thriller de Hollywood. No descarto que qualsevol dia la Generalitat anunciï que ha venut els drets per The Process, la pel·lícula. Més enllà dels ensurts i de les provocacions posteriors, vull destacar els quatre eixos bàsics dels propers 18 mesos: 

1. Els Unicorns 
Hi ha una esquerra, catalana i espanyola, que legítimament defensa trenar aliances amb les forces progressistes d'Espanya, amb l'objectiu que acceptin la plurinacionalitat de l'Estat i es proposi un nou marc de convivència. Aquest nou marc hauria de començar per reconèixer el dret d'autodeterminació de les nacions històriques, alhora que hauria de permetre un referèndum perquè els ciutadans puguin escollir si volen formar part d'una hipotètica nova Espanya o si prefereixen un estat independent.

Donar compliment al full de ruta de 18 mesos, aprovat per Junts pel Sí i la CUP, és enormement complicat, però té una cosa bona: no depèn únicament d'arribar a un acord amb l'Estat Espanyol perquè es preveu la implicació de la comunitat internacional, alhora que es practica una escalonada desconnexió unilateral. És obvi que el camí està ple d'obstacles i fortes tensions, però dependrà de la voluntat i la determinació del poble i dels polítics catalans arribar finalment a forçar que el govern espanyol s'assegui a la taula de negociació.

Els que som escèptics amb la solució del referèndum pactat ens basem en el fet que justament en el fet de renunciar a les accions unilaterals, Catalunya perd tota la força negociadora i basa qualsevol acord en això tan difús que consisteix en "treballar per convèncer la resta dels pobles ibèrics", sense data límit i a expenses de les majories que es produeixin en el Congrés dels Diputats a Madrid.

Junts pel Sí i la CUP han dit que estaran encantats de celebrar un referèndum vinculant, pactat amb el govern d'Espanya i que estan disposats a negociar-lo si algú l'ofereix. De la mateixa manera serà cabdal saber, en aquestes properes setmanes, si la gent d'En Comú i de Catalunya Sí Que Es Pot donaran suport al full de ruta i al procés constituent en cas que a Espanya hi hagi una majoria que bloquegi o posposi qualsevol possibilitat real de celebrar el famós referèndum.

Altrament no ens agradaria descobrir que aquest llustrós Unicorn en el que tant ens han dit que creuen és en realitat un cavall pintat amb una banya de mentida.

2. L'aritmètica 
L'acord entre Junts pel Sí i la CUP ha resolt la investidura in extremis però ens deixa molts interrogants sobre la dinàmica i les implicacions reals que pot tenir el pacte al llarg de la legislatura. 

A mi em sembla que ningú pot esperar (ni demanar, ni pretendre) que la CUP es disfressi d'una cosa que no és. Pretendre que perdin la seva personalitat i ideologia seria poc menys que un frau als electors.

Si la integració de dos diputats a Junts pel Sí és únicament per a millorar la comunicació entre els grups; Si del que es tracta és de posar oli a les frontisses per a que no grinyolin els pactes i les votacions. Si en definitiva els dos grups entenen que no es pot aniquilar l'altre, ni imposar criteris: això serà difícil, però anirà bé.

En canvi, si Junts pel Sí o la CUP volen aplicar revenges partidistes i continuar enviant gent a la paperera de la història (els uns o els altres), no ens en sortirem i la legislatura de les nostres vides haurà nascut morta.

3. El sentit del ridícul
En un article de fa quinze dies vaig escriure: "fa setmanes que ens mirem al mirall i no ens agradem". No vull recrear-me en els errors dels darrers tres mesos, però no puc evitar remarcar que fins i tot després de l'acord, diputats de la CUP i Junts pel Sí han continuat intercanviant-se retrets i acusacions.

Fer un país nou no és poca cosa. Per fer un país nou que sigui de tots cal evitar, de totes-totes, espectacles tan poc edificants com el que ens han ofert els nostres polítics des del 27 de setembre passat. Parlem molt de la desafecció a la política, però hauríem de procupar que no es tornés a repetir una negociació (o un calvari) com aquest. Cal arribar a acords i negociar-los tant com calgui, però, per favor, no ens torneu a fer passar vergonya.

Josep Pla deia: "el bon gust és, entre moltes altres coses, una forma activa del sentit del ridícul". Benvolguts polítics: en endavant, una mica de bon gust! Per caritat.

4. La Guàrdia Civil 
D'entre totes les reaccions (la del rei inclosa) que ens han arribat des d'Espanya després de la investidura, vull comentar la del senyor ministre de l'Interior que, amb aquest verb florit que gasta, ens ha recordat que la Guàrdia Civil defensarà a ultrança la sagrada unitat d'Espanya.

Confesso que no sé ben bé què ens ha volgut dir. Confesso que més aviat se m'ha escapat el riure, però també confesso que, en escoltar tals inflamades declaracions, el meu cervell pervers ha començat a recitar aquell poema brutal de Garcia Lorca que comença: 

Los caballos negros son.

Las herraduras son negras.

Sobre las capas relucen

manchas de tinta y de cera.

Tienen, por eso no lloran,

de plomo las calaveras.

Con el alma de charol

vienen por la carretera.

Jorobados y nocturnos,

por donde animan ordenan

silencios de goma oscura

y miedos de fina arena.

 

*Primers versos del Romance de la Guardia Civil Española. De Federico Garcia Lorca.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.