Fa vuit o deu anys, en ple auge d’Al-Qaida, vaig haver de viatjar força al Marroc, en concret a Marràqueix, i recordo que eren moda uns encenedors que, en girar-los, s’accionava una petita llanterna i projectaven la cara de Bin Laden.

Era quelcom molt xocant perquè els atemptats de Nova York, Madrid i Londres eren encara ben presents i fer brometa sobre l’home més buscat i més odiat d’Occident no era una cosa que es veiés cada dia.

Recordo que se t’apropaven xicotets de 12 o 13 anys que, mentre t’oferien els seus serveis com a guies turístics, et projectaven la cara barbuda de Bin Laden sobre la mà o la roba i et miraven trapelles.

En vaig parlar amb un amic local que em deia: "no has de pensar que tota aquesta gent simpatitzi amb els terroristes, en absolut. Però hi ha una consciència de greuge molt arrelada contra Occident. D’alguna manera, sí que existeix el pensament de 'ara saben el pa que s’hi dóna'".

Fa molt de temps que no veig aquells encenedors quan vaig al Marroc. Potser l’aparició de l'Estat Islàmic, les lluites entre xiïtes i sunnites, Boko Haram, i altres, han fet desaparèixer el somriure d’aquells que tal vegada imaginaven, ni que fos remotament, que la guerra era entre “moros i cristians”.

El món musulmà ha patit i pateix molt. Pateix guerres religioses terribles a Síria, l'Iraq i l'Afganistan. Pateix un terrorisme innombrable a la Banya d’Àfrica. Pateix una amenaça constant als països del Magreb. Pateix l’exclusió social i la falta d’expectatives a les nostres ciutats i, fins i tot, han de sentir com candidats a la presidència dels Estats Units els criminalitzen i els estigmatitzen pel sol fet de ser-ho.

“Terror al cor d’Europa” van titular els diaris, a cinc columnes. I l’onada de solidaritat del nostre món cap a les víctimes, les famílies afectades, els amics, els veïns i cap a la ciutat de Brussel·les, va sortir retratada a tot color a les pàgines interiors.

Però la fotografia que va fer la volta al món era un xaval en un camp de refugiats a Grècia que mostrava solidaritat amb les víctimes a Bèlgica. Com, d’altra banda, ho van fer milions de nois i noies de la seva edat entre Ulan Bator i Buenos Aires. Però ell és notícia perquè és musulmà. I és en aquest moment quan els terroristes estan més a prop d’aconseguir el seu objectiu, que no és altre que enfrontar les cultures. Crear de debò la consciència d’una guerra entre cristians i musulmans.

No ens sorprenguem que una criatura nascuda en una família cristiana, musulmana, budista o animista, rebutgi els assassinats indiscriminats de civils mentre van en metro cap a la feina. És clar que els rebutja. Els rebutja a Barcelona, a Brussel·les i a Atenes. Els rebutja a Rabat, a El Caire i a Nairobi i també a Bagdad, Teheran i Damasc.

Però no ho entenem. No ho sentim així. I aquest és el problema i d’això se n’aprofita l'Estat Islàmic. I mentre no aconseguim interioritzar-ho, per més bombes que llancem sobre els terroristes, no podrem guanyar mai.

Perquè ja ho cantava Bob Marley fa molts anys:

Fins que a cap país hi hagi
ciutadans de primera i de segona classe
A tot arreu hi haurà guerra

Fins que el color de la pell d’un home
no tingui més significat que el color dels seus ulls,
jo dic: Guerra!

Fins que els drets humans bàsics,
no siguin garantits per a tothom
Això serà la guerra!

I fins aquest dia,
el somni de la pau duradora,
de ser ciutadans del món,
sota la llei de la moral internacional,
seran il·lusions esquives,
que perseguirem però mai assolirem.

I mentrestant a tot arreu hi haurà: Guerra!

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.