L'últim barceloní passeja per darrera vegada per l'antic carrer Rosselló (des de fa dos anys anomenat Küselstraße) i s'atura davant la que fou la seva escola durant tota la seva infantesa.

De l'essència d'aquell centre ja no en queda gairebé res. S'hi continuen impartint classes, però només pels francòfons residents temporalment a la ciutat, un 23% del total. El mateix 23% que, en no saber ben bé qui era Joan Maragall, va decidir canviar el nom del recinte pel d'Albert Camus. L'home mira l'entrada de l'escola i s'hi queda uns minuts, absent. Fa mig sospir i, de seguida, mitja volta.

L'últim barceloní gira i baixa per l'emblemàtic 王府井大街, que encara manté la Pedrera i la Casa Batlló com a atractius principals, i entra en una botiga cara, luxosa i amb aires britànics. Ho fa per tornar a veure'n els abrics i els bolsos, preciosos. I perquè li obrin la porta amb solemnitat, que sempre agrada. En surt tan bon punt n'ha comprovat la temperatura excessiva de l'aire condicionat. Entra a la següent botiga aristocràtica, just al número del costat, i repeteix la mateixa acció. I així, baixant de botiga en botiga, com un esquirol de branca en branca, davalla per tot el 王府井大街 fins la vella Plaça Catalunya, que encara conserva el nom original en homenatge als músics amb harmòniques i vestimentes peruanes que (suposen els turistes) li donaren nom.

L'últim barceloní s'endinsa a l'antic barri de l'Eixample i, entre banderes alemanyes i franceses i xineses i americanes i canadenques d'hotels mediocres, endevina un pis no turístic a l'altura del carrer Варварка amb Москворецкая, en un àtic destartalat. En fa una fotografia amb el mòbil, besa la pantalla, i de seguida s'arracona a la paret per no ser envestit per un grup de 59 japonesos que, amb un guia esperitat al capdavant, visiten la zona. Respira tranquil, recull del terra una targeta trepitjada d'un club nocturn, i continua la seva passejada.

S'acosta fins a l'enèsim petit supermercat que ha substituït un forn de pa tradicional, compra un parell de brioixos industrials de pernil industrial i formatge industrial, es dirigeix a la caixera en un anglès acceptable, la caixera li suggereix una oferta que inclou un bric de sangria juntament amb aquell parell de brioixos industrials de pernil industrial i formatge industrial, ell accepta el tracte, i surt del supermercat sense cash, sense gana i sense set.

Encara rumiant per quin motiu ha comprat allò, l'últim barceloní es troba de sobte amb una actuació de flamenc enmig del carrer. Amb una altra actuació de flamenc enmig del carrer. Al voltant, desenes de persones fan de públic improvisat i aplaudeixen desacompassadament. Encuriosit per l'espectacle, l'home avança paral·lelament a la massa, intentant veure alguna cosa. La gent ocupa tota l'estreta vorera, i l'home es veu obligat a baixar a la calçada sense adonar-se'n. Amb el temps just, aconsegueix esquivar un Bus Turístic que li passa pel costat, però no té tanta sort quan, mentre alça els braços queixant-se de la velocitat del vehicle, és atropellat bruscament per un Barcelona City Tour.

L'últim barceloní, tacat de sang i de sangria, agonitza i mor enmig d'un núvol de mòbils amb números italians que immortalitzen l'històric moment en què Barcelona es queda sense l'últim dels seus habitants. Mentre se sent el clic d'alguna càmera bona, s'escolta també la veu d'un guia desesperat que, amb un barret mexicà al cap, avisa al grup que tenen solo 2 minuti per fare foto della scena, poiché dovrebbero già essere alla porta del museo.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.