En Jordi Graupera, que és un saviàs, em va explicar fa temps una cosa apassionant: Segons sembla, els monstres sobrenaturals que els humans hem creat de forma col·lectiva, per dir-ho d'alguna manera, amb llargues dents xucladores o escombres que volen representen sempre una por compartida ben real i gens sobrenatural.

Així, per exemple, el comte Dràcula i els vampirs encarnen la por a l'aristocràcia i les classes dominants. Les bruixes són la por a la dona i a la feminitat. Els zombis representarien la por a les masses o al poble. I així anar fent.

A vegades els humans ens expressem, sense ser-ne massa conscients, a través de les nostres pors i això és exactament el que ha passat en aquestes darreres eleccions espanyoles: els partits han tret a passejar tres monstres terribles per espantar la gent i mirar de treure'n algun benefici.

• Veneçuela: Sobre aquest en podeu fer tanta conya com vulgueu, però el Partit Popular i Ciutadans han volgut espantar les criatures amb Chávez i Maduro, per despertar la por al comunisme, a la involució, a sortir d'Europa, a la pobresa, etc. Ens han intentat fer creure que dins de Podemos hi ha la llavor de l'autoritarisme, de la KGB, de les deportacions a Sibèria i a la Guerra Freda. Per descomptat no importa si Veneçuela és en realitat totes aquestes coses, és igual si la relació amb aquest país, d'alguns dirigents del partit de Pablo Iglesias, ha estat de naturalesa acadèmica o en el marc de les seves activitats professionals i privades. Del que es tractava era de fer por i en certa mesura ho van aconseguir.

• Brexit: S'ha discutit molt sobre els rèdits que el sobiranisme català pot treure del Brexit i de les seves derivades escoceses. A curt termini però, veient l'evolució de les borses, els mercats i després de saber-se el resultat del referèndum, els partits tradicionals –PP i PSOE– se n'han aprofitat descaradament per despertar la por a la incertesa i als riscos que comporten els canvis.

• Catalunya: I per fi arribem al monstre més terrible. A la fera que surt de nit i s'esmuny entre les ombres per emportar-se les criatures de bolquers mentre dormen als bressols. El pitjor dels malsons: la pèrdua de la identitat. Machado escrivia sobre les dues Espanyes (Españolito que vienes al mundo te guarde Diós / una de las dos Españas ha de helarte el corazón). Compteu diputats, les dues Espanyes existeixen. La progressista i la conservadora, dues ànimes caïnites i irreconciliables que passen de generació en generació i es transformen com l'energia però mai desapareixen. El que no escrivia Machado però, és que encara hi ha una tercera Espanya contra la qual les dues primeres sempre es posen d'acord. Alguns historiadors n'han parlat i li han posat nom: Catalunya.

Ja ho vaig dir en un article de fa unes setmanes i aleshores alguns em van titllar de sectari i malaltís. En aquell article explicava una cosa que s'ha demostrat certa: a Espanya no hi ha prou gent disposada a deixar-nos votar.

Un dels components més importants de la identitat espanyola prové de l'orgull de l'imperi. Moltíssima gent ha escrit sobre l'impacte de la pèrdua de les colònies d'ultramar, de la generació literària del 98, etc. Fixeu-vos en la regularitat amb què tants líders i polítics espanyols, antics i moderns, toquen aquesta fibra. Des del "por el imperio hacia Diós" franquista, fins a la insistència (i el ridícul) amb què PSOE i PP ens parlen a tothora, de la "nación más antigua y más importante del mundo".

Tot això té un tronc comú. L'espanyol de classe mitjana no pot acceptar ni permetre la independència de Catalunya perquè, d'una forma més o menys conscient, senten que els pertanyem.

Només per l'aparició sobtada en campanya d'aquests tres monstres terribles s'explica que els espanyols hagin votat majoritàriament pel partit de Jorge Fernández Díaz. Només per un sentiment de terror innombrable s'explica que els espanyols hagin votat majoritàriament un partit podrit per una corrupció que endevinem massiva i estructural.

Els dos primers monstres, Veneçuela i el Brexit, valen per a tot el territori (inclòs el català). Tan espantat (o no) podia estar un tipus de Càceres com una estudiant de Vic. Les dues primeres pors expliquen, potser, perquè el PP puja gràcies al vot útil provinent de Ciutadans i el perquè el PSOE aconsegueix quedar en segon lloc. Però és només el tercer monstre el que explica que el partit que guanya les eleccions a Catalunya sigui qui (en contra de totes les enquestes) perd més d'un milió de vots a Espanya.

Com diuen els tòpics en aquestes ocasions, els ciutadans han celebrat la festa de la democràcia i han expressat la seva decisió sobirana: manaran els que treballen per fabricar falses proves contra els polítics sobiranistes, els que volen carregar-se el model lingüístic i els que es vanten d'haver-nos "destrozado la sanidad". En canvi, els que ens prometien un referèndum s'han fotut una bona patacada.

Així que arribats a aquest punt ja no tenim cap argument per esperar res ni ningú. La por no és una bona consellera i jo em decanto per la il·lusió: no hem de demanar permís per fer un referèndum, no hem de pactar res amb qui ens rebenta la sanitat. Hem superat les eleccions de la por, ara hem de caminar cap al referèndum de l'esperança.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.