EnCatala p

Una frase tan quotidiana que alguns la pronuncien diverses vegades al dia quasi sense ni adonar-se'n. És la fórmula escollida per demanar un cafè amb un rajolí de llet a la barra d'un bar. Una cosa tan senzilla com pronunciar "un tallat, si us plau" pot convertir-se en un mal de cap per a aquells tossuts que intentem viure en català com si fóssim "un país normal". Qui no s'ha trobat mai amb la situació que no l'entenen quan intenta comunicar-se en català? El del tallat és un exemple més que recurrent per exemplificar que la nostra llengua no es troba ni molt menys amb la millor salut que podria tenir. Potser fóra bo deixar-nos d'autoenganys quan des de la pluralitat el catalanisme s'afirma, una vegada rere l'altra, que no hi ha conflicte lingüístic a Catalunya. A partir del moment que és impossible viure plenament en català —o en occità a la Vall d'Aran— aquesta afirmació esdevé un conte de fades absolutament fals.

Lògicament, el mantra del conflicte lingüístic s'acostuma a treure quan des de l'espanyolisme s'atia el foc de la guerra de la llengua i s'afirma des del cinisme més pervers que el castellà està perseguit a Catalunya. Aquesta sentència és tan fàcil de desmuntar com preguntar a qui la repeteix si un castellanoparlant pot fer vida normal sense saber català a Catalunya. Anar a fer el cafè al bar, veure un programa de TV, parlar amb funcionaris de les diferents administracions o bé anar al cinema. Totes aquestes accions les pot fer un castellanoparlant sense haver de canviar d'idioma i lògicament, sense que ningú li exigeixi parlar-ne un altre. No es trobarà cap cambrer que no l'entengui —o no el vulgui entendre— quan demani un cortado. Quan els seus fills vulguin veure dibuixos animats, podrà triar entre una àmplia oferta de canals en el seu idioma. Si va a renovar-se el DNI, a fer un tràmit per hisenda o a canviar-se el padró municipal, no trobarà cap funcionari que li digui que faci el favor de parlar-li en la llengua de Ramon Llull. Si el que vol és anar al cinema, ho tindrà ben fàcil: el 97% de l'oferta a les sales de projecció de Catalunya és en castellà.

Però i si aquestes senzilles accions les vol fer un catalanoparlant? Anar a fer el cafè a un bar i demanar-lo en català pot convertir-se en una odissea, i no només parlo de Barcelona. Si la canalla vol veure dibuixos animats en català, per exemple, pot esdevenir una fita quasi impossible si volem variar una mica més enllà dels programes que ens ofereix la televisió pública de Catalunya. No parlem ja de si volem creuar un pas fronterer. Parlar en català al policia espanyol de torn pot convertir-se en un malson i pots acabar denunciat i agredit pels agents de l'autoritat. Tres quarts del mateix si el que volem és renovar el DNI. Però si en acabar el dia vols anar al cinema, només tindràs un 3% d'oferta de pel·lícules en català per escollir.

Malgrat aquesta situació, resulta que quan hi ha debats sobre el futur de la llengua catalana, surt el director d'El Periódico, l'Enric Hernández i posa el crit al cel perquè la gent fa una cosa tan perillosa com és parlar, intercanviar idees i opinions. I ho fa des del maniqueisme més perillós, atiant la suposada persecució lingüística del castellà a Catalunya, alarmat per un col·loqui sobre el futur del català en una Catalunya independent que es feia a la Universitat Catalana d'Estiu. Tot plegat mentre Hernández oblida explicar-nos per què el diari que dirigeix ha deixat de produir en llengua catalana el Dominical i el Teletodo, que ara ja només els trobem en castellà. Tota una declaració de principis la manera de fer-ho, sense donar explicacions i en ple agost, com un nen que fa una trapelleria i torna de puntetes sense fer soroll per allò de que se consiga el efecto sin que se note el cuidado. Curiosament, la portada d'El Periódico d'ahir, dedicada al pacte d'investidura entre PP i Ciutadans, no deia ni una paraula d'un dels acords del pacte: carregar-se el model d'immersió lingüística de Catalunya, un model àmpliament defensat per una majoria social i política del país.

I mentre ens la van fotent amb decrets i suspensions, els monolingües ens diuen als bilingües que ara hem de ser trilingües, tal com diu el bo d'en Ganyet. El debat sobre el futur de les llengües pròpies de Catalunya —català i occità— a la futura república independent, segueix sense abordar la clau de volta de tot plegat. La qüestió que cal esclarir, més enllà de l'oficialitat, és quin futur els hi espera a aquests idiomes si no esdevenen imprescindibles per viure a Catalunya. Ens podríem trobar com en el cas d'Andorra, on tot i que el català és l'única llengua oficial, les dades sobre l'ús d'aquesta llengua són en molts casos més dolentes que les que presenta la Catalunya sota legislació espanyola. A ningú li passa pel cap que a Londres, Madrid, París o Berlín, no se l'atengui en l'idioma propi del país. Catalunya no serà mai un país normal —malgrat que n'hi ha que aspirem a ser un país millor— fins que quan demanem un tallat a la barra d'un bar, l'única resposta possible sigui "amb llet freda o calenta?"

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.