Vaig començar aplaudint els gestos de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. Em va agradar la performance de la retirada del bust del rei del saló de plens. Vaig aplaudir l'homenatge a les dones de la nostra cultura, mitjançant les fotografies al seu despatx, vaig riure força amb els escarafalls que va provocar el pare nostre irreverent de Dolors Miquel (tot i que després de les darreres revelacions de la poetessa, tot plegat m'ha fet menys gràcia).

Sóc partidari d'una certa política de gestos perquè sovint són molt més visibles que els resultats de les accions de govern, que acostumen a ser molt més lents, a aparèixer poc als mitjans i a resultar molt més incertes. Quan els gestos són conseqüents amb les polítiques que es practiquen són molt útils com a eina de comunicació.

Els comuns que governen l'Ajuntament de Barcelona però, n'han descobert una variant una mica més perversa: els gestos, en primer lloc, han servit per ocultar que en realitat no podien fer quasi res (perquè amb 11 regidors poca cosa podien aprovar) i després els han utilitzat per dissimular que l'aliança amb el vell PSC de tota la vida és invendible i injustificable. Són els mateixos que els van acusar de corruptes i de màfia i van dir mil i una vegades que no hi pactarien mai.

En aquest moment, l'executiu d'Ada Colau s'ha convertit en una màquina ben greixada de crear polèmiques idiotes per entretenir la parròquia uns dies, perquè, com tothom sap, qui dia passa any empeny i ja queda menys per a les properes eleccions municipals i el que compta és la quota de pantalla i les vegades que surts als mitjans.

L'últim incendi l'ha provocat l'anunci de la instal·lació a la Plaça del Born de l'escultura eqüestre del general Franco i la de la Victòria que hi havia fins fa pocs anys a de Passeig de Gràcia amb l'Avinguda Diagonal.

"És una instal·lació que busca la provocació i el debat", han dit destacats dirigents municipals. Un membre del govern ha arribat a comparar el pal amb la senyera que hi ha davant l'entrada de l'antic mercat amb la mateixa escultura del dictador... No em negareu que un xic provocador sí que és.

Destacats membres de la vella resistència republicana i, fins i tot, l'Amical Mathausen han demanat al govern d'Ada Colau que no exposin les estàtues a la via pública. Que, si ho han de fer, ho facin a l'interior del recinte. I mentrestant, l'alcaldessa, múrria, calla i deixa fer.

La provocació és un element imprescindible de l'art. La provocació és sovint una eina extraordinària per generar debat i discussió entorn d'un tema determinat. Ara bé, quan una part significativa de les víctimes del règim franquista manifesten que se senten insultades i ferides, quan et diuen que mentre hi hagi cadàvers anònims a les cunetes, l'exhibició a la via pública d'elements d'exaltació feixista els fereix el cor i les retines, em pregunto si la pretesa provocació artística o retòrica aconsegueix l'objectiu buscat, o més aviat el contrari.

La gota que ha fet vessar el meu got particular és la innovadora interpretació del concepte de "memòria històrica" que ha fet l'exsenador d'ICV Jordi Guillot. Segons ell, "la seva" memòria històrica és només la del moviment obrer i la lluita antifranquista i no pas la del 1714, justificant així la instal·lació de les escultures davant del jaciment del barri de la Ribera, arrasat per les tropes de Felip V, com a represàlia per no haver rendit la ciutat.

Ho trobo sensacional.

Fins ara sabíem que el concepte de memòria històrica feia referència a la voluntat conscient dels grups humans de recuperar amb cura el seu passat col·lectiu, per  protegir-lo i divulgar-lo com a eina per entendre el present i millorar el futur.

Ara sabem que una part de l'esquerra, fent ús d'un relativisme ètic impropi i d'un reduccionisme absurd i canalla, es proposa aconseguir que cadascú tingui la seva pròpia memòria històrica. Així podrem fer interpretacions del nostre passat a la carta. Vostè cap a on carrega? Li puc oferir una relació dels assassinats comesos únicament per la CNT-FAI durant el període de 1936 a 1939. Li sembla bé? Fantàstic. I vostè? Té més tirada cap a l'altra banda? No es preocupi, aquí tinc aquests documentals on trobarà molta informació sobre els crims del franquisme. Vostè és més del segle XVIII? Cap problema, l'Espai Cultural d'El Born el tenim tancat perquè governen aquests d'ara que no els agrada parlar de les llibertats nacionals de Catalunya, però no es preocupi que em queden uns pamflets de l'any passat que li agradaran.

Vaig aplaudir els primers gestos de l'alcaldessa per descarats i valents. Conscient que només eren gestos, però que representaven aire fresc en unes institucions que massa sovint fan olor de resclosit. Avui però no puc aplaudir el que s'ha convertit en una activitat organitzada i conscient per crear una constant cortina de fum que vol amagar que l'autoanomenada nova política s'assembla molt a una de vella que coneixem massa bé.

A una vella política que ja li va bé que s'aigualeixi el significat del jaciment del Born. A una vella política que fa una interpretació sectària i selectiva de la història. A una vella política que parla de debat però no escolta. A una vella política que no pensa en la gent, sinó només en conservar el poder a qualsevol preu.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.