Contra els baixos crits innobles
Aixequem cap al cel les nostres mans!
Vibrin els cants
Perquè es tornin més grans
I més lliures els pobles
 
(fragment Himne de l’Olimpíada Popular)

 
Aquesta setmana s'hauria commemorat el 80è aniversari de la clausura de l'Olimpíada Popular que s'havia de celebrar a Barcelona el juliol del 1936. Malauradament, l'aixecament militar colpista protagonitzat per una facció de l'Exèrcit espanyol, preludi de la Guerra Civil, ho va impedir.



Concebuda com a contrapunt del Jocs Olímpics organitzats a Berlín pel nazisme, l'Olimpíada catalana havia de reunir prop de 6.000 atletes de 23 delegacions diferents. No era una competició oficial que comptés amb el vistiplau del Comitè Olímpic Internacional (COI), ans al contrari, pretenia ser una alternativa que recuperés l'esperit olímpic inicial, aquell que propugnava valors com la pau i la solidaritat. Per aquest motiu, entre els participants hi havia representants de nacions sense estat (com Euskadi, Catalunya o Galícia, sumada al darrer moment després de l'aprovació del seu Estatut d'autonomia aquell mateix mes), jueus emigrats, equips d'exiliats, com els integrats per alemanys o austríacs o, fins i tot, la selecció d'Alsàcia i Lorena. 

Malgrat la magnitud de l'esdeveniment, aquest no fou endegat per les institucions. Al darrere de tot plegat hi havia el Comitè Català pro Esport Popular (CCEP), un ens que aglutinà diverses entitats, com l'Ateneu Enciclopèdic Popular (AEP), el Club Femení i d'Esports, el Centre Gimnàstic Barcelonès i el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI). Així, doncs, l'Olimpíada Popular fou un esdeveniment gestat des de la base per les classes populars, pel teixit associatiu i pels socis d'aquestes entitats esportives.



No és estrany, doncs, que fes seu el lema "Esport i ciutadania" i que tingués un ampli suport de les classes populars, a més de comptar amb una extensa participació femenina (la delegació catalana va inscriure a 200 esportistes). Un extrem que tampoc hauria satisfet al baró de Coubertin, alma mater de les Olimpíades modernes i poc partidari de la inclusió de les dones en els Jocs.



La feinada del CCEP havia de culminar el 19 de juliol, el dia que s'havia d'inaugurar l'Olimpíada Popular. Tots els preparatius, com el condicionament dels espais per dur a terme les competicions, la recerca de fons econòmics i acomodament pels esportistes forans, s'havien pogut enllestir gràcies a la dedicació abnegada dels voluntaris.



Poc abans de l'inici de l'Olimpíada havien començat a arribar els atletes. Ho van fer emprant diversos mitjans de transport. Alguns van fer nit a Barcelona el dia abans, el 18 de juliol, coincidint així amb l'inici de l'aixecament militar al sud de la Península. Altres, però, tot just estaven a punt d'arribar a la capital catalana. Aquest va ser el cas dels esportistes que viatjaven a bord del vaixell Ciutat de Barcelona (construït a Trieste el 1929 per encàrrec de la companyia Transmediterránea i originalment anomenat El Infante Don Jaime) procedents de Mallorca.

L'expedició, formada per 550 persones, entre les quals hi havia atletes, seguidors i membres dels grups de folklore que havien d'actuar a la inauguració, va salpar de les illes el 18 de juliol rumb a la capital catalana. Abans d'arribar al seu destí, però, el vaixell va haver de girar cua per culpa dels combats, que a Barcelona havien començat la matinada del 19 de juliol arran del sollevament de les tropes comandades pel general Álvaro Fernández Burriel i els trets existents a la zona de les Drassanes.



Durant el trajecte de retorn, quan estava prop de l'illa de La Dragonera, es va interceptar un missatge del vaixell Ciutat de Tarragona, que havia fugit d'Alcúdia, que informava del triomf dels militars colpistes a Mallorca, Eivissa i Formentera. Davant el panorama que els esperava, els esportistes i la resta del passatge s'amotinaren per reduir a la tripulació afí als feixistes i fer virar la nau cap a Tarragona, tot després de fracassar un nou intent d'ancorar a Barcelona. Al port tarragoní es van poder proveir d'aliments i subministres fins que, un cop vençut l'aixecament a Barcelona, l'embarcació va poder recalar finalment al seu destí inicial. Ho va fer tres dies més tard del previst i un cop l'Olimpíada Popular ja havia estat suspesa.



A Barcelona alguns dels expedicionaris es van enrolar a la columna de milicians dirigida pel capità Alberto Bayo que el 2 d'agost va desembarcar a Menorca amb la intenció de recuperar l'illa principal. Una temptativa que fracassà, en part, pel suport aeri que van rebre els colpistes. Una ajuda, en forma d'hidroavions que metrallaren les posicions republicanes a Porto Cristo, possible gràcies al finançament de personatges com el banquer Joan March, el propietari de la Salinera Española, Manuel Salas, i altres oligarques mallorquins. Els aparells havien arribat desmuntats a bord del vapor italià Morandi després de ser validada la transferència econòmica feta a diversos bancs de Roma pels cacics locals.

La resta de passatgers del Ciutat de Barcelona van romandre al vaixell fins que el 17 d'agost va ser confiscat per les autoritats. Aleshores fou utilitzat per transportar tropes a Eivissa, València i Barcelona fins que a l'octubre de 1936 va ser emprat per recollir diversos brigadistes internacionals als ports russos del Mar Negre, Marsella i Alger.



El maig de 1937 la nau va ser torpedinada pel submarí General Sanjurjo quan navegava a prop de Malgrat. Només va trigar tres minuts a enfonsar-se. 200 persones van perdre la vida, entre elles diversos aviadors estrangers que s'havien enrolat per defensar la República.



Els Jocs de Berlín, tot i els boicots internacionals, es van celebrar i van ser considerats per Coubertin, com "els millors disputats fins aleshores". Paradoxalment, la ciutat que rivalitzà amb la candidatura berlinesa, Barcelona, no va poder celebrar la seva Olimpíada Popular. 80 anys després, la tenacitat dels seus promotors, el coratge dels atletes estrangers que es van integrar a les Brigades Internacionals per defensar la democràcia i la proesa del passatge del Ciutat de Barcelona, resten en l'oblit. Una vergonya que va perllongar-se més enllà de la dictadura, quan als anys vuitanta Barcelona va presentar-se per organitzar els Jocs Olímpics del 1992. Aleshores, el silenci, per evitar incomodar al COI o remoure un passat del qual els seus ciutadans n'haurien d'estar orgullosos, persistí. Per això és imprescindible la memòria històrica. Per evitar que els vencedors reescriguin la història, amaguin els fragments més foscos de les seves biografies i es reconegui el sacrifici de milers i milers de barcelonins i barcelonines que el 1936 van voler desafiar el nazisme i la intolerància mitjançant l'esport i l'antifeixisme. 

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.