Ahir va ser presentat el Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics a Barcelona. El pla ha estat aprovat inicialment pel govern de Barcelona En Comú, a l'espera dels tres mesos d’exposició pública i a l’aprovació definitiva.


La polèmica 
És indiscutible que el turisme és una de les indústries d’èxit de Barcelona. En progressió ascendent des de la transformació de la ciutat, en ocasió dels Jocs Olímpics de 1992, hem vist com la demanda turística i, com a conseqüència també les places hoteleres, han crescut sense parar durant gairebé 25 anys. 



L’impacte del turisme per a les butxaques dels barcelonins és enorme: actualment representa el 14% del PIB de la ciutat, genera 65.000 llocs de treball directes i representa el 65% de les visites que es registren als museus. No hi ha dades fiables del nombre de llocs de treball indirectes que en depenen, ni de l’impacte que té en el comerç, la indústria i els serveis, però és fàcil intuir que també és molt significatiu.



Aquest èxit espaterrant comporta alguns inconvenients i molèsties. El més important és potser la massificació del centre històric i monumental on, com és sabut, els residents i les botigues de barri han estat substituïts, en certa mesura, per allotjaments turístics i botigues de souvenirs.



Durant la crisi financera, amb el mercat immobiliari trencat i molta gent a l’atur, les persones que tenien (per herència o per inversió) un pis lliure a Ciutat Vella, Gràcia o l’Eixample, van descobrir que podien guanyar-se un bon sou de forma molt simple: llogar-lo per nits a turistes. En un espai de temps molt curt, el fenomen es va massificar i va agafar per sorpresa el govern de torn de l’Ajuntament.



El descontrol va fer-se públic l’estiu de 2014, quan van sortir als diaris fotografies de turistes despullats comprant a botigues de la Barceloneta, amb la indignació veïnal corresponent. L’aleshores govern Trias va entendre que havia de fer-hi quelcom i, entre altres mesures, va iniciar una moratòria de concessió de llicències de pisos turístics, sense tenir en compte que una gran part d’aquests pisos, funcionaven (i ho continuen fent) sense cap mena de llicència.

Barcelona En Comú va convertir el control de l'oferta turística en un dels eixos principals de la seva campanya electoral. Van recollir totes i cadascuna de les molèsties que causa aquesta indústria i es van proposar eliminar-les. Diuen (amb raó) que la pressió turística sobre el centre de la ciutat n’expulsa els habitants degut a la pressió humana i l'augment del preu dels habitatges, derivat del mateix èxit de la indústria. Parlen de la concentració de visitants en una àrea relativament petita de la ciutat, expliquen els efectes negatius en el comerç de proximitat, etc.

Les xifres 
A Barcelona hi ha 142.053 places turístiques legals, distribuïdes principalment de la següent forma:

• 75.500 en hotels.
• 41.000 en apartaments turístics.
• 10.000 en albergs juvenils.

Segons fons del sector i del mateix ajuntament, a banda d’aquestes xifres, hi hauria també:
• 40.000 places més en apartaments turístics il·legals.
• 10.000 places més d’albergs juvenils il·legals.

En total, estaríem parlant d’unes 200.000 places en allotjaments turístics, de les quals un 35% serien il·legals.

El consistori actual es vanta d’estar actuant contra aquesta oferta d’allotjaments il·legals, però la realitat és que en l’últim any, únicament s’han clausurat 16 establiments. El nombre de 16 sobre 50.000, no sembla una quantitat massa significativa.

El Pla 
Per a resoldre tot això han aprovat el nou pla especial, del qual en vull destacar quatre aspectes:



• Es busca reduir el nombre de llicències d’allotjament turístic a la Zona 1: Ciutat Vella, l’Eixample entre els carrers Urgell i Nàpols, el Poble Sec i Gràcia.


• Segons la roda de premsa que va oferir ahir Janet Sanz, els establiments que tanquin les portes a la Zona 1 perdran la llicència.


• També segons el que es va dir a la roda de premsa, a la Zona 1 es permetran només les obres de manteniment dels edificis d’ús turístic, però no aquelles que vagin encaminades a millorar-los per augmentar-ne el valor turístic.


• No es permetrà la venda de llicències. El titular de l’explotació haurà de ser el mateix al qual es va concedir la llicència.

El febrer de 2008 davant de la pregunta: “Creu que el turisme és beneficiós per a Barcelona?”, el 94,5% dels barcelonins responien “Sí” o “Més aviat sí”. Pot ser que aquesta opinió hagi canviat dràsticament en els darrers cinc o sis anys? I, si ho ha fet, és degut a l’activitat hotelera tradicional o a la massiva i sobtada entrada al mercat dels apartaments turístics (legals i il·legals)?


En efecte, un hotel tradicional ocupa, en la major part de casos, un edifici de forma exclusiva, mentre que els apartaments turístics es troben habitualment en cases de pisos residencials. Què molesta més als veïns, un hotel que ocupa un edifici sencer o tres apartaments turístics en un edifici d’habitatges? Per què doncs es posa tota la indústria en el mateix sac?



Sobre la qüestió del decreixement de les llicències: no seria més lògic, atenent que el 35% de l’oferta turística és il·legal, que es posi l’accent en clausurar els establiments que no disposin de la llicència adequada, en comptes de penalitzar establiments que sí que la tenen? Que no s’adona el consistori que, per més lleis que aprovinm, aquells que actuen fora de la llei continuaran existint exactament igual?



Sobre la qüestió de les obres no permeses: no s’adona el consistori que aquesta política porta cap a una pèrdua de qualitat del principal parc hoteler de Barcelona? No veuen que en la seva creuada per eliminar les molèsties del turisme aconseguiran destruir un dels motors econòmics principals de la ciutat?



I, per últim, sobre la qüestió de la pèrdua i del traspàs de llicències: ara només falta que incloguin els establiments d’allotjament turístic dins del catàleg d’activitats nocives i perilloses. Com si no s’entén que una família que ha treballat tota la vida per a tirar endavant un bar, un restaurant, una merceria o una botiga de llaminadures, pugui traspassar el negoci i jubilar-se, mentre que una família que té un hotel, una pensió o un alberg a la Zona 1, no pugui fer-ho? Per quin motiu aquesta gent ha de perdre el patrimoni de tota una vida?



A veure si d’una vegada per totes ens traiem del cap la imatge perversa que tots els empresaris lliguen els gossos amb llonganisses. A veure si ens adonem per fi que darrere la majoria d’empreses d’aquest país hi ha una família que ha hipotecat casa seva per tirar endavant un negoci. Que ha arriscat els seus estalvis per posar en marxa una activitat econòmica i que també ha donat feina a unes quantes persones. Amb quin dret els tracten a tots com si fossin la família Hilton? Fins i tot, si s’aprovés el creixement zero d’allotjaments turístics a Barcelona, per quin motiu s’hauria de penalitzar els titulars dels establiments existents a no poder traspassar el seu negoci?



A l’hora de captar vots en el context actual, imagino que deu ser més rendible fotre llenya als hotelers, “que segur que guanyen molts quartos”, que no pas tancar 50.000 places d’allotjaments turístics il·legals o sense llicència, repartits en pisos turístics a tot el centre de la ciutat. Però si el que es vol és resoldre de veritat els problemes derivats de la massificació turística, la direcció hauria de ser exactament la contrària.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.