Estic molt en contra d’usar la llengua com a arma política. Els idiomes són identitat i, per tant, territori extremament sensible. Constateu que aquells que defensen que els idiomes són purament uns estris “inventats” (sic) perquè els humans s’entenguin, solen tenir el ronyó identitari ben cobert. 

No. Els idiomes no van ser “inventats”, ni van sorgir amb el propòsit “d’entendre’s”. Els idiomes, cadascun d’ells, són l’expressió comunicativa d’un grup humà (més o menys gran) i incorporen els per què de la història i de la vida d’aquell grup. Sí! Així de bèstia. Em resulta vomitiu utilitzar-los com a arma llancívola, com a argument per a la dialèctica política o per enfrontar persones.

L’experiència demostra que l’estratègia d’utilitzar els idiomes per guanyar vots és molt efectiva. Ho és justament perquè ens toca la fibra més sensible, ens transporta a les cançons que ens cantaven els nostres pares, a les primeres paraules, als primers jocs, ens remet als nostres somnis... Per aquest motiu en diuen “llengua materna”.

A Catalunya en sabem molt d’això. Sabem que la immersió lingüística en català justament la van impulsar famílies vingudes de les maltractades onades d’immigració de mitjans del segle XX, a qui els va semblar d’allò més natural aprendre la llengua que parlaven, majoritàriament, els habitants de la terra a la qual havien arribat. I sabem també com els va costar als nostres avis i als nostres pares “salvar-nos els mots” en contra d’un estat assassí i genocida. I sabem molt bé que avui un castellanoparlant pot viure plenament en el seu idioma a Catalunya, mentre que un catalanoparlant no pot fer-ho.

I tots aquests sabers, alhora que ens haurien de refermar en la defensa de la nostra llengua, també ens haurien de fer empàtics i sensibles amb els parlants de totes les altres llengües del planeta.

Els governs d’Espanya han prohibit, perseguit, multat, arraconat i discriminat el català durant més de 300 anys. I encara avui, l’ús de la llengua és pràcticament inexistent en l’àmbit de la justícia, entre la nova immigració, a tots els àmbits de l’administració del govern de l’estat i segueix sense ser oficial a la Unió Europea. Totes aquestes calamitats, i algunes que em deixo, les patim els catalanoparlants cada dia.

Quan es va publicar el manifest Koiné, vaig pensar que era inoportú, perquè com he dit, aquest és un terreny molt sensible per a tothom i, en el procés d’autodeterminació que tenim engegat, no podem perdre’ns en baralles fratricides. Qualsevol declaració es treu de context i se’n busca la punta. Els debats serens són l’excepció a la norma. Penso que el debat s’ha de tenir, però quan tinguem les eines d’un estat ens serà molt més fàcil fer-ho.

Trobo que el manifest té punts que caldria matisar i que són poc afortunats, com parlar de “colonització lingüística involuntària”. Però, en canvi, comparteixo el diagnòstic que fan de l’estat de la llengua.

No només comparteixo el diagnòstic, sinó que les declaracions de personatges com Inés Arrimadas o Lluís Rabell titllant un manifest signat per escriptors com Jaume Cabré, Maria Antònia Oliver, Maria Barbal o Julià de Jòdar, de racista i supremacista, em resulten repugnants.

Recordem només que va ser en un acte de Catalunya Sí Que Es Pot on es va apel·lar als cognoms i a l’origen familiar per demanar el vot.

Recordem també que és Ciutadans qui vol eliminar el model educatiu actual i dividir els nens catalans en funció de la llengua que parlen a casa.

Senyora Arrimadas, de vostè ja no em sorprèn: el seu partit practica la catalanofòbia recalcitrant i sistemàtica. Tenen entre les seves files personatges com Juan Carlos Girauta o Jordi Cañas, que fan de la desqualificació, la mentida, la demagògia i l’insult, la seva pràctica política. Què vol que li digui? Ja s’ho faran!

Però vostè, senyor Rabell hauria de rectificar i ben de pressa. Els que ens titllaven de racistes i de nazis era la dreta xenòfoba que corre per les nostres terres. Rectifiqui home! Que si no ho fa, abans que se n’adoni, estarà fent aperitius amb Albert Boadella, Félix de Azúa i Arturo Pérez-Reverte.

Els catalans hem resistit 300 anys contra tot pronòstic i hem mantingut viva una llengua que tenia tots els números per haver desaparegut fa molt temps. Avui vivim en una societat plural i multilingüe, que volem inclusiva i respectuosa. És evident per tothom que el català està en situació d’inferioritat respecte el castellà i és obvi que calen mesures especials per a potenciar-lo i protegir-lo. I això s’ha de fer, sense anar en contra dels drets dels castellanoparlants.

De demagogs i mentiders, però, no en volem. De monolingües-unineuronals del tipus “habla-en-castellano-que-es-la-lengua-común-según-la-constitución”, tampoc. Les estratègies electorals deixem-les a la porta i, aleshores: asseguem-nos i parlem-ne.

 

Foto: Jordi Borràs / El Món

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.