queacabi g

Si em permeteu l'autobombo i l'espòiler, us diré que l'Antonio Baños explica al llibre que acabem de parir plegats que la consulta d'Arenys de Munt es va gestar en un garatge: "Podríem dir, forçant una mica la història i la metàfora, que el procés va començar de la mateixa manera que Apple o Microsoft, en un petit garatge ple d'andròmines i d'esperances poc enraonades".

Així va ser com vuit persones del MAPA (Moviment Arenyenc per a l'Autodeterminació) es van plantejar la bogeria d'organitzar, de manera simbòlica, una consulta independentista al seu poble.



D'aquí a pocs dies farà set anys d'aquella performance que va fer tremolar l'Estat. Va acabar materialitzant-se un 13 de setembre de 2009. El senyor de la fotografia que il·lustra aquest article va ser el primer arenyenc que va poder votar. Sabem per la premsa que es diu Ernest Vila, un veí d'Arenys de Munt que aquell dia va decidir matinar per allò del "no fos cas que vinguin a treure les urnes, que jo vull votar peti qui peti". L'Ernest, un home senzill, quasi anònim —en sabem el nom per casualitat— va resultar tenir molt més clar què acabaria passant després d'aquella votació, que no pas molts dels analistes polítics que van omplir rius de tinta durant els mesos següents. Així ho va declarar a la premsa, dient que aquella votació era un primer pas cap a la independència, augurant que la consulta es repetiria en altres municipis i que ho faria encara amb més força, si el Tribunal Constitucional acabava retallant l'Estatut. I així va ser. 



En definitiva però, tot i que la consulta d'Arenys va ser un acte d'autoconsum, va tenir prou transcendència perquè alguna cosa comencés a moure's. Aquell llunyà 2009, els convergents, que ara donen lliçons d'independentisme a tort i a dret, encara apostaven per la via autonomista i el pacte fiscal com a horitzó. Els comuns, que ara diuen coses com que "hem sigut sempre sobiranistes" ni tan sols existien com a moviment. Malgrat moure's des de feia anys entre moviments socials de tota mena, aquell dia no van venir. Qui sap, potser hi havia alguna llibertat nacional més interessant que la nostra per a defensar, o és que aquell matí de diumenge tocava protestar contra el govern municipal de Barcelona capitanejat per ICV i PSC, que curiosament han acabat sent els seus socis a l'Ajuntament de la ciutat. 



Però que ningú s'ho prengui com un retret. És senzillament una radiografia per entendre d'on venim, on som i cap a on anem. Afortunadament, el que queda de la vella Convergència ha pujat al carro de l'independentisme, fins i tot —per ara— els que avui dia no ho tenen gens clar. Ningú li pot retreure dubtes a un Puigdemont que sempre ha apostat per la creació d'un Estat català. Per altra banda, Ada Colau, alcaldessa de Barcelona i capitana dels comuns, tot i els equilibris i l'equidistància que tard o d'hora haurà de superar, ha dit que enguany també sortirà al carrer a manifestar-se l'11 de setembre. Sigui quin sigui el motiu que l'ha dut a dir que es manifestarà, cal aprofitar-ho: algú s'imagina Clos o Hereu en una marxa independentista? Ni en una pel·lícula de ciència-ficció. Cal fer memòria i recordar aquelles manifestacions independentistes de la Diada, quan érem els de sempre, barallats com sempre, sota diferents pancartes repletes de la sopa de lletres de sempre i contraposar aquelles fotografies amb les de les diades que des de 2012 han fet revolucionar el país. Actes organitzats per una sola gran associació, l'ANC, capaç d'articular un moviment amb mil i una sensibilitats diferents però amb un objectiu comú. Enterrem doncs, el pessimisme d'una vegada. 



Aquest setembre encetem un curs transcendental per l'esdevenir del país. Estem travessant una curta legislatura de 18 mesos, on a l'altra banda hi ha una Espanya bloquejada. Tenim la possibilitat de realitzar un referèndum de manera unilateral per esclarir, d'una vegada per totes, la voluntat popular del país. Fem-ho. Fem el RUI o com li volgueu dir. Però fem-ho plegats aprofitant el desgovern de l'Estat.

Aquest referèndum és la única arma capaç de fer posicionar tots aquells que fins a dia d'avui han pogut fer equilibris en l'ambigüitat. És lògic doncs, que no el vulguin fer sota mil subterfugis, ja que això els obligaria a prendre partit. Però és que ja no hi ha excuses: no hi ha possibilitat de governar en una Espanya abocada a unes terceres eleccions on probablement tornarà a guanyar, per enèssima vegada, un partit fundat per sis exministres franquistes. Oblideu-vos del canvi. Oblideu-vos també de demanar permís. Si no em falla la memòria, el Parlament català ha demanat el referèndum fins a 18 cops i mai se l'han escoltat. Oblideu-vos també del boicot del vot unionista, ja que encara que el referèndum fos acordat, l'espanyolisme polític —que no el civil— mai l'acceptaria. Però sobretot oblideu-vos de la por. Recordeu que allò que va començar amb una sabata i una espardenya votant un 13 de setembre de 2009 a Arenys de Munt, ho acabarem també dins d'una urna.

L'Ernest Vila, aquell senyor que va decidir matinar per votar a la consulta d'Arenys de Munt, va vèncer la por. Ho va fer de la millor manera que va saber. Llevant-se ben d'hora per ser el primer i assegurar-se que ningú li podria arrabassar aquell humil gest d'introduir un trosset de paper dins d'una capsa de plàstic. Un gest que, de tan simple, va acabar sent infal·lible. No hi ha govern, ni exèrcit, ni llei, capaç de fer arronsar un poble sense por. Fem-ho i que això s'acabi ja.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.