Temps era temps, una tribu de caçadors-recol·lectors va arribar en un encreuament de camins. Un tipus baixet i barbut va suggerir agafar el camí de l'esquerra, però un gegantàs d'esquena ampla i bíceps herculis (malgrat que naturalment, Hèrcules encara no habitava l'Olimp) va discrepar.

Va fer callar l'home baixet d'un cop de puny i, mentre es picava el pit amb una mà, va indicar a la resta del grup que havien d'agafar el camí de la dreta. Jo calculo que això devia anar, més o menys, així.

El tipus de l'esquena ampla va tenir dues o tres enganxades més amb altres membres de la tribu, però aviat devia quedar clar que qui tallava el bacallà era ell. Els dies següents, els membres del grup el buscaven, esporuguits, quan havien de prendre una decisió. Ell, amb mirada sorruda, donava instruccions i ordres. Era el primer que menjava i el que jeia damunt de l'herba més flonja i si algú no hi estava d'acord, s'enduia un ull de vellut.

A mida que van passar els segles, els personatges amples d'esquena, van descobrir que manar donava una pila de satisfaccions i els va semblar natural provar de traspassar els privilegis a la seva descendència. El senyor d'un castell es posava tota mena de ferralla al damunt, s'enfilava dalt d'un cavall i sortia a patrullar pels seus dominis, explicant als pagesos de les seves terres que si treballaven molt i alimentaven bé la seva família, ell els protegiria de bandits i saquejadors. Aviat, van canviar les esquenes amples per panxes voluminoses, alhora que es feien defensar per exèrcits pagats.

N'hi havia que deien que tenien la sang blava, d'altres que eren els elegits pels déus. Alguns es feien envoltar de mites i llegendes, on hi havia princeses precioses, amb vels llarguíssims i reis amantíssims, il·lustrats i temorosos de Déu, que es desvivien nit i dia per augmentar la felicitat del seu poble.

En l'enfangada realitat però, tots ells utilitzaven la violència contra la seva població (i, de tant en tant, també cap als regnes veïns) alhora que buscaven maneres de justificar l'arbitrarietat estúpida de mantenir el seu lloc a la cadena alimentària. Ja que, certament, l'única cosa que seguia fent possible que ocupessin el càrrec era la força bruta i la convicció que tenir el poder per fer quelcom equival a tenir el dret de fer-ho.

Van anar passant els anys fins que les desigualtats entre la noblesa i la resta de la població van ser tan grans, era tan obscè i resultava tan injust, que la gent, en alguns llocs del planeta, es va començar a preguntar si realment tenien l'obligació divina d'aguantar aquella colla de sàtrapes. Hi ha poques coses més devastadores que la ira dels oprimits, que la ràbia d'aquells que han estat sota el jou de la injustícia quan, de cop, descobreixen que si volen, ho poden tot. I així el populatxo encolerit es va revoltar i va passar per la pedra (o la guillotina), segles de privilegis i explotació.

I així arribem, estimats congèneres, al segle XX! A l'època digital i democràtica on les coses es discuteixen a les xarxes socials, transversals i integradores, per a la fi ser votades en eleccions transparents i lliures. Efectivament, el món ha canviat molt. Ja no tenim caps d'Estat que ho són per via hereditària. Ja no hi ha princeses de 10 anys amb un sou de primer ministre. No tenim reis que dissolen parlaments, ni convoquen eleccions, ni es reuneixen amb els aspirants a la presidència, ni ens adrecen discursos soporífers per Nadal, ni ens recomanen austeritat mentre reposen les seves reials natges damunt de coixins brodats amb fil d'or.

Per sort, tot això és d'una altra època i ho veiem només en els llibres d'història.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.